Ca l’ Estevenet. Anys 70
Any: 1970
1970_00_00_d_Festes populars_Quo Vadis_000619
Prova de disfresses del Quo Vadis celebrat a Bordils a principis dels anys 70.
1970_00_00_d_Futbol Veterans_000170
Formació de finals dels anys 70
D’esquerra -dreta .DRETS: Joan Casas, Francisco Ramírez”El Rubio“, ( ) Joan Capdeferro, Carles Casademont, Eduard”Dardo” Mitjà; AJUPITS: ( ), Josep Mª Joher”Paraire“, Miquel Velázquez, Carles Samsó, Joan Costa “en Jan Patró“.
1970_01_01_Obres públiques_001146
Safareig públic del carrer Almeda. Dècada dels anys 70
Antigament, als pobles, les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Al no tenir aigua corrent, havien d’anar a fer la bugada a qualsevol corrent d’aigua propera. Era molt pesat , ja que era un medi canviant, estaven a la intempèrie, ho havien de fer agenollades al terra,…La construcció dels safareigs públics va representar certes comoditats a les veïnes : els permetia rentar la roba en un medi domesticat, i podien rentar sota sostre evitant les assolellades a l’estiu i les pluges sobtades, podien recolzar la roba i fregar-la dempeus, podien penjar la roba quan acabaven de fer-la neta.
Els rentadors eren, al mateix temps, lloc de trobada i socialització ja que, tot fent bugada, tothom s’assabentava del que passava al poble. És per això que la paraula “bugader”, a part de fer referència a algú que renta roba, també significa “persona embolicaire i xafardera”. O la de “fer safareig” vol dir intercanviar xafarderies.
Aquest que veiem, va ser construït en temps de la II República(1932) que fou un període progressista i que va mirar de millorar la qualitat de vida de la gent humil , equipant els pobles més petits i les zones rurals amb infraestructures bàsiques com safareigs, biblioteques, escoles, ateneus,…
1970_00_00_d_ Transport_000940
Placa que estava en l’estació de RENFE i que indicava l’alçada sobre el nivell del mar.
1970_01_01_Obres públiques_001147
Safareig públic del carrer de la Creu. Dècada dels anys 70.
Antigament, als pobles, les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Al no tenir aigua corrent, havien d’anar a fer la bugada a qualsevol corrent d’aigua propera. Era molt pesat , ja que era un medi canviant, estaven a la intempèrie, ho havien de fer agenollades al terra,…La construcció dels safareigs públics va representar certes comoditats a les veïnes : els permetia rentar la roba en un medi domesticat, i podien rentar sota sostre evitant les assolellades a l’estiu i les pluges sobtades, podien recolzar la roba i fregar-la dempeus, podien penjar la roba quan acabaven de fer-la neta.
Els rentadors eren, al mateix temps, lloc de trobada i socialització ja que, tot fent bugada, tothom s’assabentava del que passava al poble. És per això que la paraula “bugader”, a part de fer referència a algú que renta roba, també significa “persona embolicaire i xafardera”. O la de “fer safareig” vol dir intercanviar xafarderies.
Aquest que veiem, va ser construït en temps de la II República(1932) que fou un període progressista i que va mirar de millorar la qualitat de vida de la gent humil , equipant els pobles més petits i les zones rurals amb infraestructures bàsiques com safareigs, biblioteques, escoles, ateneus,…
1970_00_00_d_Excursió a Pedralta_000602
Sortida amb barca. Anys 70. En primer terme Josep Aliu, Josep Garganta, Josep”Joselito” Blàzquez,…
1970_00_00_d_Excursió a Pedralta_000602
Grup escolar de Bordils d’excursió a Pedralta (Massís de l’Ardenya). Anys 70.
1970_00_00_d_Festa Major_000525
En la dècada dels 70, el diumenge de la Festa Major, era costum fer un concurs de veure qui podia despenjar dos pollastres lligats a dalt d’un pal ensabonat. El noi que ho intenta és en Josep Garganta.
1970_00_00_d_Ball de festa major_000521
Ball de tarda a la Pista Sau. Festa Major finals dels 70