2020_02_15-El Ban_002586

Aspecte dels danys provocats per les riuades de la tempesta “Glòria”(gener 2020) a les feixes de la zona del  Sorralet.

Abans de la construcció dels pantans de Sau i Susqueda, anys 60(s.XX), el Ter provocava danys en moltes feixes que estaven a la riba.  El 1917 el riu va acabar amb la paciència de molts propietaris del Ban , tal com ho demostra el document que van dirigir a l’ajuntament de l’època: “MAGNÍFICO SEÑOR . Los suscritos propietarios de feixas radicadas en el Band de éste término, altamente conmovidos por los graves perjuicios que en sus propiedades les ocasiona el río Ter con sus avenidas de aguas, se ven en la imperiosa necesidad de llamar la atención al Ayuntamiento de su digna preséncia…. que los recurrentes no pueden por más tiempo continuar en silencio y soportar los gravísimos daños que sus terrenos sufren,…, no ven otro medio a practicar más que el de proceder a la inmediata ejecución de obras de defensa con la construcción de motas en los puestos necesarios de la orilla…para atender a los  gastos de las obras a realizar….proponen y desde ahora se comprometen en arbitrar recursos a tal efecto y entre los propietarios formar un fondo, satisfaciendo cada uno a razón de tres pesetas por vesana de los terrenos que posean radicados en el Band”

23- APLEC RELIGIÓS A BORDILS

APLEC RELIGIÓS a BORDILS

Introducció : El 1910, el Govern espanyol, presidit per José Canalejas Méndez , durant el període Constitucional del regent Alfonso XIII, va voler “regenerar i democratitzar” les velles estructures  per treure de l’endarreriment que hi havia a l’Espanya de l’època.

Canalejas  estava en l’ala radical del liberalisme i volia modernitzar el país. Per això, va haver de fer front a una forta oposició dels conservadors i de l’Església, per la qüestió religiosa, que fou una prioritat per poder avançar en les seves mesures progressistes per a la societat. El seu objectiu final, en aquest apartat, era aconseguir una separació “amistosa” de l’Església i de l’Estat, mitjançant unes negociacions amb el Vaticà, cosa que la santa Seu s´hi  va negar. El president volia reduir  el pes que les ordres religioses  tenien, a partir d’una llei(Ley del candado) que les tractava com les demés associacions. El rebombori aixecat per les protestes dels poders fàctics i conservadors fou descomunal que titllaven al Govern de voler “descatolitzar “ Espanya i estar al servei de la maçoneria. La confrontació fou de tal magnitud que Espanya va retirar el seu ambaixador de la Santa Seu.

Aquest polític, no va poder portar a terme el seu programa progressista, de millora de la legislació social i també volia resoldre el “problema català” amb un projecte de Mancomunitat preparat conjuntament amb Enric Prat de la Riba, ja que fou assassinat a la Puerta del Sol a Madrid, el novembre del 1912.Aspecte d’un acte religiós celebrat el 1924, a la plaça del Poble de Bordils.

MITTÍNG POLÍTIC-RELIGIÓS a BORDILS

El 14 d’agost de 1910, a la plaça del Poble de Bordils –llavors de La Constitución-, va acollir un míting que fou multitudinari, diuen que unes 3 mil persones i a la  que també s’hi van adherir  nombroses personalitats eclesiàstiques com el cardenal  de Toledo, l’arquebisbe de Tarragona,…, com també diferents Ajuntaments, diaris, associacions catòliques i tradicionalistes.

Si llegiu l’article de La Defensa que adjuntem*, veureu el fervor catòlic – patriòtic que s´hi va respirar en aquells dies, almenys per alguns sectors del poble i de crítica al Govern de Canalejas.

*Aneu al buscador : 002556  i 002557                                                                                        Xevi Jou Viola (BMD)