1959_01_01_Costums_002789

Trobada a Juià de jovent de Bordils i dels pobles del contorn . Finals dels anys 50(s.XX). Aquestes trobadas estaven organitzades per l’Església  per controlar la  moralitat de la gent jove i adoctrinar-los en els principis catòlics-nacionalistes del franquisme.

Recordem que : L’Església és l’encarregada de controlar la moral col·lectiva i també l’educació dels joves. L’assistència als actes litúrgics i la confessió esdevé obligatòria per els infants i el jovent. A més el sistema educatiu passa a estar sota el control de l’Església, els antics docents o estan a presó o no poden exercir com a mestres —són el col·lectiu laboral més reprimit—, els capellans assumiran les seves tasques… però no els seus mètodes.

Un dels pilars bàsics de l’estructura social que l’extrema dreta i l’Església proposen és la família. Però la família tal i com ells la volen. Per sotmetre i controlar a la societat cal instal·lar el procés repressor a l’àmbit domèstic. Els capellans i les monges encarregades de fer de mestres educaran les criatures i els adolescents preparant-les per separat per al rol social que ells consideren adient:

 

  • La dona representa l’amor i la dolçor maternal. Ha d’estar a casa criant als nens, netejant, cosint, cuinant i obeint al seu marit per tota la vida (ni l’Església ni el nou règim accepten el divorci). A les nenes se les ensenya a fer labors domèstiques. Les úniques feines que poden realitzar sense ser mal vistes per la societat és de criades, infermeres, perruqueres, botigueres… Una dona ja no ha de fer “coses d’homes”. És una forma d’allunyar a la dona del mercat laboral reduint l’atur a la meitat.

 

  • L’home representa l’autoritat domèstica i l’aportació econòmica fonamental per a la família. Ha de ser un treballador submís a la patronal i que no presenti problemes. L’únic lloc on pot fer “la seva” és a la llar.

1958_07_13_festes populars_002625

Balls Tradicionals organitzats per la Falange per celebrar la Cloenda de la Cátedra Ambulante de la Sección Femenina. Acte dut a terme al pati de les escoles.

El mateix franquisme dins la Falange va organitzar la vida cultural i dins d’aquesta hi havia una Secció Femenina on s’instruïa a les noies joves sobre com ser bones espanyoles, bones esposes i bones cristianes.

Podem observar, la caseta blanca que hi havia al pati de l’escola que era on, a l’hora del pati, ens donaven un got de llet. Aquesta llet era donació dels americans durant la postguerra, i venia en uns bidons de cartró. Com que costava molt desfer-se, volia un procés  i d’això s’en cuidava la Sra. Ampar Solés “L’Amparo“. Tots els nenes i nenes  anàvem a l’escola amb una bossa  de roba , amb el got, el sucre, el Cola-Cao i la cullereta.

1957_04_21_d_Música_002202

Grup de cantaires de caramelles. Abril del 1957

De esquerra a dreta:  1-        2-Joaquim Font 3-  Abelardo Ribas 4-Narcís Combis 5- Tomàs Grau 6- Josep Mitjà  7-Hermenegildo Oliver 8- Josep Serrats 9- Jaume Mas     10- Josep Cassú(Director-amb l’acordió-) 11- Joan Freixas  12- Pere Medinyà  13-                14- Lluís Pons 15- Joan Matamala 16- Principi Escura  17-                  18- Ernest Serret  19- Joan Maureta.

1957_04_21_festes populars_ Caramelles_000058

1957_04_21_festes populars_ Caramelles_000058

Els tres joves(esquerra -dreta : Antoni Amagat, Lluís Batlle i Joan Cassú) amb el cistell  per recollir els productes(sobretot ous) que la gent els regalava quan anaven a cantar “les caramelles“(cançons populars que es cantaven per Pasqua). Fotografia feta a la Plaça del Poble. Al fons la casa del bar Sipi.