RECURS DEL MES DE DESEMBRE X

 

PLATAFORMA BORDILENCA PER L’AUTODETERMINACIÓ (Referèndum 13-D)

Taula de presentació del Referèndum d’Autodeterminació(13-D), feta al Casal de Bordils el 7 de desembre del 2009.  Els components de la taula van ser, d’esquerra a dreta. en Francesc Ribera “Titot“, en Jordi Bilbeny, n’Albert Torras i en Biel Montserrat.

Acords de l’assemblea celebrada el  02/12/09 de la Plataforma Bordilenca per l’Autodeterminació

Preàmbul: Seguint l’exemple del referèndum d’Arenys de Munt, que va donar peu a la convocatòria d’altres consultes similars que tingueren lloc en molts municipis arreu del país, un grup de veïns, veïnes i col·lectius de Bordils van constituir l’Assemblea Bordilenca pel Referèndum d’Autodeterminació Bordils 13 de Desembre per tal d’organitzar i celebrar un referèndum d’autodeterminació de la nació catalana entre la ciutadania del nostre poble. Per què van  engegar aquesta iniciativa? D’una banda, perquè l’essència de la democràcia és el respecte a la voluntat de la majoria dels ciutadans i les ciutadanes. Una consulta popular com la que proposaven, que permetia a la població expressar-se lliurement i pacíficament, era un simple exercici de llibertat d’expressió que alhora advocava per la progressiva implantació d’un model de democràcia directa on els centres de decisió estiguin cada cop més propers a la ciutadania. De l’altra, perquè el dret d’autodeterminació o dret d’un poble a decidir la seva pròpia forma de govern, treballar per al seu desenvolupament econòmic, social i cultural i estructurar-se lliurement, sense ingerències externes i d’acord amb el principi d’igualtat, és un principi fonamental i inalienable del dret internacional públic reconegut en documents com la Carta de les Nacions Unides o els Pactes Internacionals de Drets Humans. El Parlament de Catalunya havia proclamat en més d’una ocasió el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur i, sense anar més lluny, l’Ajuntament de Bordils va reconèixer el dret democràtic a l’autodeterminació del poble català i el seu lliure exercici. Volien recollir les diferents sensibilitats de tots i totes i dur endavant la celebració d’una jornada democràtica, participativa, cívica i festiva organitzada des de i per a la societat civil.

 

 

  1. S’aclareix l’hora d’ inici de l’ acte central de campanya, dia 7 desembre al casal de Bordils, a les 20h. Es modifiquen els cartells, es pengen a les botigues i es fa una bustiada.

La xerrada i concert puja uns 250€, des dels col·lectius de l’esquerre independentista de Bordils es deixa a la plataforma de 300 a 400, estem molt baixos de tresoreria. Si es recuperen es tornen sinó a fons perdut.

S’agraeix a cuiners/es solidaris/es per l’aportació de menjar i beguda que han fet pel pica-pica del dia de la xerrada (pa amb embotit). No es farà pagar res, s’acorda posar una guardiola com a bo d’ajut.

Es queda el dilluns dia 7 a les 18h per preparar la xerrada.

Portaveu i moderador de la xerrada serà l’Albert Torras.

  1. Es decideix fer vot anticipat. Dia 11 desembre, de 17h a 20h al Casal de Bordils. I per les persones que no puguin assistir ni el dia 11 ni el dia 13, es passarà a recollir a casa seva, de forma totalment confidencial, i seguint estrictament el reglament marcat per la comissió nacional.
  2. S’acorda fer dues bustiades més.

Documents de la primera bustiada: tríptic amb logo del Bordils Decideix més explicació del perquè de la consulta i  procés de votació i també el vot anticipat. + programa de l’acte del dia 7.

Documents de la segona bustiada: tríptic en color amb logo de Bordils i petita explicació darrera + programa del dinar popular del dia 13.

Es queda dijous dia 3, a 2/4 de 9  al local de darrera la pista vella per repartir els tríptics i programes per la primera bustiada.

  1. Demà arriba el material demanat a Arenys. Es començarà a encartellar el poble. La pancarta de la carretera Palamós es penjarà passat dissabte dia 5. Esperem si els jugadors de handbol estan disposats a sortir abans del partit amb la pancarta.
  2. Properes parades informatives: dia 5 al pavelló de Bordils (partit handbol de Bordils-Sarrià), sopar de dones del dia 5, festa de l’escola matí del dia 13.
  3. Es decideix aspectes del dinar del dia 13 al Casal. Aproximadament es prepara per unes 120 persones. Preu: 8 eurus.
  4. S’informa que l’ajuntament envia els certificats d’empadronament a cada ciutadà empadronat fa 10 anys.
  5. S’estableix que el divendres 4, a les 16h, es van a fer proves informàtiques al Casal (connexió Internet,etc). Al mateix temps s’estudiarà la distribució de les taules pel dia de la votació.
  6. Pel dia de la votació, 13D: es constitueix la junta electoral local. S’estableixen 2 persones per taula (president/a i secretari/a), amb 3 torns (de 8-12h, 12-16h i de 16h-a acabar). Total: 6  persones a la mesa. Surten tots els voluntaris/es. L’horari d’obertura del col·legi electoral serà de 9 a 20h.
  1. Es convoca la propera assemblea per dijous 10 de desembre, a les 2/4 de 9 del vespre, al local jove de darrera la Pista Vella
  2. (Ciclar) Butlleta votació 9N per imprimir, 2 per full
  3. Taula de votació fent el recompte amb la mirada espectant dels bordilencs esperant el resultat.

LA REPÚBLICA ESPAÑOLA y la GUERRA CIVIL

Hem escollit aquest llibre com homenatge a Gabriel Jackson, mort recentment, que fou historiador i hispanista estatunidenc, deixeble de Jaume Vicens Vives i de Pierre Vilar. És considerat una autoritat en el període de la II República Espanyola i la Guerra Civil Espanyola.

En aquest llibre ens dóna una visió equilibrada dels aconteixements, fugint dels prejudicis de l’extrema dreta i l’extrema esquerra(que va fer que estigués prohibit a l’estat espanyol fins a la mort del dictador).

ESCRIT DEL MES DE DESEMBRE X

 

 

INCAUTATS, UN ESPOLI OBLIDAT

Amb un Decret Llei del publicat el 17 de setembre de 1938 al “Boletín Oficial de l Estado” es prohibí taxativament la tinença del “paper moneda” posat en curs per la República sota l’amenaça de ser un acte de contraban i ordenant el seu ingrés en el dipòsit “FONDO DE PAPEL MONEDA PUESTO EN CIRCULACIÓN POR EL ENEMIGO”, de l ‘ auto constituït Banc d’Espanya del  govern de Burgos. La ciutadania de les localitats que anaven essent conquistades, quedava obligada a dipositar els seus estalvis o al citat Banc d’Espanya, o a una entitat bancària privada qualsevulla, o davant de les mateixes autoritats militars o als ajuntaments, en poblacions que no hi hagués oficina bancària(com el cas de Bordils), sota l’eterna amenaça de ser detinguda, sense saber que podia venir després de la detenció. Com a justificant, els entregaven un rebut amb el que sol·licitar una posterior restitució, sota equivalències que serien establertes, per pessetes de curs legal. En aquest Fondo van anar a parar tots els bitllets incautats amb el clar objectiu de posar fora de circulació els “diners rojos” i deprimir el seu valor al mercats.

Milers de persones i de famílies es van veure afectades per aquest fet i  les va sumir a la més absoluta misèria, i més aquí a Catalunya que va ser de les últimes àrees en ser ocupades per les tropes franquistes, ja que havien percebut salaris i rendes  en bitllets republicans durant més temps. Si  bé el Govern franquista es comprometé a tornar-los-hi , a data d’avui, encara no han estat degudament retornats.

A les comarques gironines,  hi ha constància de 32 municipis de la demarcació(dels pobles de La Llera del Ter només em consta Bordils i Celrà) que es veieren afectats per l’ordre del governador civil Antonio Francisco de Correa Véglison,  que obligava, als consistoris dels pobles que no tenien sucursal bancària aleshores, a recollir aquest diner republicà dels seus vilatans  per depositar-los, entre l’abril i el juliol del 3, al Banco de España. La gent  pensava que el Banco de España els hi canviaria aquells diners republicans per la moneda legal del nou règim. I no fou així!

En total,  es van lliurar un total de 45 milions de pessetes de l’època, que ara  equivaldrien a 627,5 milions d’euros actuals (segons càlculs fets per economistes de la UdG)

Per exemple, a Bordils està degudament documentat totes les persones i les quantitats  que van entregar en aquell moment; una suma total de 1.560.935,50 pessetes, és a dir avui equivaldrien a varis milions d’euros

L’Ajuntament de Sant Julià de Ramis ja ha iniciat els tràmits legals per reclamar a l’Estat el retorns de la moneda republicana confiscada pel franquisme i vol articular un front comú amb la resta de consistoris, de tot el territori  català per pressionar l’administració estatal. A veure quina resposta tindrà per part de la resta d’ajuntaments. Alguns consistoris de les comarques gironines, Ja s’hi ha afegit.

  En cas que aquests processos arribin a bon port, seria no un acte de nostàlgia, sinó justícia per restituir la memòria històrica a més del rescabalament del dany econòmic, la reparació moral, ja que encara està pendent.

                                                                                                Xevi Jou Viola                                                                                                                                   

Si cliqueu a l’enllaç de sota, accedireu al document* PDFcomplert amb la relació de gent que va entregar els seus diners

*Arxiu Històric de Girona(Fons de l’Ajuntament de Bordils) 135/1

  BordilsAHG,Bordils,135 1 (1)

CENT DIES DE JULIOL

Cent dies de juliol.

UN TESTIMONI DE LA REVOLUCIÓ LLIBERTÀRIA

Carles Ribera Rustullet

Editorial: Edicions Proa

Temàtica: Actualitat | Biografies i memòries | General biografies i memòries

Col·lecció: PERFILS

Nombre de pàgines: 240

Relat a partir del dietari d’un exiliat català

Sinopsi:

La tardor del 2002, en un poblet de França, van aparèixer una vintena de llibretes manuscrites en la maleta d’un exiliat republicà, mort de feia poc. Eren el dietari i les memòries de Joaquim Aleixandri (1906-2002), militant d’ERC que, l’any 1939, va haver de marxar de Catalunya per no tornar-hi mai més. El seu testimoni, ajuda a comprendre una mica millor què va ser la Guerra Civil i per què va caure el govern legítim de la República. Empresonat pels fets d’octubre de 1934, membre de comitè antifeixista de Caldes de Malavella i alcalde de la mateixa població entre 1937 i 1938, Joaquim Aleixandri va denunciar la barbàrie de les patrulles de control de la FAI, per la qual cosa va entrar en el punt de mira d’alguns ‘incontrolats’ que volien eliminar-lo. Carles Ribera, a Cent dies de juliol, parteix del valuós testimoni d’Aleixandri per explicar aspectes d’una revolució llibertària que va tenir, com a principal efecte secundari, desencaminar una guerra que potser es va perdre a la rereguarda.

 

RECURS DEL MES NOVEMBRE X

Llegint aquest document “Almanaque Escolar” us podeu submergir de ple de com eren les “Escuelas Nacionales” i com incidien en la vida i adoctrinament dels nenes i nenes de l’època de la dictadura franquista. La vida escolar estava marcada pel calendari religiós barrejat amb conmemoracions de caire “Nacionalista y del Movimiento“.