
Soques.

Soques.

Arbreda regada per inundació. Feixes Noves.Juliol 2018

Ban d’en Macià. Juliol 2018

Feixa del Ban d’Amunt. Juliol 2018

Bomba de regar.

Ban d’Amunt. Juliol 2018

A les zones de regadiu del Ban, els camps de conreus van guanyant terreny a l’arbreda. Juny del 2018

Soca (artística) de plàtan al Ban d’en Macià. Març 2018

Plantant arbres al Ban d’en Macià. Març del 2018

Barrina per a fer el forats per a poder plantar els arbres. Abans es feia amb una barrina manual.

La feina d’esporgar a les Bestretes. Març 2018.
Actualment aquesta feina es fa amb maquinària, cosa que facilita molt la tasca.
Abans ho feien amb una perxa des de baix, això comportava un perill ja que s’havia de estar molt atent amb la caiguda de les branques. Ho feien per dos motius, un per donar més vigor a l’arbre i l’altra per aconseguir els brots més joves que es troben al capdamunt de l’arbre que més tard es plantarien, i hem de tenir en compte que un pollancre pot arribar a fer 25 metres d’alçada. Com hem dit, abans s’havien de proveir d’una perxa, que la gent es feia ella mateixa a partir d’un arbre que havia estat pelat i aprimat per tal de poder-lo agafar bé. La fusta del pollancre era ideal perquè pesava poc.En un extrem s’hi encaixava un “dai“,que era una mena de ganivet dissenyat especialment per a tallar els brots des de baix. De tota manera, a partir dels cinc o sis anys d’edat de l’arbre, ni tan sols amb aquesta eina s’arribava als brots més alts, i calia enfilar-se un xic per aconseguir-ho.