LLIBRE RECOMANAT EL MES DE MARÇ 2021

BRUNETE (en castellà)

Durante los ocho años de su existencia, recuerda Barceló, “la República renovó profundamente la vida de los millones de ciudadanos de un país atrasado, profundamente caciquil, injusto, oprimido, heredado de un tiempo inmemorial de explotación y humillación”. “Y por eso, cuando un grupo de generales pretendió dar un golpe de Estado apoyados por banqueros, aristócratas, y los regímenes fascistas ya dominantes en Europa, se encontró con una sólida resistencia popular, no sólo de obreros y campesinos sino también de profesionales, funcionarios, intelectuales, artistas y hasta una derecha burguesa deseosa de renovar profunda y democráticamente el país”, afirma.

El autor destaca que “tras el fracaso del golpe, sobre todo en Madrid y Barcelona y las principales ciudades y regiones, los generales desleales intentaron llevar a cabo un típico pronunciamiento decimonónico con varias columnas que intentaron tomar Madrid marchando desde Sevilla y Navarra y fracasaron a pesar de intentar por seis veces, durante casi un año, la caída de la capital cuyo pueblo supo resistir con una heroicidad extrema”. A partir de ese momento y teniendo bajo su control una parte ya importante del territorio nacional, los golpistas, dice, emprendieron una larga guerra civil con apoyo de Italia, Portugal y Alemania y la indiferencia interesada de Gran Bretaña y los EEUU.

Pero “el milagro se produjo, matizó. El golpe de Estado había provocado la disolución del ejército regular que en buena parte había quedado en manos de los golpistas, pero a partir de octubre del 36 el gobierno legítimo conformado sobre la unidad de todos los partidos y sindicatos leales se entregó a la tarea de crear un nuevo ejército moderno, eficiente y profesional. “Sólo contaba –comenta Barceló- con los poco numerosos militares leales, las milicias espontáneamente formadas por los ciudadanos en armas en defensa de la legalidad, con el apoyo de miles de voluntarios llegados de todo el mundo dispuestos a luchar hasta la muerte por impedir que el fascismo siguiera avanzando, y con las armas e instructores que pudo hacer llegar la Unión Soviética”.

“Con esos elementos -continúa diciendo- se creó en pocos meses el Ejército Popular, con mandos profesionales leales, con oficialidad formada en pocos meses a partir de los milicianos voluntarios en escuelas de formación improvisadas, las Brigadas Internacionales y los tanques, aviación y asesores llegados de la Unión Soviética. Y la primera gran batalla en la que este nuevo ejército fue puesto a prueba se dio en las proximidades de Madrid, y ha pasado a la historia como la batalla de Brunete”.

LLIBRE RECOMANAT MES DE FEBRER 2021

TEMPS D’INNOCÈNCIA

Carme Riera

El que per a l’autora són records i, doncs, emocions vives, per a nosaltres els lectors són una finestra oberta a uns personatges, un temps i un país que, sortosament per unes raons i dissortada per unes altres, hem deixat enrere. L’encerta na Carme Riera quan ens fa veure que la generació dels que ara som sexagenaris fou la de la por a les flames de l’infern, la del sentiment de culpa, la del fred a l’hivern, la de les privacions…; però també d’alguns costums respectuosos amb la natura que gairebé s’han perdut. Amb una bona dosi d’empatia, ironia i tendresa,

La història que narren aquestes planes és real. Ens l’ofereix la mirada d’una nena —una nina, com diuen a Mallorca—, que, entre els tres i els deu anys, contempla el món amb els ulls ben oberts, sovint des de balcons i finestres, per descobrir-nos els seus secrets. Amb tota la força expressiva de la riquesa dels sons de l’illa, Carme Riera recrea el seu univers infantil ple de màgia i d’innocència, però també de pors, culpes i prohibicions, poblat d’un ampli fresc de personatges entranyables, molts d’ells lligats a tradicions i oficis que ja han desaparegut.

LLIBRE RECOMANAT MES DE GENER 2021

ESCRITS de COMBATS

Joan Fuster

Joan Fuster fou l’intel·lectual català més influent de la segona meitat del segle XX. La seva conceptualització sobre el fet nacional és bàsica per a entendre la proposta d’articulació dels Països Catalans. El llibre que teniu a les mans recull els seus opuscles polítics més importants dels anys seixanta als vuitanta, quan el conflicte sobre el model de País Valencià i de Països Catalans fou més evident que mai. Uns textos bàsics, doncs, per tal de pensar i repensar on érem, on som i on volem anar en tant que nació.

LLIBRE RECOMANAT MES DE DESEMBRE 2020

LES GUERRES DEL PARE

Un pare i un fill lluiten contra la misèria material i moral, amb la urgència dels perdedors i l’orgull dels valents. Els envolta una constel·lació de personatges divertits i emotius, i un món de tertúlies mentideres, tecs inacabables, timbes clandestines de cartes, lleialtats incondicionals i aversions incurables. Les guerres del pare recrea amb una vivacitat extraordinària el moment en què la riquesa corruptora del turisme irromp en la vida rural i artesana d’un poble català del segle passat. El mític cafè Florida serà l’únic espai de llibertat i diversió en un poble castigat per l’engany la discòrdia.

LLIBRE RECOMANAT EL MES DE NOVEMBRE

Aquest mes us proposem dos llibres del que fou monjo benedictí de Montserrat i també un historiador català molt reconegut: HILARI RAGUER i SUÑER, que ens va deixa rel passat 1 d’octubre.

El primer és LA PÓLVORA Y EL INCIENSO(La Iglesia y la Guerra Civil española)

Aquesta obra, fruit de quaranta anys d’investigació en nombrosos arxius i fons documentals, aporta  una quantitat ingent de dades, moltes d’elles desconegudes fins aleshores, que ens permetrà entendre de quina manera el cop militar, en principi sense finalitats religioses es va convertir en una guerra de religió en la seva vessant més cruel de persecució i “creuada”.

El segon llibre és:  LA ESPADA Y LA CRUZ, que el podeu llegir clicant l’enllaç(lletres blaves)

la-iglesia-durante-la-guerra-civil-espanola (3)file:///C:/Users/Usuari/Downloads/la-iglesia-durante-la-guerra-civil-espanola%20(3).pdf

 

LLIBRES RECOMANATS MES D’OCTUBRE 2020

 

M’EXPLICO. De la investidura a l’exili (2016-2017)

«No és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d’autocrítica. És un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe.» CARLES PUIGDEMONT

El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l’oportunitat de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures. Si n’he resolt la publicació és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per preparar-nos pel futur. Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix, que estigui lliure d’algunes agrors que tots hauríem volgut estalviar-nos. Finalment, aquestes pàgines que llegireu, si teniu la bondat de fer-ho, demanen una mica d’indulgència i generositat, perquè malgrat l’honestedat i el sacrifici inqüestionable de tots plegats, en alguns dels passatges d’aquesta història no quedem bé. Jo tampoc, és clar.

La continuació de M’EXPLICO:

LA LLUITA A L’EXILI (2018-2020)

Sento que he de protegir urgentment el que hem fet. En defensa pròpia i de tots els que creiem en el procés. Em sembla que el relat està ple de clarobscurs. No és un tractat de política, ni d’història, ni un monument a segons quines creences. És un llibre vital, com ho ha estat aquest període per a moltes persones. Molta, moltíssima gent hem viscut, i vivim, un projecte vital. I com que és una obra vital, té punts molt alts, d’èxit, i també punts baixos.

Una crònica feta a paraula viva, a vegades descarnada i punyent, a vegades prudent. Com la vida.

(fragments del dietari de Carles Puigdemont)

LLIBRE RECOMANAT MES DE SETEMBRE 2020

UN HOME QUE SE’N VA

Editorial: Edicions Proa

Temàtica: Novel·la literària | General narrativa literària

Nombre de pàgines: 672

La gran història de Vicente Villatoro, comerciant sense futur, exconvicte del penal de Burgos, que va abandonar el poble de tota la vida als 60 anys

Sinopsi de Un home que se’n va:

Vicenç Villatoro indaga en les causes que van fer que el seu avi abandonés Castro del Río, un poble “blanc i immòbil” de Còrdova, a l’edat de 60 anys, després d’una vida agitada, com a regidor de l’esquerra burgesa, comerciant de teixits sense sentit del negoci, condemnat a mort pels franquistes i finalment emigrant a 60 anys, gairebé l’edat que té el seu nét escriptor quan s’encara a la figura enigmàtica de l’avi Vicente. Un home que se’n va és una novel·la testimonial i de reconstrucció del passat. Un cop mort l’avi, l’escriptor Vicenç Villatoro fa un viatge a Castro amb el pare, per reconstruir entre tots dos la gran història d’un de tants immigrants que un dia van deixar el poble sense saber si hi tornarien mai més. De Vicenç a Vicente i de Vicente a Vicenç, un viatge als orígens i una projecció de futur.

 

JUAN CARLOS I, LA BIOGRAFÍA SIN SILENCIOS

Des de fa més de cinquanta anys tot ciutadà espanyol ha estat educat en una veritat absoluta: “el rey, nuestro rey, es el primer defensor de la patria. Culto i refinado, pero sencillo y campechano; padre y marido ejemplar; defensor de las más nobles causas sociales y ecológicas; honesto y demócrata, ajeno e incólume al mal gobierno; virtuoso entre los virtuosos paladines de la  Sagrada Constitución…” Però més enllà  d’una  publicitada estratègica institucional, la realitat se’ns mostra molt més fosca i molt menys virtuosa. La història de Juan Carlos I de España està plena de silencis incòmodes i perversos, que pocs s’atreveixen a destapar.

Aquesta polèmica i aclaparadora obra ens presenta el més complet i descarnant relat biogràfic del que fou rei de les Espanyes fins el 2014. Escollit i educat per Franco  per ser rei, defensor de l’herència política del dictador, garant del status quo institucional durant quaranta anys. Aquest vibrant i incòmoda obra no amaga cap parcel.la de la seva vida i regnat; ni els seus negocis milionaris, ni el seu cercle d’amistat poc edificants, ni la seva moguda vida sentimental; ni tampoc la seva maquiavèlica participació en els fets del cop d’estat del 23F.

En fi, una lectura tan pertorbadora com imprescindible.

 

CRÒNICA DE LA INDEPENDÈNCIA

Sinopsi de Crònica de la independència:

L’any 2037, Daniel F.G., un científic català que viu al Canadà, rep l’encàrrec d’escriure un balanç sobre Catalunya per commemorar els trenta anys de la seva independència. Aquest llibre edita els papers que en Daniel aplega en la primera visita d’aproximació a la realitat catalana: entrevistes amb polítics, historiadors i periodistes, i un recull d’articles de premsa. El material s’ordena en dues carpetes: l’una analitza el moment de la independència, el procés previ, les reaccions a Catalunya i a Espanya, els problemes que s’hi susciten… L’altra, la construcció del país, prop de tres dècades després, en cultura, llengua, societat, economia, territori, esport… i Barcelona. El llibre és, doncs, la crònica de la independència de Catalunya, a través d’una ficció periodística amb la màxima versemblança i un ull posat en la realitat actual. Els personatges i comentaristes són reals i coneguts, per tal de provocar en el lector la il·lusió d’estar vivint els fets en temps real. El balanç del 2037 ens dóna la dimensió exacta del somni. La lectura d’aquest llibre és el més a prop que podem estar de viure la independència de Catalunya (fins que arribi).