Destacat

  • POUANT EN LA MEMÒRIA
    CAMPANES i CAMPANERS de BORDILS Si ens haguéssim d’imaginar una imatge de Bordils, o haguéssim de dibuixar-ne una icona representativa, ben segur que no hi podria faltar el campanar, sens dubte és un símbol irrenunciable del nostre poble. Aquesta torre és on hi ha les campanes, que potser, avui en dia només les sentim quan ens… Llegiu-ne més: POUANT EN LA MEMÒRIA
  • RECURS DEL MES
    Carta d’invitació per assistir als actes de la INAUGURACIÓ DEL PAVELLÓ, avui batejat com Blanc i Verd. Maig del 1983
  • LLIBRE RECOMANAT
    EL LABERINT DELS EXTRAVIATS Una guerra devastadora es va declarar fa poc a Europa, l’amenaça nuclear és constant, la divisió entre Occident, la Xina i Rússia cada vegada és més gran… Estem vivint una època molt convulsa que afecta la nostra manera de viure i que qüestiona els fonaments de la nostra civilització. En som… Llegiu-ne més: LLIBRE RECOMANAT

Article aleatori

43- EL BANTER

EL BANTER DE BORDILS  L’any 1849, durant el regnat de Isabel II, fou quan es va aprovar el Decret dels “guàrdies” qu en un principi se’n deien “Guardias de Campo” i feien les tasques de vigilància de les propietats privades. Eren proposats pels mateixos propietaris i després de fer un jurament davant l’alcalde, eren nomenats […]


Què és el Banc de Memòria Digital de Bordils

El Banc de Memòria Digital de Bordils (BMD) som una entitat sense ànim de lucre que treballa per recuperar i posar a l’abast de tots i totes la memòria col·lectiva de Bordils. Recollim, digitalitzem i donem visibilitat a fotografies, cartells, programes, vídeos… que estiguin relacionats amb el municipi.

En aquest web hi podràs trobar diferent material relacionat amb la vida del poble i de la seva gent. La navegació a través dels continguts és senzilla i intuïtiva. Podeu fer-hi cerques a diferents nivells: per paraules, per temàtiques, per tipus de material, per col·leccions…

Us convidem a entrar i remenar entre els petits fragments de la nostra història.

ARA BÉ, SAPIGUEU QUE AQUEST WEB ESTÀ EN CONSTRUCCIÓ PERMANENT, per tant  hi pot haver-hi errades, … Gràcies

AVISOS LEGALS

S’autoritza la reproducció i comunicació pública dels continguts sempre que se citin els autors i la font BMD (Banc de Memòria Digital  de Bordils) i no autoritza usos comercials dels continguts del lloc ni fer-ne obres derivades.

El BMD es reserva el dret a iniciar les accions legals oportunes per corregir els danys i els prejudicis causats per qualsevol acte que vulneri els drets de la propietat intel·lectual.

El BMD  no pot garantir de forma absoluta que el web i el servidor estiguin lliures de virus. No es fa responsable dels possibles danys o perjudicis que es puguin derivar d’interferències, omissions, interrupcions, virus informàtics, avaries o desconnexions en el funcionament d’aquest sistema electrònic, motivats per causes alienes al BMD. Tampoc no se’n fa dels retards o bloquejos causats per deficiències o sobrecàrregues de línies telefòniques o sobrecàrregues en el sistema d’accés a internet o en altres sistemes electrònics, ni dels danys que puguin ser causats per terceres persones mitjançant intromissions il·legítimes fora del control del BMD.

En cas que algú, sigui persona física o entitat, vulgui que es retiri o es canvii alguna imatge o contingut del web perquè, d’una manera raonada,  no la considera adient, només caldrà posar-se en contacte amb nosaltres i la Comissió Permanent prendrà la decisió.

43- EL BANTER

EL BANTER DE BORDILS

 L’any 1849, durant el regnat de Isabel II, fou quan es va aprovar el Decret dels “guàrdies” qu en un principi se’n deien “Guardias de Campo” i feien les tasques de vigilància de les propietats privades. Eren proposats pels mateixos propietaris i després de fer un jurament davant l’alcalde, eren nomenats ofiacialment, previàment havien passat el vist i plau de la Guardia Civil i del capellà del poble.

Podien portar escopeta i un uniforme comú de tots els “guàrdies”, amb una banderola de cuir amb la placa de llautó que l’identificava.Tenien permís per matar, si calia,i detenir a qualsevol que entrés a la propietat sense permís. Eren  considerats com un agent  de l’autoritat.

Per una Reial Ordre del 1876 se’ls va canviar el nom per “Guarda Jurado“, quedant sota el comandament de la Guardia Civil.

El nostre banter, es deia Francesc Bosch Prats i venia provinent del Molí de Cors municipi de Cornellà del Terri(Pla de l’Estany). Tota la seva família va desaparèixer al ser arrossegats  per una riada que es va emportar el molí , només es va salvar ell, perquè no vivia allà,  feia de mosso en una casa d’un poble proper.

Va ser llavors que va decidir marxar del lloc de la desgràcia i es va llogar a fer de  guarda de les propietats dels senyors de Can Vinyals de Flaçà.

Al cap de poc, es va poder comprar una casa a Bordils, la casa coneguda com a Can Rialla( avui casa nº 3  del Carrer del Padró) i una mica de terreny per anar fent la viu- viu. Per això, a aquella casa, se la coneixia com a Cal Banter.

Quan ja vivia a Bordils, va deixar de treballar a les ordres dels Vinyals i va ser quan es va fer guarda al Ban de Bordils, pagat per la comunitat de propietaris.  Al Ban, en aquells temps, no si podia anar a buscar res, ni llenya, ni anar a cacera, ni a buscar cargols,…) penseu que molta gent, per poder tenir llenya per a l’hivern,  treballaven feixes i en tenien cura de que estiguessin ben cuidades sense cobrar res als amos, només amb la condició de que quan tallés o hagués esporgat, ells  poguessin anar a fer llenya o a buscar cargols, bolets de soca, o parar alguna ballesta,…

Penseu que en aquell temps, els propietaris forestals eren molt estrictes amb la seva propietat; fins i tot,  a la zona de les Gavarres, hi havia guarda boscos pagats pels grans propietaris , a més de que molts d’ells tenien els seus boscos tancats amb parets de pedra seca.

Però en Francesc, quan ja va ser gran,  va deixar això de fer de guarda. Va “penjar “ l’escopeta Fourchette  que, després, només la feien servir els seus fills per a fer punteria a les garses o als tords que veien pels voltants de la casa.

L’1 de setembre  de 1904, el va substituir en Narcís Gestes Vert, d’aquí que a la casa de Can Rialla li va quedar el sobrenom de  Cal Banter Vell i a Cal Banter era a Can Gestes de la Carretera de Palamós. A Celrà, al carrer Major, 24 també hi trobem una casa que és a Cal Banter, que es deia Josep Agustí Badia.

Va tenir dos fills: un noi ,en Josep Bosch Carles i una noia que es va casar amb en Xico Natzaret. Llavors es quan aquest fill va anar a la casa del Carrer Almeda (actualment nº 67  ) que encara avui es coneix com a Cal Banter, on encara hi viu un nét, fill del seu fill Joaquim Bosch Guich, en Josep Bosch Vila, en “Pep Banter”, que ha estat durant molts anys és el nostre Jutge de Pau de Bordils i també fou  President del Club Handbol Bordils(1992-1999).

Actualment aquest vell ofici ja ha desaparegut i al Ban ja no li cal vigilància, o potser sí, ja que a vegades ha estat lloc triat pels que organitzen festes “Rave” o també anomenades “Free party”, grups de gent que ballen al so de la música electrònica i que dura tota la nit o a vegades més d’un dia. Tot canvia…!

ALTRES BANTERS bordilencs:

El 1893,  el Sr. Josep Vinyals de Flaçà, va contractar els servieis de guarda a n’en Narcís Perich, que havia de vetllar totes les propietats dels Vinyals a Celrà, a més de la séquia i recs corresponents.

El 1905, en Narcís Gestes Vert, a més de fer de guardià del Ban de Bordils, el Sr. Marià Cors de Celrà, per vigilar les seves possessions de Celrà.

El 1913, a proposta del Sr. Josep Vinyals Pont, en Joan Ferran Estragues va pendre possessió del seu càrrec l’agost d’aquell any. Per, a més de la zona de Bordils, li controlés tota la séquia des de la presa de Campdorà , recs mestres i subsidiaris, com també el molí de  Campdorà.

XEVI JOU VIOLA (BMD)