Segons el relat familiar, el besavi Espiridió deu el seu nom a un jurament fet pel seu avi, que va ser rescatat en una illa grega després d’un naufragi. Però una nit de Sant Joan, quan l’Amàlia pregunta a la seva mare, la Gona, nous detalls d’aquesta història, encén, sense voler-ho, la flama del dubte. Serà així com l’escriptora es veurà abocada a una recerca gairebé febril per aclarir-ne la veracitat, mentre s’enfronta als dilemes i exigències de la creació literària. Aquest és un llibre que parla de la gent de mar, dels corallers catalans que s’aventuraven en aigües llunyanes durant el segle XIX, també, del patiment dels qui es quedaven en terra. Entre l’amor i resiliència que els uneix hi trobem, sobretot, la certesa íntima de saber que la vida succeeix, sempre, entre la realitat i la ficció. Miquel Martín i Serra fa tornar a bategar una petita localitat costanera amb una llengua pulcra i evocadora, amarada de l’alè de la vida i del regust de la sal.
