SÈQUIA VINYALS 03

2017_12_20_Sèquia Vinyals_ 001047

Plànol de situació de la xarxa de regs de la Séquia Vinyals

La construcció de la Sèquia Vinyals va ser ideada per recollir les aigües del Ter i canalitzar-les per a usos industrials, concretament per moure dos molins fariners: la farinera de Campdorà i el molí de Bordils, així com per regar part de les terres dels termes municipals de Celrà i Bordils, primer i  Sant Joan de Mollet, Flaçà i Juià, mes tard.

La Sèquia Vinyals té els seus orígens en les concessions atorgades pel Reial Patrimoni a Mateu Viñals de Flaçà, per a l’aprofitament de les aigües del riu Ter, una el 21 de maig de 1748 per a usos industrials i regs propis  i l’altre el 15 d’abril de 1750 per reg d’altres terres. Aquestes concessions i aprofitaments sempre van formar part del patrimoni de la família Viñals de Flaçà. El 17 de gener de 1933 va passar a ser propietat de Buenaventura Viñals i Font.

Actualment, aquest aprofitament, pertany a la Comunitat de Regants de la Sèquia Vinyals, que la van adquirir al senyor José Luis Viñals i Gomes i a la senyora Irene Gomes Barbosa, el 20 d’agost de 1981.

Dita Comunitat es va formar per formalitzar l’operació de compravenda i gestionar al mateix temps les diferents funcions, tan administratives com de manteniment i conservació del canal.

Els elements principals d’aquesta autèntica obra mestre d’enginyeria, si tenim en compte l’època en que va ser construïda, els podríem resumir de la següent manera: Aprofitament hidràulic d’aigües publiques del riu Ter a Campdorà, amb la seva presa de derivació, canal principal, canals secundaris o regs mestres, derivacions amb les seves obres de fàbrica, comportes canonades, grups d’elevació i demés accessoris.

La sèquia principal, es pot dividir en tres trams: El primer va de la presa d’aigües a la Farinera de Campdorà i la seva major part del seu recorregut és una canalització subterrània feta amb volta de pedra, per evitar que amb els al·luvions i la brossa que arrosseguen les crescudes del riu Ter s’inundés el tram. El segon va de la Farinera fins el Molí de Bordils i cal diferenciar el tram que passa pel Congost , una canalització totalment subterrània que creua per sota la línia fèrria que va de Barcelona a França i la carretera C – 66, i de sortida pel pla de Celrà a cel obert. El tercer va del Moli de Bordils a la riera de sant Martí Vell, a l’indret del mas de Cal Peix, on les aigües sobrants desaigüen al riu Ter.

Un altre element a tenir en compte de l’aprofitament és la derivació de la sèquia cap a la zona del Pla de Mollet, Sant Joan de Mollet i Flaçà. Aquesta derivació, la concessió data del 17 de març de 1932. Comença a prop de la resclosa del Mas de Can Riera de Bordils. Una bona part del seu trajecte és subterrani , ja que ha de travessar la riera de Sant Martí Vell amb sifó, i la resta, fins arribar a Flaçà, és a cel obert.

Una altre derivació del canal principal, aquesta per elevació, es troba a Juià i la seva concessió data de 28 de gener de 1959. Al costat del Molí de Bordils hi ha la central elevadora de les aigües que, per conducció subterrània, travessa el pont de Riar fins arribar al dipòsit regulador i distribuïdor, situat al costat de la Masia de Can Taberner de Juià, des de aquell punt amb diferents regs es rega el pla de Juià.

Regs mestres

Els regs mestres són canals laterals que parteixen del canal principal i que s’utilitzen per regar les diferents zones del conjunt de pobles beneficiats per la Sèquia Vinyals.

En el terme de Celrà amb un total de més de 20 km. Els mes coneguts són: reg del Molins, Orriols, d’en Banyes, de les Coromines, del Cargol, d’Aumet.

En el terme de Bordils amb més de 22 km. de regs mestres, els mes coneguts són: reg d’en Medinyà, d’en Paraire, de les Arenes, de les Hortes, del Pavelló,  d’en Torra, del Safareig, d’en Maurici, del Pla Suardell, d’en Saline, del Pla de Mollet núm 1, del Pla de Mollet núm 2.

Font de riquesa

La zona de regadiu de la Sèquia Vinyals està formada per mes de 800 ha.. Gràcies a la Sèquia Vinyals, aquesta zona de regadiu es una planúria plena de vida, amb extensions d’arbres fruiters, cereals, horta, vivers, pollancres i plataners. Aquets vivers de plantes de jardineria i ornamentació són reconeguts internacionalment.

https://www.bmdbordils.cat/1948/12/01/1948_12_01_rebut-sequia-vinyals-001898/

https://www.bmdbordils.cat/2017/12/20/2017_12_20_sequia-vinyals_-001048/

https://www.bmdbordils.cat/2012/02/28/2012_02_28_sequia-vinyals_000935/

https://www.bmdbordils.cat/2014/01/01/2014_01_01_sequia-vinyals_000945/

https://www.bmdbordils.cat/2018/07/26/2011_07_26_rec-gran-pruent_002172/

https://www.bmdbordils.cat/2019/02/08/2019_02_08_sequia-vinyals_002335/

https://www.bmdbordils.cat/2019/02/08/2019_02_08_sequia-vinyals_002336/

https://www.bmdbordils.cat/2007/02/15/2007_02_14_sequia-vinyals_000930/

https://www.bmdbordils.cat/2010/01/01/2010_01_01_sequia-vinyals_000942/

https://www.bmdbordils.cat/2007/02/14/2007_02_14_sequia-vinyals_000931/

https://www.bmdbordils.cat/2011/02/13/2011_02_13_sequia-vinyals_000932/

https://www.bmdbordils.cat/1959/01/01/1959_01_01_sequia-vinyals_000925/

https://www.bmdbordils.cat/1959/01/01/1959_01_01_sequia-vinyals_000926/

https://www.bmdbordils.cat/1960/01/01/1960_01_01_sequia-vinyals_000927/

https://www.bmdbordils.cat/1959/01/01/1959_01_01_sequia-vinyals_000922/

https://www.bmdbordils.cat/1931/01/01/1931_10_01_sequia-vinyals_000947/

 

L’ESCOLA 01

L’ESCOLA 01

L’any 1926 l’escola pública de Bordils estava ubicada en l’anomenada casa de Ca les Batistes, al carrer Migdia, però l’edifici s’havia quedat insuficient per la massificació d’alumnes. L’Ajuntament, sota l’alcaldia de Narcís Combis Mediñá, decidí construir unes escoles noves, per això, va adquirir uns terrenys amb aquesta finalitat. Aquests terrenys tenien una extensió d’una vessana i s’adquirí per tres mil pessetes .

Però no fou fins l’any 1934 que amb l’impuls del govern de la II República, es va treure a subhasta la realització del projecte, obra de l’arquitecte Isidre Bosch  Batallé amb participació del seu fill Ignasi Bosch Reitg, que consistia en una construcció de dues ales, una per a nois i una altra per a noies, que comprenia dues aules  cadascuna . Els sectors s’unien formant un angle i a la confluència hi tenia una biblioteca i diversos despatxos.

Les obres foren adjudicades al constructor Josep Capdeferro Guri.

L’any 1969, l’edifici s’havia tornat a fer petit amb l’arribada dels alumnes dels pobles de Madremanya  i Sant Martí Vell, que havien tancat les escoles, i de la Pera, a partir de sisè d’EGB.. El consistori, amb l’alcalde Josep M. Pujol, encarregà un projecte d’ampliació a l’arquitecte E. Xutglà i que  comprenia una aula més, una cuina i  un menjador. En aquesta ocasió, les obres les va fer el constructor Josep Balló Casademont.

L’any 1980, les ampliacions del centre es van tornar imprescindibles a causa del nombre creixent d’infants de Bordils  hi que acudien i a més,  van venir-hi els alumnes de  Juià. Per a poder-les fer, l’Ajuntament d’aleshores, amb l’alcalde Albert Serrats Llac al seu davant, va adquirir els terrenys adjacents el 1981.

Així que el 1983 es va construir una important ampliació de l’edifici existent que va consistir en la construcció de tres aules, un laboratori, una aula de tecnologia, un lavabo per als professors i l’ampliació de la cuina i del menjador.

A l’any 1986, l’Ajuntament va acordar ubicar el parvulari, que fins llavors estava a les aules de la Pista Vella, dins de l’edifici de les escoles remodelant l’aula e tecnologia i el laboratori.

Finalment, l’any 2003, es va tornar a ampliar amb tres noves aules destinadesa Educació Infantil.

https://www.bmdbordils.cat/1929/04/29/1929_04_29_document_002953/

https://www.bmdbordils.cat/1934/05/17/1934_05_17_factura-escoles_001205/

https://www.bmdbordils.cat/1934/10/13/1934_10_13_administracio-local_001198/

https://www.bmdbordils.cat/1935/11/14/1935_11_14_administracio-local_001200/

https://www.bmdbordils.cat/?s=001428

https://www.bmdbordils.cat/?s=001626

https://www.bmdbordils.cat/1956/01/01/1956_00_00_escola_000301/

https://www.bmdbordils.cat/?s=000102

https://www.bmdbordils.cat/?s=000773

https://www.bmdbordils.cat/?s=002388

https://www.bmdbordils.cat/?s=001581

https://www.bmdbordils.cat/?s=001574

https://www.bmdbordils.cat/?s=000702

 

RENTADOR PÚBLIC 02

 

RENTADOR PÚBLIC 02

Aquest safareig públic de propietat municipal, és un exemple d’arquitectura popular i rural d’inicis del segle XX. Ocupa una porció de terreny d’aproximadament 25 m2 que va se adquirida per l’Ajuntament quan n’era l’alcalde el Sr. Joaquim Martí Vilella el juny del 1932, al Sr. Joan Solés Batet, per la quantitat de 200 pessetes.

El rentador es nodreix de l’aigua que li proporciona un rec que surt de la Sèquia Vinyals en direcció nord, anomenat rec del Safareig

Antigament, als pobles, les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Al no tenir aigua corrent, havien d’anar a fer la bugada a qualsevol corrent d’aigua propera. La construcció dels safareigs públics va representar certes comoditats a les veïnes : els permetia rentar la roba en un medi domesticat, i podien rentar sota sostre evitant les assolellades a l’estiu i les pluges sobtades, podien recolzar la roba i fregar-la dempeus evitant haver de buscar alguna pedra  per agenollar-se,  i podien penjar la roba quan acabaven de fer-la neta.

Els rentadors eren , al mateix temps, lloc de trobada i socialització ja que, tot fent la bugada, hom assabentava de tot el que passava al poble. És per això que la paraula “bugadera”, a part de fer referència a algú que renta la roba, també significa “persona embolicaire i xafardera”.

Aquest que veiem, va ser construït en temps de la II República(1932) que fou  un període progressista i que va mirar de millorar la qualitat de vida de la gent humil, equipant els pobles més petits i les zones rurals  amb infraestructures bàsiques com safareigs, biblioteques, escoles, ateneus,…

L’arribada dels electrodomèstics i l’extensió del seu ús va fer uqe, ja ben entrat el segle XX, s’anés perdent el costum d’anar a fer la bugadai que les infraestructures existents s’anessin abandonant progressivament.

A Bprdils n’hi ha un altre al carrer de al Creu de característiques semblants a les d’aquest del carrer Almeda.

Fou restaurat el 2007 pel Consorci Alba-Ter i l’Ajuntament de Bordils

https://www.bmdbordils.cat/1970/01/01/1970_01_01_obres-publiques_001146-2/

https://www.bmdbordils.cat/2014/01/01/el-safareig/

https://www.bmdbordils.cat/2018/06/01/2018_06_01_safareig-public_001816/

https://www.bmdbordils.cat/1970/01/01/1970_01_01_obres-publiques_001147/

LLIBRE RECOMANAT MES DE GENER 2022

 LA SEGA de Martí Domínguez

Un nen que creix en un poble de muntanya als anys 50 explica la història de la seva família, víctima de la lluita entre els guerrillers del maquis i la guàrdia civil

La novel·la transcorre en un poble de masos disseminats, al Maestrat, entre els anys 40 i 50 del segle xx. És una zona boscosa que freqüenten els guerrillers del maquis, que compten amb la complicitat material i sentimental de la filla del mas, la Teresa, i les reticències de la mare, que ha vist com el seu marit era víctima de la guàrdia civil. Els fill petit és el narrador de la història, que descobreix el món en un context ple de secrets i violència. Un dels guerrillers del maquis, que s’entén amb la Teresa, és alhora confident de la guàrdia civil. Això originarà algun malentès i algun tiroteig. La novel·la segueix l’evolució del nen protagonista i de la seva família, dividida i sacsejada per les lluites entre guerrillers i guàrdies, en un poble de muntanya valencià.

 

ESCRIT DEL MES DE GENER 2022

RENOMS BORDILENCS (ANYS 50)

I TU…. DE QUINA CASA ETS?

Casa de cal Moliner al C. de la Creu(actualmet desapareguda). Foto principis dels anys 80

El concepte de pertinença a una casa, abans estava molt arrelat, sobretot en els pobles petits. Es donava el cas de que una persona era més coneguda per la casa a la que pertanyia que per ella mateixa. En molts casos els cognoms de les persones eren poc usats i era molt comú dir el nom de pila de la persona i després el nom de la casa.

Aquest renoms o motius, s’adquirien de diferents maneres. Si fem cas a la classificació del filòleg Enric Moreu-Rey, es poden organitzar en dos grups:

  1. Renoms denotatius

1.Derivats de noms i cognoms (ex. Ca l’Elies)

2.Del lloc de residència o d’origen (Can Mallorca)

3.Derivats d’oficis i càrrecs (Cal Moliner)

4.Característiques físiques o trets de caràcter(Ca la Lola Grassa)

  1. B) Renoms connotatius

1.Derivats d’animals i plantes(Cal Peix)

2.De noms de coses com objectes, estris,…(Can Batolles)

3.Relatius a Parts del cos (Can Cames)

4.Una relació anecdòtica (Can Malhivern)

Aquests mots que, en la majoria dels casos, s’havia originat de forma oral d’entre la gent del poble i que definia la casa i els seus habitants, de fet contenen una informació que si l’indaguéssim ens explicaria alguna història. Quan et poses a repassar el llistat de noms, t’adones que estàs davant d’una cosa viva, canviant, que darrera de cada porta d’aquestes cases hi ha un romanço amagat.

Actualment aquesta tradició d’anomenar les cases amb sobrenoms o motius s’està perdent i les noves generacions ja no coneixen ni la meitat dels noms tradicionals que antigament se sentien  a dir i ara només resta en la memòria d’uns quants, sobretot gent gran.

Tenint en compte la pèrdua d’aquest llegat, ens ha semblat oportú fer un petit treball de recerca dels noms tradicionals de cases de Bordils que sonaven a mitjans del  segle passat, per tal que en quedi constància i, a la vegada, mantenir viva la  història del poble.

Casa dita dels “pisos d’en  Mallorca”; la de la dreta, a Cal Hortelà.Carrer Ample. foto 2005

  De ben segur que n´hi havia alguns altres, però que ja ens han caigut a l’oblit o ens han passat per alt.

Havent en compte el perdiment d’aquesta deixa de tants anys, ens ha semblat oportú fer, en aquest escrit, una recopilació de noms tradicionals de les cases de Bordils que estaven vigents a meitat del segle passat. Aquesta llista , es podria haver classificat de moltes maneres com :  noms diminutius(Cal Peixet) , noms hipocorístics (Can Deri), noms catalanitzats(Ca les Hermanes), nom i/o cognoms(Can Magí), noms amb alguna característica personal ( Cal Rosset), noms d’oficis (Cal Carreter), noms de l’edifici (Can Quim de l’Estanc), noms de fets anecdòtics(Cal Toiu),…

El fet és que aquí només es tracta de fer un recull i de ben segur que encara ens en deixarem algun,  el que ens agradaria d’allò més, seria  que hi hagués una proposta, com les que ja hi ha hagut en molts altres pobles, encaminada a posar una rajola  a la  façana amb el nom a les casa dels qui bonament ho volguessin fer, perquè seria la manera de que no es perdessin per sempre nom com :

Ca l’Ànec

Ca ll’Anita del Torrent

Ca l’Avellí(Amoròs)

Can Baldiret (La Torre)

Can Bancells

Cal Banter

Can Banyes Gros

Can Banyes Petit

Can Barca

Can Barnoixa(fusteria)

Can Barraca

Ca les Batistes(antigues escoles)

Can Batista(Salom)

Can Batolles

Can Bexemins

Can Berto(Viader)

Can Boia

Can Bosch(Almeda)

Cal Boter

Can Branques

Cal Cabrer

Cal Cabrit

Can Camanet

Can Cames

 La Canova (Pujades)

Cal Capellà Sastre

Can Caracas

Cal Carreter

Cal Carreter Negre

Can Carmelo

Can Cigala

Can Cinto(fonda-bar)

Can Ciril-lo

Can Cogollada

Can Coll

Can Colltort

Can Cua

Cal Cuní(Saló)

Cal Cuní Petit

Can Dansa(botiga)

Can Deri(sabateria)

Can Dominguet

Ca l’Escolàstica

Ca l’Espardanyer(botiga)

Ca l’Estevenet

Cal Ferrer del Poble

Cal Ferrer de la Carretera

Can Ferriolet

Can Ferro del Poble

Can Ferro de la Carretera

Ca la Flora

Can Floris

Can Gaietano

Can Gallard

Can Gasau de la Creu

Can Gasuet

Can Geniques

Can Granota

Can Grau del Torrent

Can Grau Músic

Ca les Hermanes(Clavaguera)

Cal Hortalà

Can Jepus

Can Jep de la Pepa

Can Joan Boig

Can Joan de la Farmàcia

Can Joan de la Riera

Can Joanet Barber

Ca la Lola Grassa

Ca la Lola Seca

Can Llorenç Elies

Can Madrenes

Can Magí

Can Mallorca

Can Mallorquí

Can Malhivern

Can Marcó(Guim)

Can Martinet

Can Mariano

Can Martori

Can Marturià

Can Masó

Can Mero

Can Met Barquer

Can Met Carreter

Cal Milionari

Cal Moliner

Can Morrongo

Can Natzaret

Can Nenci

Can Nitu Berto

Ca la Nuri

Can Panarra(fleca)

Can Paraire

Can Patró

Can Pep Elies

Can Pere Sastre

Cal Peix (Moner)

Cal Peix Petit

Cal Peixet

Cal Peó

Can Pép

Can Pep Cuní(fleca)

Can Pep de l’Estanc

Can Pep Mateu

Can Pianet

Can Piano

Can Pinyarol(Marlí)

Can Plata(bar)

Can Por

Can Pota

Can Prim

Can Quel Barber

Cal Recader

Ca la Reina

Can Reixinc

Can Rialla

Can Riera

Cal Ros del Pla

Cal Rosset

Can Rossinyol (esclopeter)

Can Salvi Madrenes

Cal Sastre (del poble)

Cal Sastre (de la Carretera)

Cal Senyor Ramon(metge)

Can Sipi (bar)

Can Siset Rabós

Can Siset Barber

Can Siset Baster

Can Sisó

Cal Tango

Cal Tarragoní

Can Tenoc

Ca la Teresita

Cal Tet(botiga)

Cal Toiu

Can Tonet

Can Torra

Can Torrecuques

Can Tramuntana

Can Travesset

Cal Tricall

Can Valldemia

Can Varist Confiter

Can Viola(botiga)(Ca la Llaunera)

Can Xapa

Cal Xaxu(botiga)

Cal Xe / Ca la Xena

Can Xicu Tonet

 

Casa coneguda com a Cal Capellà Sastre. al carrer Migdia. Foto 1970

 

                                      BMD