LLIBRE RECOMANAT MES DE JUNY 2022

LA PATRIA EN LA CARTERA

Amb el subtítol “Passat i present de la corrupció a Espanya”, aquest volum posa llum, amb una mirada molt innovadora, a un fenomen que crec que ha de ser clau en aquesta batalla per a “fer evident l’evidència”. Bosch hi defensa, i argumenta de manera brillant i indiscutible, que la corrupció política a l’estat espanyol ha existit sempre, però que solament durant la dictadura de Franco, i gràcies a la seua estructura, va esdevenir institucional. I, cosa que és més important, diu que aquesta institucionalització de la corrupció franquista és això que encara tenim avui. La transició, el sistema de partits que tenim ara, va marcar, segons l’autor, una continuïtat amb aquell tret extractiu essencial del règim franquista, simplement que el va adaptar i en va ampliar el nombre d’actors.

On abans robava un, ara en roben quatre, com si diguéssim –i això ho dic jo, no ell. Però de la mateixa manera. I si això passa, diu Bosch, és perquè, amb les actualitzacions pertinents, és clar, l’esquema operatiu i la filosofia de fons de la corrupció franquista i l’actual no és que siguin iguals, sinó que és la mateixa. I això, l’autor ho reforça políticament, perquè, de passada, no s’està de recordar evidències polítiques també tan transcendentals com ara que “la llei que obria el camí cap a la democràcia no va ser negociada amb els representants de l’antifranquisme”, que la transició de cap manera no va ser pacífica i que es va limitar a ser “un pacte entre elits polítiques, sense gairebé participació o debat intern de les bases socials”. Evidentment, com no podia ser altrament, essent l’autor qui és, Bosch també remarca la pervivència de la mentalitat franquista sobre una justícia, que “el règim anterior no veia com un poder de l’estat sinó com un instrument subordinat i al servei del règim”.

LLIBRE RECOMANAT MES DE MAIG 2022

NOSALTRES, ELS SENSE NOM .

Joan García Oliver/Xavier Díez

De pistoler a ministre de la República: les memòries de García Oliver, un retrat viu de l’anarquisme a Catalunya De la seva infantesa en una família reusenca extremament pobre als anys de pistoler a la Barcelona revolucionària de la guerra entre la patronal i l’anarcosindicalisme, de combatent antifeixista al front d’Aragó a ministre de Justícia de la República, Joan Garcia Oliver (Reus, 1902 – Guadalajara, Mèxic,1980) va tenir una vida de pel·lícula, tot i que avui sigui un home oblidat o, més precisament, bandejat de la memòria oficial. A diferència de Salvador Seguí, Federica Montseny o d’altres figures de l’anarquisme català, cap carrer, escola o biblioteca du a el seu nom. Només el recorda una discreta placa a prop del lloc on va néixer, potser perquè, com afirma Xavier Díez en el pròleg a aquesta edició de les mítiques memòries de l’anarquista, “un cop mort continua sent tan polèmic com quan era viu”. Garcia Oliver, efectivament, mai no va ser una figura còmoda. Ni quan es va convertir en un dels líders naturals del moviment llibertari, ni quan, després de la mort de Franco es va especular sobre el seu retorn. Nosaltres, els sense nom són unes memòries fascinants, tant per la trajectòria humana del seu protagonista com per la intensitat política i revolucionària del seu temps, i són alhora una lectura imprescindible per comprendre un moment de la nostra història que no ha estat mai prou ben explicat, ja sigui a causa de la seva complexitat, o pels prejudicis de la societat catalana a l’hora d’abordar un passat incòmode i polèmic.

AERÒDROMS REPUBLICANS DE GIRONA(1936-1939)

camp aviació 001

Aquest llibre recull les activitats i la història dels onze aeròdroms que van construir-se en les comarques gironines durant el període de la Guerra Civil espanyola. Mitjançant imatges de l’època i testimonis orals, els autors reconstrueixen els fets i la morfologia d’aquelles instal.lacions, aportant també un recull de les restes que encara sobreviuen, amb una voluntat de difusió patrimonial.

El llibre es complementa amb nombroses fotografies, plànols, mapes, dibuixos… que el fan més didàctic, àgil, rigorós i il·lustratiu.

 

NOTA: El capítol 3 : Aeròdrom 311 Celrà de  l’Artemi Rosell Ferrer, properament, amb el vist i plau de l’autor, estarà disponible en aquest apartat.