Destacat

  • POUANT EN LA MEMÒRIA
    LA CONXITA DE CAN SALVI MADRENAS (Concepció Font Deulofeu  1932-2021) Fent servir les paraules que s’utilitzen actualment, ben segur que podríem definir a la Conxita de Can Madrenas com una dona emprenedora, empoderada, activa… Abans deien que era decidida,  intrèpida, atrevida… Ella però, tot ho atribuïa a la seva fe en Déu. Una fe d’aquella… Més informació: POUANT EN LA MEMÒRIA
  • RECURS DEL MES
    https://youtube.com/shorts/Sdw3k4ywZ-A El març del 2026, resultat de les moltes pluges que hi va haver és va tornar a formar aquest estany, d’una superfícies considerable.
  • LLIBRE RECOMANAT
    El territori que ens envolta, per on passegem i que admirem cada dia, de vegades fins i tot sense adonar-nos-en, és el que configura la nostra manera de ser en el món. Així com els records familiars, la literatura o la cuina, que permet que aquest mateix territori s’expressi en plenitud al nostre paladar. Deixar… Més informació: LLIBRE RECOMANAT

Article aleatori

26- RETAULE BARROC (II)

EL RETAULE BARROC DE L’ESGLÉSA DE BORDILS (2ª PART) (Seguint amb el treball de Dora Santamaria i Colomer) C) CARACTERÍSTIQUES GENERALS. C.1) DESCRIPCIÓ DE LA FORMA Com veiem a la fotografia cedida pel senyor Gaspar Jou, l’estructura del retaule respon a l’esquema de cinc carrers verticals separats per columnes i dividits horitzontalment per entaulaments. El […]


Què és el Banc de Memòria Digital de Bordils

El Banc de Memòria Digital de Bordils (BMD) som una entitat sense ànim de lucre que treballa per recuperar i posar a l’abast de tots i totes la memòria col·lectiva de Bordils. Recollim, digitalitzem i donem visibilitat a fotografies, cartells, programes, vídeos… que estiguin relacionats amb el municipi.

En aquest web hi podràs trobar diferent material relacionat amb la vida del poble i de la seva gent. La navegació a través dels continguts és senzilla i intuïtiva. Podeu fer-hi cerques a diferents nivells: per paraules, per temàtiques, per tipus de material, per col·leccions…

Us convidem a entrar i remenar entre els petits fragments de la nostra història.

ARA BÉ, SAPIGUEU QUE AQUEST WEB ESTÀ EN CONSTRUCCIÓ PERMANENT, per tant  hi pot haver-hi errades, … Gràcies

AVISOS LEGALS

S’autoritza la reproducció i comunicació pública dels continguts sempre que se citin els autors i la font BMD (Banc de Memòria Digital  de Bordils) i no autoritza usos comercials dels continguts del lloc ni fer-ne obres derivades.

El BMD es reserva el dret a iniciar les accions legals oportunes per corregir els danys i els prejudicis causats per qualsevol acte que vulneri els drets de la propietat intel·lectual.

El BMD  no pot garantir de forma absoluta que el web i el servidor estiguin lliures de virus. No es fa responsable dels possibles danys o perjudicis que es puguin derivar d’interferències, omissions, interrupcions, virus informàtics, avaries o desconnexions en el funcionament d’aquest sistema electrònic, motivats per causes alienes al BMD. Tampoc no se’n fa dels retards o bloquejos causats per deficiències o sobrecàrregues de línies telefòniques o sobrecàrregues en el sistema d’accés a internet o en altres sistemes electrònics, ni dels danys que puguin ser causats per terceres persones mitjançant intromissions il·legítimes fora del control del BMD.

En cas que algú, sigui persona física o entitat, vulgui que es retiri o es canvii alguna imatge o contingut del web perquè, d’una manera raonada,  no la considera adient, només caldrà posar-se en contacte amb nosaltres i la Comissió Permanent prendrà la decisió.

26- RETAULE BARROC (II)

EL RETAULE BARROC DE L’ESGLÉSA DE BORDILS (2ª PART)

(Seguint amb el treball de Dora Santamaria i Colomer)

  1. C) CARACTERÍSTIQUES GENERALS.

C.1) DESCRIPCIÓ DE LA FORMA

Com veiem a la fotografia cedida pel senyor Gaspar Jou, l’estructura del retaule respon a l’esquema de cinc carrers verticals separats per columnes i dividits horitzontalment per entaulaments.

El llenguatge arquitectònic que s’hi aplica fou d’ascendència clàssica: ordre jònic al primer cos; corinti al central i compost al superior; cornises, frisos i motllures d’acord amb cadascun dels ordres arquitectònics, en complementen l’estructura.

En els carrers extrems i central, els  intercolumnis els ocupen les fornícules amb coberta de canó que allotgen les imatges de diferents sants, mentre que els carrers interiors, es resolgueren amb teulons narratius treballats en relleu.

Tota aquesta estructura es recolza sobre el basament o peu del retaule elaborat en pedra.

Coronant tot el conjunt, a la part de l’àtic, hi  ha un gran frontó corbat i trencat, en el centre i vèrtex del qual s’hi representa l’escena del Calvari.

Unes polseres, la traça de les quals fou feta per Pere Perdigó amb acusat treball de talla, emmarquen el retaule.

Quant a les columnes, observem que en tots els ordres els fusts són seguits i reberen ornamentació en relleu, no podem afirmar si vegetal o floral de caràcter naturalista o més tipus grotesc.

Malauradament la qualitat de la fotografia (potser única que hi ha del retaule) no ens permet d’identificar convenientment molts elements tant ornamentals com iconogràfics que no es descriuen  en els contractes, entre ells la decoració de les columnes.

C.2) ICONOGRAFIA

De les representacions en relleu que ocuparen els teulons res no podem dir-ne. Cal pensar que s’hi representaren escenes al·lusives a la vida i martiri del sant patró, Sant Esteve, que ocupa la fornícula principal del retaule.

Sobre aquesta imatge, la motllura o frontó mixtilini que remata la fornícula on s’allotja, i el sagrari, podem observar la notable diferència que existeix entre la resta d’imatges del retaule i la de Sant Esteve, representat quasi apoteòsicament, comparable a les glorificacions del ple barroc, amb una gran mobilitat ben diferent de l’estaticisme i contenció que advertim en les altres imatges. Semblantment el frontó és molt mogut per l’època en què s’executà. Pel que fa al sagrari, és segur que correspon a una etapa molt posterior. Per tot això podríem creure en la possibilitat que, per raons ara per ara ignorades, podrien correspondre a una reconstrucció o afegit posterior.

Com tants retaules coetanis, el Misteri de la Redempció es representa a la part superior o coronament. Crist crucificat amb Maria i Sant Joan al peu de la creu, a la part central. A ambdós costats les figures dels dos lladres, representant així de manera fidel el drama del Calvari.

Pràcticament inapreciable a la fotografia, encalafornat entre els nervis de la volta de l’absis, la figura de Déu Pare en relleu, presideix de manera simbòlica i iconogràficament tot el conjunt.

 

Per acabar dir que, tenim constància que pel setembre de 1608, el basament ja estava llest i assentat. Antoni Moret i Baldiri Roca foren contractats per fer-ne la judicació.

Una àpoca*** de 1610 confirma que el retaule s’anava duent a terme. Un cop llesta la part escultòrica es procedí a la policromia i daurat del retaule. No es coneix el nom del mestre o mestres que realitzaren la part pictòrica. Segons la data que hi ha al basament, degué acabar-se l’any 1618.

BMD