LA VEREMA
D’esquerra a dreta drets: Joan Ribas (Bordils), un veí de La Pera, Narcís Martí (Bordils), Josep Massot (Bordils), Joaquim Follia (Bordils), Joan Agustí (Sant Marti Vell), un altre veí de la Pera. Ajupides: Maria Bonmatí (Bordils) i Maria Massot (Bordils)
Unes 80.000 persones procedents de diferents zones de l’Estat espanyol van passar l’any 1981 per Figueres per formalitzar els tràmits necessaris per anar a treballar en la campanya de la verema al sud de França. Va ser l’últim any en què l’oficina instal·lada a l’estació de tren de la capital alt empordanesa va haver d’atendre tants temporers (l’any anterior havien estat uns 60.000), perquè el 1982 es va posar en marxa un nou sistema segons el qual els treballadors podien gestionar la documentació necessària als seus llocs d’origen i només resolien els tràmits a la capital alt empordanesa aquells que no ho havien pogut fer abans d’iniciar el viatge. I és que en les dècades de 1960, 1970 i 1980, la campanya de la verema al sud de França mobilitzava desenes de milers de treballadors temporers espanyols i catalans, que viatjaven habitualment en tren en un periple que tenia a les comarques gironines la seva última aturada abans d’entrar en territori francès. En l’actualitat encara hi ha temporers espanyols que van a collir raïm al sud de França, però es calcula que són entre 10.000 i 15.000 a l’any, molt lluny dels 100.000 que havien arribat a ser en aquelles dècades, abans que l’augment de la mecanització del camp i l’arribada de treballadors d’altres latituds disminuís la necessitat de mà d’obra espanyola.
Moltes de les persones que van participar en aquelles campanyes recorden encara aquells viatges llarguíssims en tren (molts temporers venien d’Andalusia, de Múrcia, d’Extremadura o del País Valencià), aquella convivència a França en condicions no sempre bones, aquelles dures jornades de treball… I també els considerables ingressos econòmics que obtenien, que els ajudaven a passar l’hivern.
Font: Dominical del Diari de Girona (1 de desembre del 2015)