Autor: SuperAdmin Banc de Memòria de Bordils

2017_11_01_Cementiri_003100

SuperAdmin Banc de Memòria de Bordils
LA CREU DE CAN GASAU

La Creu de terme Bordils, després de restar durant molt de temps com a creu perduda, ha pogut ser localitzada al cementiri de la mateixa població en el panteó de la família Prim.Originàriament aquesta creu, datada del 1572, estava col·locada sobre una mènsula clavada al xamfrà entre el carrer Ample i el carrer de la Creu,

2007_01_28_Església_003096

SuperAdmin Banc de Memòria de Bordils
Vista de l’absis de l’esglesia parroquial de Sant Esteve de Bordils(novembre 2007). Es pot observar els “finestratges” que envolten tot l’edifici, fan la funció de comunidor. Un comunidor, també anomenat conjurador, és un espai amb funcions religioses que es troba obert als quatre vents, on el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades, per això estava obert als quatre punts cardinals Dins d’aquests edificis tenien lloc rituals religiosos, amb un fort caire folklore ancestral, per comunir* (és a dir, per conjurar amb oracions o fórmules exorcitzadores)calamitats com tempestes, aiguats  excessius i plagues.
 
*comunir  ens explica el jesuïta Josep Braun, és la “devoció pública que va unida amb una benedicció per tal d’allunyar el mal temps i les males conseqüències que d’ell es segueixen per als fruits de la terra” i detalla que “segons el Ritual romà únicament s’ha de practicar quan amenaça un mal temps”. El mateix autor, constata com, comunir, “segons el Ritual romà consta de les lletanies de tots els sants, repetint la invocació A fulgure et tempestate, del salm Lauda Jerusalem Dominum, d’una llarga sèrie de versets, de cinc oracions que ja compareixen en part al Gelasianum, la quarta de les quals va acompanyada d’una benedicció del temps; i acaba el ritu amb una aspersió amb aigua beneita”. Igualment, afirmava que “els segles XIVè i XVè van ésser fecunds en la creació de tal fórmules que no sempre van estar lliures de supersticions” i, finalment, des de la perspectiva del primer quart del segle XX, acabava dient que “les benediccions del temps que tenim en el ritual actual són abreviacions de formularis de la darreria de l’edat mitjana”.