EL JACIMENT DEL CARRER ALMEDA
La primera referència documental de Burdilis (Bordils) com a nucli de població, data de l’any 990, però per aquesta plana entre el Ter i les Gavarres ja hi havia hagut assentaments de tipus nòmades; i això ens ho certifiquen les troballes efectuades durant les obres del nou Ajuntament de Bordils. Resulta que mentre s’excavaven els fonaments, a principis del 1993, el Sr. Albert García de Celrà, un treballador que era col·laborador del Centre d’Investigacions Arqueològiques d’ençà que n’era director el Dr. M. Oliva, va lliurar a aquest centre una tassa carenada amb nansa i mugró i els va posar al corrent de la troballa. Resulta que, quan treballava a les obres de l’edifici del nou ajuntament, va observar en un dels talls de les rases de fonamentació un conjunt de 4 vasos ceràmics amb la següent disposició: un gran vas aparegué al mig de dos vasos més petits mentre la tassa carenada es trobava a l’interior del primer vas. Aquest conjunt de vasos estava cobert per una “piràmide” de terres negres. Segons el seu descobridor es localitzaren a més de dos metres de la terra actual.
Plànol de la localització exacta on es van fer les troballes
Actualment l’indret està construït i al cim del lloc de la troballa hi ha un gruix d’almenys 60 cm. de ciment. Les troballes s’efectuaren en l’angle sud-oest de l’edifici, és possible que quedin restes arqueològiques sota el camp situat al seu darrera.
Els material arqueològics recuperats són:1) restes d’un gos domèstic(Canis familiaris) que té entre 6 mesos i un any i mig. 2) Es van recuperar dues llavors carbonitzades d’ordi vestit (Hordeum vulgare), procedents una de la terra que emplenava la tassa carenada i l’altra d’una mostra de cinc litres de sediment que aparegué barrejat amb la ceràmica i les restes de fauna.3) a part de la tassa carenada sencera, han estat recuperats un total de 196 fragments ceràmics. Un cop efectuat l’estudi d’aquests fragments, s’han pogut individualitzar 8 vasos diferents.
Mandìbula d’un individu Canis familiaris(gos domèstic)
Després de descartar algunes hipòtesis es va plantejar la possibilitat que el conjunt correspongués a una zona d’emmagatzemat dins d’una cabana; en aquesta hipòtesi la piràmide de terres negres provindria de la desintegració dels materials orgànics que formaven l’estructura de la cabana. Les restes del gos domèstic que havia estat manipulat, eviscerat, probablement en un procés de preparació per a ser consumit, podria formar part de la dieta d’un grup instal·lat a la plana que practicava l’agricultura cerealística, com ho demostra la presència de llavors d’ordi. Volem remarcar que la consumició ocasional de gos domèstic durant la prehistòria ha estat constatada en troballes en d’altres jaciments 
Croquis de la troballa segons el seu descobridor
. Aquest fet no exclou que el gos domèstic representés el paper d’amic de l’home o d’ajudant seu en la cacera, com ho demostra el fet que el gos domèstic, aparegui en nombroses sepultures acompanyant el difunt.
BMD *
*Resum extret de l’informe fet per Assumpció TOLEDO i MUR del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona