DESNONAMENT REVERTIT

El mes de març de 1934 el Parlament català, amb l’oposició de la Lliga Catalanista, aprovava la Llei de Contractes de Conreu, mitjançant la qual es pretenia regular de forma definitiva l’accés a la propietat de la terra per part dels camperols. La Llei de Contractes de Conreu equiparava la rabassa morta a un contracte emfitèutic i a més recollia la possibilitat de que el pagès pogués comprar la terra que treballava (amb 18 o més anys d’antiguitat) i capitalitzant 15 anualitats. A més establia que el període mínim dels contractes havia de ser de 6 anys i que la renda anual a pagar no podia ser superior al 4% del valor de la terra.

No era una llei revolucionària, ni satisfeia completament les demandes camperoles, però era profundament reformadora i un bon acolliment entre la pagesia. En canvi, per als propietaris de l’IACSI(1) i la Lliga es tractava d’una llei revolucionària i s’hi van oposar totalment, aconseguint que el Tribunal de Garanties l’anul·lés per un tema de competències.

Tot això va augmentar la tensió i el conflicte social que van acabar esclatant el 6 d’octubre de 1934, la revolta que va sacsejar àmpliament el món rural català.

Uns camperols dotats d’organitzacions específiques, d’una cultura política i d’una tradició de mobilitzacions,  van aprofitar l’oportunitat política dels fets d’octubre del 1934 per reivindicar els seus objectius i convertir-se en protagonistes. Tant els protagonistes, com els antagonistes, entenien que es tractava de l’inici d’una revolució per afermar els drets de les classes camperoles i atacar als tres pilars del poder burgès: els propietaris, els polítics dretans i l’Església. Aquests eren els que s’havien oposat a la realització del seu somni: “la terra per qui la treballa”, just quan semblava que podia començar a fer-se realitat mitjançant la Llei de Contractes de Conreu.

Fracassat el moviment d’octubre del 1934, la repressió posterior va ser molt dura sobre la pagesia. Els propietaris van aprofitar l’ocasió per venjar-se dels camperols que havien reclamat millores i, moltes vegades sense passar pel jutjat i amb l’auxili de la Guàrdia Civil, exigien violentament pagaments pendents o aplicaven desnonaments. El resultat final va ser que els camperols que es van destacar en el moviment del 6 d’octubre van ser expulsats de les seves terres, van rebre quantioses multes, o els van augmentar les rendes a pagar a l’amo.

Amb la tornada de les esquerres a la Generalitat de Catalunya, es tornà a posar en marxa la Llei de Contractes de Conreu i “tots els rabassaires, parcers, …, desnonats de les terres que conreaven després del 6 d’octubre de 1934, tornaran a les seves terres amb les mateixes condicions que tenien.“ Per garantir-ho i solucionar els conflictes que poguessin sorgir es van crear les Juntes Arbitrals de Partit.

A Bordils alguns masovers, també es veieren expulsats del seu mas i de les terres que treballaven, com veurem en aquests escrit on  reproduïm la noticia apareguda en primera plana del diari l’AUTONOMISTA n. 9823, publicat el dilluns 23 de març de 1936, on podem llegir, sota el títol de : “UN GRAN ACTE POLÏTIC A BORDILS” la següent crònica:

  Ahir a la tarda, va tenir lloc a Bordils un important acte polític, organitzat pel Centre Republicà Federal i el Sindicat de Treballadors de la Terra, amb motiu del retorn a la seva llar del masover llançat Joaquim Torremilans, i el retorn a les seves terres del masover Joan Tries, dues víctimes de la passió i odi del caciquisme rural.

  A les quatre en punt arribaren els oradors amb els seus acompanyants, essent rebuts a l’entrada de la població per una enorme i entusiasta multitud amb pancartes i banderes i els acords de La Marsellesa. Un grup de noies feien voleiar els seus mocadors, notant-se en els seus rostres una alegria immensa.

  Seguidament es formà una manifestació presidida pel nostre diputat Miquel Santaló(2), acompanyat dels dos masovers  llançats de la seva llar i de la terra, junt amb el senyor Amadeu Oliva, Comissari interí de la Generalitat, el president del Centre d’Unió Republicana de Girona senyor Josep Juvé, el senyor Camps i Arboix i el diputat senyor Josep Mascort, s’adreçà cap a la plaça del poble, on tingué lloc un gran míting.

Desembre del 1931-Miquel Santaló(senyalat amb la fletxa), fent la rebuda oficial  a Girona del President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià darrera del President del Govern de la República Espanyola Manuel Azaña. (al mig de la fotografia)

La plaça de Bordils, malgrat el mal temps, estava plena de gent i alguns balcons es veien endomassats.

  Hi veiérem comissions de republicans i treballadors de la terra de tots aquells pobles de la comarca, els quals acudiren també amb banderes i pancartes  molt expressives, desitjosos de poder fer acte de presència a aquell acte de llibertat i de justícia.

  Abans de començar l’acte, l’orquestra interpretà “Els Segadors” i el públic, abrandat d’entusiasme, esclatà en formidables visques i aplaudiments.

  A continuació feren ús de la paraula, pronunciant bells i vibrants discursos, amarats de seny i d’orientació, com requereix en els moments actuals, el president del Centre Republicà d’aquella població, Pere Estragó, Pere Vila, Joaquim Camps i Arboix, Josep Mascort i Miquel Santaló, essent tos ells fortament aplaudits.

  Acabat aquest acte, es formà una altra manifestació, acompanyada d’orquestra, la qual des de la plaça fins al “Mas Padró”, on es retornar el masover Torremilans, que n’havia estat llançat violentament i injustament amb la seva esposa i fills, mobles i bestiar.

  La festa finalitzà amb un grandiós i lluït ball al Centre RepublicàEl mas del Pedró en l’actualitat.

• IACSI: L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, era la principal organització corporativa dels propietaris rurals catalans.
• Miquel Santaló Parvorell(1887-1962) Elegit diputat de la Mancomunitat de Catalunya el 1923 i alcalde de Girona l’any 1931 amb l’adveniment de la Segona República Espanyola. A les eleccions generals del 28 de juny de 1931 fou escollit diputat al Congrés dels Diputats. No abandonà mai aquest escó per la circumscripció de Girona i el revalidà successivament a totes les eleccions legislatives de la República, esdevenint Ministre de Comunicacions entre setembre i octubre de l’any 1933. Ocupà el càrrec d’alcalde de Girona fins al 1933, quan hi renuncià per la multiplicitat de càrrecs que acumulava, atès que l’havia de compaginar amb el de ministre de comunicacions al govern espanyol (1932-1933) i el de Conseller Primer del govern de la Generalitat de Catalunya. El 1934, amb la resta del govern català, fou detingut i empresonat pels fets del sis d’octubre de 1934. Al 1939 va partir a l’exili, primer a França i després s’instal.la a Mèxic on va morir. Per altra banda, destacar en el camp acadèmic com a geògraf i membre fundador de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans                                                                                                                                                                                                                                                     BMD

UN BORDILS  A SES ILLES

 Diuen que l’any 990, el nom del nostre poble constava sota la grafia de Burdilis, que podria ser provinent de “borda”, que fa referència una construcció rural de pedra o de fusta utilitzada per paller o estable per guardar bestiar i/o per emmagatzemar eines de conreu.

A Mallorca, concretament a prop d’Inca, hi podem trobar una finca de nom SON BORDILS i, a la part antiga de la capital mallorquina, al carrer de l’Almudaina n.9, hi ha  la senyorial casa de CAN BORDILS, actualment seu de l’Arxiu Municipal de Palma.

Vista del pati interior de Can Bordils(Palma de Mallorca)

  Bé, d’on ve  que el nom d’un poblet de la Catalunya Vella, hagi arrelat a l’illa? Sembla ser que la nissaga familiar dels Bordils de Mallorca provenien de una branca sortida del nostre poble, d’això se’n té constància perquè hi ha documents que, ja al segle XIV, hi figura domiciliat un GUILLEM DE BORDILS segons trobem en l’Índex de tots els actes(Llabrés P.J. i Roselló R.-1998-) on s’esmenta de la presència del cognom Bordils a Inca: “ En el mismo año 1350, por primera vez se tiene constància de la existència del apellido Bordils en Inca, originario del pueblo de Bordils(Girona)…Consta en los censales(1).

Ens podem preguntar: per què o per quin motiu el primer Guillem de Bordils es ven les finques de Bordils i decideix anar a Mallorca? Sembla clar que, suposadament, no fou pas per necessitat econòmica ja que les seves propietats i el seu estatus eren considerables i, de les quals, en rebia delmes(2); així doncs, podríem conjecturar,  que va ser per embarcar-se a l’aventura de conèixer nous horitzons o, tampoc no  ho podem descartar, per circumstàncies familiars i/o personals? Ves a saber , el cas és que va prendre una decisió que va representar un canvi majúscul a la seva vida. No tenim cap  referència ja que no s’ha trobat cap documentació ni en l’Arxiu Municipal, ni en l’Eclesiàstic.

El  que sí sabem és que del cognom dels Bordils se’n poden trobar tres branques remarcables que visqueren a  : una a Girona ciutat, i les altres a Jafre i a Fornells de la Selva.

Els Bordils de Girona ja apareixen documentats a principis de segle XIII, eren una de les grans nissagues d’aquesta ciutat, i eren propietaris, d’entre d’altres, de les  finques situades darrera de l’actual ajuntament gironí i la plaça de les Albergueries(3) i que eren propietaris d’importants activitats com eren els molins i les draparies(4).

A Jafre, trobem la casa forta dels Bordils en el que fou el Mas Roig, i que a més, foren senyors d’una bona part del terme de Jafre els segles XIII-XIV, i tingueren drets sobre els molins del comte d’Empúries, inclòs els de Palol dins la parròquia de Jafre i  també s’esmenta participació en un monestir que era sota les ordres del Monestir de Cruïlles. A Fornells, avui encara trobem la Torre del Governador que fou propietat seva fins el segle XVI.

A Mallorca, també altres línies dels Bordils van tenir propietats  a d’altres indrets de l’illa, com per exemple fou la possessió de Can Bordils a Portocristo, prop de Manacor,; reminiscència d’això, encara avui hi trobem  el carrer d’en Bordils, un carrer important, ja que  és el que transcorre paral·lel a la platja.

L’altre nom que es deriva d’aquell primer Guillem de Bordils, és la finca vinícola de SON BORDILS, prop d’Inca a la carretera de Sineu. L’origen d’aquesta finca el trobem amb l’adquisició que va fer el Joan Bordils i Pont l’any 1433.  La revolta de La Germania(5) va ser molt activa al  centre de l’illa, on es van desbastar cases i terres. Aquest fet va fer decidir als Bordils a fugir d’aquells avalots i traslladar-se a la casa urbana de Palma, lloc de residència que ja no canviarien fins a finalitzar l’estirp i, fou Joan Baptiste de Bordils i Tamarit, nascut a Palma, i que fou poeta i militar de la Calatrava, el darrer representant del llinatge ja que, al morir el 1808 sense deixar descendència, bona part del seu patrimoni, va passar a la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat.

Però les terres de Son Bordils i la casa de Palma ,van passar, per matrimoni d’una seva neboda, a ser propietat dels Villalonga.  Aquests foren  els  grans impulsors del desenvolupament vinícola de la finca SON BORDILS en les darreries del segle XIX. Amb l’arribada de la fil·loxera el 1891, els va obligar a arrencar totes les vinyes, ,malgrat això,   se’n van poder sortir per l’explotació d’altres sectors productius com cereals, lleguminoses,… tot i que els va paralitzar l’activitat del celler.

Vista de les vinyes de la finca Can Bordils (Inca)

Van tornar a replantar vinya a principis del segle XX. Emilio Vilallonga Moneo , el 1922 va vendre la finca a Domènec Alzina. Després de la seva mort, la finca es va dividir i després d’alguns litigis, la major part dels terrenys van passar a la Fundació Alzina, i després de vàries transmissions, avui la  nova Bodega de la Finca SON BORDILS és propietat dels germans Coll Pastor.

Per acabar, i deixant a part  la qüestió dinàstica i  successòria, fer esment del immoble urbà de CAN BORDILS, com hem dit al principi, encara avui subsisteix l’original amb algunes transformacions, aixopluga des de l’any 1982,  la seu de l’Arxiu Municipal de Palma.

 

XEVI JOU VIOLA.

 

• Censal: consisteix en el dret de crèdit a percebre i l’obligació consegüent de pagar indefinidament una pensió a una persona i els seus successors en virtut del capital rebut.
• Delme: Era el cobrament d’una desena part que, cobrava el senyor de les terres, als pagesos de remença.
• Plaça Albergueries: Aquest indret de la Girona mitjaval ja s’esmenta, per primer cop, l’any 1242. El nom fa referència als casals de ciutadans rics, construïts als seus voltants(albergs)
• Draparia: Aquí cal aclarir que els negocis dels draps, no feien referència al que avui entenem, sinó que volien dir una indústria tèxtil que abraçava filadors, teixidors, tintorers,…
• La Germania de Mallorca: fou unes revoltes anti-fiscals del 1521 al 1523. Fou a resultes de que no solament els nobles tenien excepcions fiscals, sinó que molts dels membres dels estaments superiors dels que  controlaven el govern, no pagaven  els impostos que devien.

 

NOTA: La font principal d’informació per elaborar aquest escrit, és el magnífic treball de recerca que va fer el Sr. Josep M.  Martí i Tarré i  que va publicar l’octubre del 2007 en el llibre: DE BORDILS a SON BORDILS.