LLIBRE RECOMANAT MES DE MAIG 2022

NOSALTRES, ELS SENSE NOM .

Joan García Oliver/Xavier Díez

De pistoler a ministre de la República: les memòries de García Oliver, un retrat viu de l’anarquisme a Catalunya De la seva infantesa en una família reusenca extremament pobre als anys de pistoler a la Barcelona revolucionària de la guerra entre la patronal i l’anarcosindicalisme, de combatent antifeixista al front d’Aragó a ministre de Justícia de la República, Joan Garcia Oliver (Reus, 1902 – Guadalajara, Mèxic,1980) va tenir una vida de pel·lícula, tot i que avui sigui un home oblidat o, més precisament, bandejat de la memòria oficial. A diferència de Salvador Seguí, Federica Montseny o d’altres figures de l’anarquisme català, cap carrer, escola o biblioteca du a el seu nom. Només el recorda una discreta placa a prop del lloc on va néixer, potser perquè, com afirma Xavier Díez en el pròleg a aquesta edició de les mítiques memòries de l’anarquista, “un cop mort continua sent tan polèmic com quan era viu”. Garcia Oliver, efectivament, mai no va ser una figura còmoda. Ni quan es va convertir en un dels líders naturals del moviment llibertari, ni quan, després de la mort de Franco es va especular sobre el seu retorn. Nosaltres, els sense nom són unes memòries fascinants, tant per la trajectòria humana del seu protagonista com per la intensitat política i revolucionària del seu temps, i són alhora una lectura imprescindible per comprendre un moment de la nostra història que no ha estat mai prou ben explicat, ja sigui a causa de la seva complexitat, o pels prejudicis de la societat catalana a l’hora d’abordar un passat incòmode i polèmic.

ESCRIT MES DE MAIG 2022

 

EN VICENÇ de SOTA EL PONT

En Vicenç Gotarra i Muntanya que el vam conèixer com a resident del pont que la C-66 salva  la riera de Sant Martí, penso  que va ser fruit dels temps que li va tocar viure amb incrustacions de cobdícies familiars i el fet d’entrar sense adonar-te en una l’espiral vital  negativa en  la qual moltes persones entren i ja no en poden sortir.

Aquest home, llavors d’un quaranta anys i de complexió forta, i que ens feia tanta por a la mainada, no havia fet mai mal a ningú, era un bon jan i no el podem catalogar com a pidolaire, ja que demanava ben poc, ni com a rodamón ja que no anava d’un poble a l’altra, sinó que sempre que es movia era per la zona; potser m’atreviria a dir que era practicant de la subsistència (per les circumstàncies) amb certs comportaments que avui els anomenem “ecològics” i “sostenibles”.

De fet no en sabem gaires coses del seus orígens , ni de la seva joventut, l’únic cert és que va morir pel fet que un camió el va esclafar a prop del “seu” pont, el va esclafar un camió, pels voltants dels anys setanta.

Tot son rumors, fruit de les brames que la gent havia anat fent córrer, ara bé, sembla ser que tenia els seus orígens a Cassà de la Selva, i que havia tingut una vida riscosa, després que tingués molts problemes amb els seus propers pel tema de l’herència*, cosa que li va provocar molts mals de caps i judicis dels quals en va sortir escaldat; potser fruit d’aquestes renyines va entrar en una espiral que, segons la rum-rum , el va portar a tastar la presó per un intent d’assassinat, el manicomi,  i a allistar-se a La División Azul, fins que va aparèixer  com a inquilí del pont de la riera. Aquí també va patir maltractaments per part de la Guardia Civil, que li feia pagar els plats trencats de qualsevol robatori dels voltants.

Pont de la C-66 sobre la riera de Sant Martivell . La fletxa senyala l’ull del pont on va “viure” en Vicenç. Foto1987

En fi, el cas és que vivia, o  malvivia sota un ull del pont que tancava amb una tanca de feixos de canya i  de la manera més sostenible i ecològica possible, sense que ell en fos conscient. Els diners que tenia eren fruit de la venda de coves i cistells  de vímec , que ell mateix feia, llavors anava a Girona els dies de mercat a vendre’ls i a l’acabar,  aprofitava per recollir les deixalles de les parades dels pagesos;  o a vegades el recordo a la plaça del Poble, a l’hora de la sortida de missa oferint els seus productes. Sempre es desplaçava a peu i per carretejar  les seves coses, tenia un cotxet de criatura que estirava amb una corda.

Aquests diners, els amagava en un paller que hi  havia prop del pont. I vet aquí que un dia hi va anar a buscar-ne i…, els diners havien desaparegut; resulta que l’amo del paller havia anat a fer palla per les corts de casa seva i, com que no sabia que en Vicenç hi amagués els seus pistrincs tot va anar per la jaça del cavall. A carai, en Vicenç es va presentar a casa seva esverat i reclamant els seus bitllets; sort que , després de barrigar molta estona per la palla de la cort, els va trobar i l’home es va calmar.

Es produïa el menjar en un tros d’hort que tenia als marges de la riera. Expliquen que el seu sistema  d’adob era, cada dia anar a cagar en una planta diferent, això sí, sempre en una mata diferent, seguint un ordre. Complementava la seva alimentació amb farinetes resultants de moldre els ossos que li donaven els carnissers del poble i els portava a moldre al molí, després els barrejava amb  farina de blat de moro. D’oli? Diu que  en tenia un bidó ple, a resultes de anar a les escombraries de l’abocador de la resclosa de cal Peix, on recollia, a més d’altres coses, els envasos d’oli i els tombava en el seu bidó, i d’aquella mica que sempre queda en el cul de l’envàs, ell va fer bona aquella dita “De mica en mica s’omple la pica”. El seu rebost consistia en una sèrie de filferros que penjaven de la volta del pont, on penjava les coses que no volia que els animals se li mengessin. És en aquests filferros que en una riuada  del 1965, va quedar lligat per un peu i va estar a punt de que es negués sinó hagués estat per l’ajuda de la gent que passava , que després de molta estona el van poder treure quan  l’aigua ja li arribava a sota el nas.

Sempre que hi havia un  episodi de pluges fortes i la riera pujava molt, s’anava a refugiar a “Can Prats de la Riera”, on la família l’acollia i el deixava estar a la pallissa i li donaven quelcom per menjar.

En una altra ordre de coses, podem dir que va ser el primer “naturista” de la contrada, ja que els estius, en els seus dominis, sempre anava despullat.

Per acabar hi ha una anècdota que és que quan Carreteras del Estado va voler eixamplar el pont, es van veure obligats a fer-li una barraca provisional al costat mateix del pont, i això va ser possible pels drets que havia adquirit a l’haver estat voluntari de La División Azul.

En Vicenç fou un fill  de la misèria humana !

XEVI JOU VIOLA

 

 

 

*La seva germana, estava casada amb un advocat i com que en Vicenç era l’hereu, comenten les males llengües, que el volien fer passar per boig i així ells quedar-se tota  l’herència. La gent del mas Riera deien que moltes nits, potser per desfogar-se, cridava: –“M´ho han robat tot, m’ho  han pres tot, us mataré a tots

ESCRIT MES D’ABRIL 2022

ABANS… es FIAVA !

No s’entén el gran nombre de botigues i comerços que hi havia a Bordils als anys 50 , havent en compte que  la gent (uns 1000 hab. aleshores) no tocava gaire diner, només quan feien alguna venda al mercat o alguna feina puntual, o els més afortunats que tenien una feina fixa, que cobraven per setmanades,…

Antany, les botigues fiaven*, hi havia confiança i la gent quan necessitava algun producte  i no el podia pagar en aquell moment et deia: – Apunta’m!  A les botigues tenien unes llibretes on hi anaven anotant els deutes temporals de la gent. I val a dir que, sempre, sempre, la gent complia amb el pagament tan bon punt podia. La de llavors era una societat molt digne i la paraula donada, gairebé valia més que un contracte signat.

Hermenegilda Viola a la seva botiga de Can Viola de la Carretera.1991

Una anècdota per entendre  de com  es mirava  on es gastaven els pocs diners que tenien. La Carme O.S. explicava que com que a casa seva eren “pobres”, quan s’acabava l’oli, la seva mare li feia anar a la botiga de Can Dansa a comprar oli amb el setrill, no hi havia diners per més!.  Però resulta que després la nena anava a cal veïns, que eren “rics” i, quan l’oli s’acabava,  l’àvia de la casa li deia que anés a la botiga a buscar  un litre d’oli. La nena Carme, al tornar a casa li deia a sa mare: -Altra vegada amb el setrill  a comprar?, A can M…… hi van amb l’ampolla de litre!  La seva mare li responia: – No saben el que fanPer què ? preguntà la nena.– Perquè si s’abaixa el preu, mira que en quedaran de fotuts!” li va respondre la seva mare.

 

La gent anava a comprar amb la bossa o el cabàs.

El petit comerç era el dominant a Bordils en aquells anys 50, sinó veieu la quantitat de petits comerços que ara em venen al cap i que de ben segur encara resten en la memòria d’alguns bordilencs i bordilenques :

ACTIVITAT Número  Al Poble A la Carretera
FLEQUES 4 Can Llinàs (C.Creu- Ample)

Cal Cusí  (C.St.Esteve)

Can Pep Cuní(Ferrer)

Can Panarra(Pou)

QUEVIURES 6 Cal Tet ** (C.Ample)

Can Dansa (P. Església)

Ca la Trini (Enric Carreras).(C.de la Creu 3))

Can Vicens*(Batlle)

Can Costa (C. Almeda)

Can Felip

ESTANCS 2 Can Pep de l’Estanc(C.Ample)

 

Can Vicens*
PERRUQUERIES 2 Ca l’Anita Grau (C.Ample) Ca la Payet (Solés)

Ca la Maria Gassuet(Casanovas)

BARBERIES 5 Can Quel Barber (P.Església)

Ca l’Hortelà (C. Ample-Torrent)

Can Joanet (Pep Cuní)

Can Siset Barber(Mitjà)

Ca l’Espardanyer(Casadevall)

BARS 5 Can Sipi (Plaça)

Cal Tet**(C.Ample)

Can Cinto(Sau)

Can Plata(Follia)

Can Vicens*(Batlle)

FERRERS 3 En Ventura “SIsó”

El Ferrer del Poble           (en Frigola) a la Plaça

Cal Ferrer (en Torras)
CARRETERS 3 El Carreter( en Batlle)

En Collell (C.Torrentó)

El Peixet (a l’altra costat de la via- St. Martivell)

PASTISSERIES 1 Ca l’Evarist Confiter (Plaça)
CARNISSERIES 3 Can Jordi (Plaça)

Can Maureta (C.Ample)

Can Vicens*(Batlle)
FUSTERS 3 En Barris (C.Almeda)

En Mero(C.Aimeric)

En Quim Poch”Barnoixa”(P.Església)

En Pitu  Gassuet(Casanovas)
SABATERS 1 Can Garganta (C. Ample)
MECÀNICS 1 Ca l’Aliu (bicis i motos)
METGES 2 El  Sr. Ramon Bosch(Camí Medinyà) Sr. Corretger
VETERINARIS 1 Sr. Massanes
BASTERS 2 Ca l’Aliu

Can Fidel (Escura)

CISTELLERS 1 Ca l’Espardanyer
ESQUILADORS 1 En Jepa(vivia on podia)
MERCERIES amb una mica de tot 2 Can Viola

Ca l’Espardayer

MODISTES 5 Rosa Busquets  “Barris”    (C. Almeda)

Montserrat Mitjà i les germanes Coll (C. Creu ,8)

Assumpció Moret

Rosa Vilà “Amparo

Rosa Medinyà i

Carolina Homs(jerseis)

SASTRERIES 2 Can Jou

Can Pere Sastre (Samsó)

FONDES 1 Can Cinto
CENTRAL TELÈFONICA  

1

A Can Vicens. La telefonista era : La Margarita Batlle
FARMÀCIA 1 Farmàcia Mateu

(la del

Sr. Jesús)

MOLINS 3 Cal Tet (farinada)

El Molí(barri del Molí) cereals

Molí d’en Llinàs

ADOBS i TRACTAMENTS 2 Cal Tet ** Can Parals
LAMPISTES 2 En Vadó Brugués “Ruset” (C.Sèquia)

L’Amagat

ENTERRAMORTS 1
CARBONS i PETROLI  

2

Ca l’Evarist Confiter (petroli) Can Romaldo Pons (Ctra. Palamós)
SABATERIA 1 Can Deri (Brugués)
ESCLOPETER 1 En Julià”Rossinyol”(Ctra. Palamós)

Al bar de Can Sipi fent el vermut. 1962. A la dreta el parroquians : Lluís Olivé  Jaume Navarro , Xavier Colom. A darrera la barra: Pilar Congost i Joaquim Congost

A comentar que no hi havia cap establiment de Peixateria, fins que en Gabriel Cases i la Trini van obrir una a la Plaça de l’Església;  ara bé algun dia de la setmana, hi havia un servei mòbil de venda de peix(amb carretó). Era la Rossinyola que fent-se sentir amb la seva cantarella, anunciava el que portava. També venia de tant en tant la seva competència, era una dona de Llançà de nom Isabel, que venia amb el tren a vendre el peix. També la Carme Samsó( de cal Sastre de la plaça d l’Església) venia peix que li portaven  per encàrrec. També comentar que de cisteller només n´hi havia un amb botiga(L’Espardayer), però que hi havia gent que sabia fer cistells i coves i se´ls feien ells o també acceptaven encàrrecs.

És abismal el tomb que ha donat allò que es va dir la venda al detall o a la menuda. D’aquella manera de fer no en queda ni rastre.

Aqueles botigues eren el lloc de reunió del veïnat i allà es comentava allò comentable i allò no comentable. La relació del botiguer/a amb el client va arribar a configurar quasi un tracte de família: la falta de productes de primera necessitat, jornals baixos (qui en tenia), l’estraperlo i el racionament del menjar eren el nexe quasi obligat d’una barreja de fets que lligaven a la força client i botiguer.

La Modesta Sais, a l’entrada de Cal Tet, quan la portava la familia Pons Sais 1975

El botiguer d’abans exercia de psicòleg, conseller, fiava i duia a terme una tasca social sense ell saber-ho i sobretot sense cap tipus d’interès. A més amb un horari de “mai tanquis”.

 

Abans també tot era més ecològic, biodegradable i reciclable

A les carnisseries, a més del paper d’estrassa, anaven a buscar fulles de plàtan per embolicar la carn, el peix també ho feien amb fulles de col.

Els envasos de vidre, s’havien de retornar, o tornaves a fer servir el mateix per reomplir-lo. La majoria de productes es venien a granel i te’ls posaven en una paperina de paper. El pa s’hi anava amb una bossa de roba “la coixinera del pa”, o per més quantitat s’utilitzava el “mocador de farcell” Cada dia a buscar la llet acabada de munyir amb la lletera, o bé hi havia el servei a domicili que, durant molts anys, en Xicu Almar de “Cal Cabrit” passava per les cases que li havien encarregat a portar-lis la llet del dia. L’aigua quan la portaves fora de casa, la portaves en un càntir o amb una cantimplona.

TAULA D’EXEMPLE D’ALGUNS PRODUCTES de l’ÈPOCA

( amb l’equivalent amb euros d’ara).

Relació de preus 1958                    avui serien                                 2022 (de mitjana)

1 l d’oli 24 pts.                                                                                  4,50 euros (749 pts.)

0,800 g pa 3,30 pts.                                                                          3,50 euros(582 pts.)

Perruqueria 12 pts.                                                                            30 euros(4.992 pts.)

Barberia 10 pts.                                                                                 18 euros (2.995 pts.)

Cinema 4 pts.                                                                                 7,50 euros (1.248 pts.)

Espardenyes 3 pts. segons les que es compri                              avui serien 2 cèntims d’euro

Sabates 170 pts. segons les que es compri                                 avui serien 1€

 

 

*Fiar: 1. Lliurar alguna cosa a la fe d’algú comptant amb la seva fidelitat, confiar.

LA PISTA VELLA 11

https://www.bmdbordils.cat/1960/01/01/1960_00_00_d_pista-vella-2-000490/

https://www.bmdbordils.cat/1950/05/26/1950_05_26_basquet-femeni-1_000573/

https://www.bmdbordils.cat/1945/01/01/1950_00_00_d_basquet-femeni-1_000576/

https://www.bmdbordils.cat/1961/01/01/1961_basquet-masculi_001708/

https://www.bmdbordils.cat/1962/01/01/1962_01_01_pista-vella_001799/

https://www.bmdbordils.cat/1960/01/01/1960_00_00_d_vida-quotidiana_joc-pilota_000070/

https://www.bmdbordils.cat/1965/01/01/1960_00_00_d_handbol-bordils_002395/

https://www.bmdbordils.cat/2019/09/01/escrit-mes-de-setembre-2019/

https://www.bmdbordils.cat/1978/01/01/1978_01_01_handbol_001269/

https://www.bmdbordils.cat/1982/08/21/1982_08_21_festa-major_000980/

https://www.bmdbordils.cat/1983/01/01/1983_00_00_pista-vella-2_000492/

https://www.bmdbordils.cat/1988/08/12/1988_08_12_pista-vella_000909/

https://www.bmdbordils.cat/2008/09/29/2008_09_29-vistra-general_001113/

https://www.bmdbordils.cat/2019/08/24/2019_08_24_festa-major_002523/

 

 

 

EL MOLÍ 08

https://www.bmdbordils.cat/2021/05/01/escrit-mes-de-maig-2021-x/

https://www.bmdbordils.cat/2021/06/01/escrit-mes-de-juny-2021-x/

https://www.bmdbordils.cat/2021/05/01/el-moli-fariner/

https://www.bmdbordils.cat/1993/01/01/1993_01_01_masos_001492/

https://www.bmdbordils.cat/2009/06/15/2009_06_15_moli-sequia-vinyals_000920/

https://www.bmdbordils.cat/2009/06/15/2009_06_15_moli-sequia-vinyals_000921/

https://www.bmdbordils.cat/1993/01/01/1993_01_01_sequia-vinyals_001478/

https://www.bmdbordils.cat/1993/01/01/1993_01_01_sequia-vinyals_001480/

https://www.bmdbordils.cat/1993/01/01/1993_01_01_sequia-vinyals_001482/

 

REFUGIS DEL CAMP D’AVIACIÓ 07

CAMP D’AVIACIÓ 07

El camp d’aviació de Celrà, emplaçat a la zona coneguda com el Pla de Celrà, entre el marge dret del Ter i la sèquia Vinyals, també agafava part del terme municipal de  Bordils.

 

 

El  camp es va començar a construir a finals de novembre de 1936. El procés d’embargament dels terrenys als propietaris, es va fer amb molta rapidesa i, de manera poc nítida.

El terreny on s’havia de fer el camp era, en aquella època, molt desnivellat amb molts marges i amb una xarxa de recs de regadiu. Per tant, la primera tasca a fer era omplir de terra els camins, eliminar els recs, rebaixar els marges i terraplenar les zones de nivell més baix.

La tècnica per fer-ho consistia primer de tot en llaurar la terra per amollir-lo, després amb una llosa tirada per animals s’anava rebaixant fent-ne piles; aquesta terra, després, es carregava en tombarells i es transportava als llocs on s’havia de terra-planar. Per acabar, van passar-hi un corró de tres mil kg. Per compactar el sòl.

Com a mà d’obra es va reclutar personal dels pobles del voltant, prioritzant els camperols que van quedar afectats per l’expropiació. Aquest personal tenia assignada una paga de 10 pessetes diàries, el mateix que cobrava un milicià de la zona republicana.

Sempre va haver-hi treballadors al camp, ja que un cop acabat aquest, van començar a construir els refugis, el polvorí, les barraques de la tropa,….

Els refugis vana anar-se fent de mica en mica; l’últim que es va construir va ser el de la Canova (nº6).

Al principi del seu funcionament, com hem dit,  la superfície  del camp d’aviació era de terra compactada; degut però, a les intenses pluges que hi va haver al començament de l’any 1937, es van adonar que el camp seria impracticable per als avions i per això van decidir sembrar-lo d’userda. Quan la userda era alta, el cap del camp donava permís perquè se segués i després la duien a l’església de Celrà, que servia com a magatzem.

Artemi Rosell Ferrer(Taller d’Història de Celrà)

 

NOTA: Si voleu ampliar la informació podeu anar a “Aeròdroms Republicans de Girona (1936-1939) capítol 3: Aeròdrom 311 Celrà, que està disponible a l’apartat Llibres Recomanats de la web del BMD(Banc de Memòria Digital de Bordils)

https://www.bmdbordils.cat/2017/12/30/2017_12_30_camp-aviacio_001298/

https://www.bmdbordils.cat/2018/11/05/1999_01_01_publicacio_001875/

https://www.bmdbordils.cat/2018/01/15/2018_01_15_camp-daviacio_001304/

https://www.bmdbordils.cat/2018/01/14/2018_01_14_camp-daviacio_001302/

https://www.bmdbordils.cat/2018/01/13/2018_01_13_camp-daviacio_001300-2/

https://www.bmdbordils.cat/2018/01/12/2018_01_15_camp-aviacio_001299/

https://www.bmdbordils.cat/2000/01/01/2000_01_01_camp-daviacio_refugi_000756/

https://www.bmdbordils.cat/2011/07/17/2011_07_17_camp-daviacio_refugi_000761/

 

 

 

 

 

EL RIU VELL (EL TER) 06

EMBRANZIDES DEL TER : RIU VELL 

El que els més grans de la contrada coneixem com el “Riu Vell”, ens referim a les restes dels dos meandres que feia el Ter al seu pas pel terme de Bordils i que la riuada de l’octubre de l’any 1940 va deixar inerts, ja que les aigües es van obrir una nova llera més directa i que amb el pas dels temps es va convertir en zones humides(aiguamolls).

Així doncs, els dos grans meandres que formava el riu, un al costat oest (sota can Coll-Gorga de l’Àngel) i l’altra al costat est (sota can Marcó- Ca la Nuri-) del terme municipal, amb el canvi de curs, les terres que ara són al marge dret del riu, és a dir, del costat de Bordils, pertanyen  al terme de Cervià de Ter, però que abans del canvi , era el riu que feia de termenal amb Cervià.

Per tant estem parlant d’una conseqüència d’una de les embranzides del Ter, de les moltíssimes que aquest riu, que generalment es mostra tan manyac, ha castigat  els verals del seu recorregut.

  D’ençà la construcció de la presa de Sau (1963) i la de Susqueda ( 1967), va fer que el perill cada vegada fos més llunyà; però no podem obviar mai la força de la natura que, sense anar més lluny, cal tenir present la riuada provocada pel temporal “Glòria” de finals de gener del 2020.El gener del 2020, el Ter va arribar a 300 metres del poble

  D’ençà de finals del segle XII i fins el 1971, s’han comptabilitzat més de 120 aiguats que han afectat la ciutat de Girona i per deducció, degut a la proximitat geogràfica i de conca fluvial, això fa que sigui extensible a la zona de Bordils. Aquest nombre són, els que pel motiu que sigui, han quedat reflectís en la documentació, però de ben segur que n´hi  deuen haver hagut moltes més al llarg d’aquest temps.

El primer gran aiguat del qual tenim noticia és el de 1193, que a més de les moltes destrosses i morts que va ocasionar, fou l’iniciador d’una època de fam que va ser causa directa del brot de pesta que es va declarar al poc temps.

A partir d’aquesta feta, s’ha deixat constància escrita de cinc inundacions al segle XIV, tres al segle XV i  tretze durant el segle XVI. En el segle XVII hi podem trobar una de les més grans, datada del 3 de novembre de 1617 el que s’ha anomenat “ l’Aiguat del Diluvi”, que entre d’altres malvestats, es va emportar el pont de Torroella de Montgrí. Entrant al segle XVIII, i com que  cada vegada hi ha més documentació, el nombre d’aiguats també creix, cal destacar  el del 10 d’octubre de 1763, conegut també com “l’Aiguat de Santa Teresa”. Se’n té notícia de vint-i-set durant aquesta centúria. La del 1786, les aigües  del Ter van arribar a tocar de Verges i Canet de la Tallada, davant aquest fet, es va construir una mota de defensa, que encara avui es manté. Del segle XIX hi ha constància de quaranta riuades. Del 15 al 19 de setembre de 1843, se’n va produir una de les més espectaculars que mai ha tingut el Ter.  A Girona capital, el nivell de l’aigua va arribar, en alguns indrets, als segons pisos de les cases, amb un tràgic balanç de 120 persones mortes. I en el segle XX, els aiguats que van causar més estralls són els del 7 d’octubre de 1919, en que la força de l’aigua va arrancar  80 arbres de la Devesa, el del 1933 , en que moltes poblacions van quedar incomunicades, però el més noïble fou el dels dies 18, 19 i 20 d’octubre del 1940 “l’Aiguat de Sant Lluc” en que les intenses pluges que van caure sobre el territori aquells dies- es van comptabilitzar vuit-cents litres per metre quadrat en un sol dia, i en alguns indrets es van acumular fins a 2.000 litres d’aigua durant aquells tres dies. Fou en aquest episodi que les aigües descontrolades del riu, van canviar la fisonomia de la zona del Ban de Bordils, ja que van trencar i van canviar el seu curs, deixant  fora de la seva nova llera els dos grans meandres que hem citat i que un d’ells, es trobava a uns 300 metres d’aquí.En blau curs actual del Ter. En verd els meandres desapareguts l’any 1940, formant el que s’anomenava Riu Vell

  També foren destacades les inundacions del 1962, 1963, 1970, 1977, 1978,  1982,  1987, 1992. Durant aquest segle XXI, hem estat testimonis de les crescudes del març del 2011, la del març de 2013, la del novembre del 2018; però les destrosses produïdes pel temporal “Glòria” entre els dies dijous 19 i el diumenge 23 de gener de 2020, sens dubte passarà a la història pels danys que va provocar.  El Ter en una crescuda del novembre de 2018

https://www.bmdbordils.cat/1940/10/20/1940_10_20_paratge-inundat_000655/

https://www.bmdbordils.cat/1940/10/20/1940_10_20_paratge-inundat-2_000656/

https://www.bmdbordils.cat/2020/01/24/2020_01_24_masos-ter_002777/

https://www.bmdbordils.cat/2020/01/25/2020_01_25_el-ter_002949/

https://www.bmdbordils.cat/1938/10/20/1938_10_20_camp-daviacio-7_000755/