Derivació del canal principal i ampliació de 285 hectàrees de regadiu
TT MM: Bordils (Pla de Mollet), Sant Joan de Mollet i Flaçà
1932
Mateu Vinyals Ferrer nascut el 1703, va ser el promotor de la Séquia Vinyals, una infraestructura de 11 km, que pren les aigües a la presa Vinyals de Campdorà i que permet regar les més de 800 hectàrees dels municipis de Celrà i Bordils primer, després el 1930 Bordils (Pla de Mollet), Sant Joan de Mollet i Flaçà i per últim el 1959 Juià.
De fet la Sèquia Vinyals té els seus orígens en les concessions atorgades pel Reial Patrimoni a Mateu Viñals de Flaçà, per a l’aprofitament de les aigües del riu Ter, una el 21 de maig de 1748 per a usos industrials i recs propis i l’altre el 15 d’abril de 1750 per rec d’altres terres. Aquestes concessions i aprofitaments sempre van formar part del patrimoni de la família Viñals de Flaçà.
Bonaventura de Vinyals i de Font (1891-1963), després de sis generacions des de Mateu Vinyals, va ser l’últim membre de la nissaga Vinyals que va viure a la casa pairal de Can Vinyals de Flaçà, aquest es va casar el 1920 amb Maria Torras i Rivière, filla gran de l’empresari paperer Salvador Torras Domènech i Anna Rivière.
Bonaventura de Vinyals i de Font, va sol·licitar a l’Administració la autorització per ampliar el regadiu de 285 hectàrees dels terrenys en els TT MM de Bordils, costat dret de la riera de Sant Martí Vell (zona Pla de Mollet), Sant Joan de Mollet i Flaçà, presentant el corresponent projecte signat per l’enginyer Jaume Lladó, que es va ser publicat en el BOP de Girona núm. 24 de data 25 de febrer de 1930, i que desprès d’haver seguit tots els tràmits burocràtics va rebre l’autorització administrativa atorgada per la Direcció General d’Obres Hidràuliques el 17 de març de 1932, publicat a la Gaseta de Madrid núm. 89 de 29 de març de 1932 i també al BOP de Girona núm. 44 el mes d’abril del mateix any.Es varen anar construint les obres corresponents i una vegada acabades es va aixecar ACTA de reconeixement final de les obres el 20 de juny de 1936, que va ser subscrita en les oficines de la Prefectura d’Aigües de la Delegació del Pirineu Oriental el 13 de juliol de 1936 per l’Enginyer Jaume Cruañas Ruldua i el Concessionari Bonaventura de Vinyals i de Font.
Col·locació canonada de Ø 600 amb una llargada de 500 m. aproximadament
Prop de la masia Mas Riera de Bordils on hi la resclosa i comportes de regulació del canal principal comença aquesta derivació, amb un petit tram de canal obert fins arribar a l’arqueta d’entrada del sifó (bassa de Can Riera), que continua amb tub de Ø 600 amb una llargada d’uns 500 m. creuant per sota la riera de Sant Martí Vell i fins arribar a l’arqueta de sortida del sifó (bassa d’en Bonet), segueix un tram de canal obert paral·lel a l’antiga Ctra. de Girona a Palamós, després fa un gir i va seguint pràcticament la resta del canal fins a Flaçà, paral·lel a l’antiga línia de “Ferrocarriles Españoles Económicos de Gerona a Palamós” El tren Petit. El recorregut a grans trets es, el canal va vorejant per sota del bosc de Mollet fins arribar a la zona de Pedres Negres, segueix fins arribar a la ctra. C-255, ara carrer Comerç de Flaçà, més endavant segueix la ctra. de Sant Llorenç de les Arenes, vorejant l’antiga fàbrica paperera Salvador Torras Domènech, SA. i fins arribar al riu Ter.
Inauguració de la derivació canal Séquia Vinyals, tram Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà.1931
Al llarg d’aquest canal i surten varis regs que reguen les diferents zones, els dos primers des de la bassa d’en Bonet TM de Bordils: rec Pla de Mollet núm. 1 o rec Curt i l’altre reg Pla de Mollet núm. 2 o rec Llarg.
TM de St. Joan de Mollet: rec sota granja Palahí, reg d’els Tres Puig, rec de les Coromines o de les Rameres, rec de Pedres Negres, reg Pla del Ferrer, reg Horta d’en Galceran, rec del Sifó, reg del Transformador o del Pavelló, rec d’en Banyes o d’en Renart, rec de can Pons o del rentador.
TM de Flaçà: reg del Cadenc, rec carrer Comerç, rec carrer Pau Casals, rec carrer Les Feixes, reg carrer Pompeu Fabra, rec sota Estació, rec de la Fàbrica.
Arqueta entrada del sifó (bassa de Can Riera), prop de la Masia “Mas Riera”
El matrimoni Bonaventura de Vinyals amb Maria Torras no van tenir fills i després de la seva mort, el 1963, tota la herència va passar a mans del seu germà, Lluís de Vinyals i de Font, aquest vivia a Madrid i de carrera diplomàtica, i aaquest ho va deixar al seu fill, Josep Lluís de Vinyals Gomes, aquest també resident a Madrid.
Josep Lluis de Viñals Gomes i la seva mare Irene Gomes, veient com la sèquia no els sortia a compte van encarregar un estudi de viabilitat, l’any 1974 Josep Lluis de Vinyals, mitjançat el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, Manuel Conde Cabeza, Enginyer de Camins, Canals i Ports, va fer un estudi i valoració del complexa hidràulic de la seva propietat, d’aigües del riu Ter, per a recs i usos industrials en els TT MM de Celrà, Bordils, Sant Joan de Mollet, Flaçà i Juià. Amb aquest estudi i valoració, va proposar a la Comunitat de Regants, la compravenda del canal, tot i que van ser unes negociacions llargues, però finalment segons Assemblea Plenària de la Comunitat de Regants, el 21 de gener de 1979, es va acordar per majoria portar a terme la compravenda del canal. I després de preparar tota la documentació corresponent, el dia 20 d’agost de 1981 es va escripturar la compravenda atorgada per Jose Luis Viñals Gomes i Irene Gomes Barbosa a favor de la Comunitat de Regants de la Séquia Vinyals.
JORDI BARRERA COLL
