
Any 1927
D’esquerra a dreta: Drets: Jaume Romans, Pere Font, Tomàs Grau, (Desconegut) i Secundí Grau
Assentats: Joan Turró i Valls, (Desconegut), Pere Rovira, Esteve Jofre i Solés i Joan Roig.

Any 1927
D’esquerra a dreta: Drets: Jaume Romans, Pere Font, Tomàs Grau, (Desconegut) i Secundí Grau
Assentats: Joan Turró i Valls, (Desconegut), Pere Rovira, Esteve Jofre i Solés i Joan Roig.

D’esquerra a dreta.Drets: Secundí Grau, Llorenç Cotxo, Ricard Monguilod, Joan Reverter i Pere Rovira [pare] Asseguts: Jaume Romans, Joaquim Palmada i Butinyà , Baldomer Escapa, Pere Rovira [fill] i Tomàs Grau(director).
*informació extreta de la web d’en J.Loredo

Darrere: Pere Rovira [pare] (contrabaix), Tomàs Grau (clarinet i tenora), Josep Nadal (viola i fiscorn), Jaume Romans (violí i flabiol) i Ciril·li Valls (cornetí)
Davant: Ricard Monguilod (fiscorn), Baldomer Escapa (flauta i tible), Miquel Aiguabella (violí i tible), Pere Rovira [fill] (clarinet i tenora) i Llorenç Cotxo (cornetí).
Aquesta foto i el seu corresponent revers (foto següent) són de la Col·lecció d’en Jordi Garcia Aiguabella, nét d’en Miquel Aiguabella.
*Informació extreta de la web d’en J.Loredo

Cara posterior del programa original

Darrere: Tomàs Grau (tenora)-director-, Narcís Costa (tible), Josep Gelada i Bosch [“Pitu Figueriques”] (cornetí), Jaume Romans i Riqué (flabiol) i Pere Font (tenora)
Davant: Ricard Monguilod (fiscorn), Lluís Estañol i Arderiu (cornetí), Joan Costa (fiscorn), Miquel Aiguabella (tible) i Genís Miàs (contrabaix). 1929

Cobla-orquestra Roviras, coneguda també com La Cobla d’en Bori o Els Boris, fent referència al nom del fundador, Libori Rovira. Any 1924.

Normativa que l’Església Catòlica dirigia als feligresos de Bordils referent a quan havien de fer dejuni (Menjar poc) i abstinència(no menjar carn). Principis anys 1920(s.XX)


Cobla-orquestra Roviras, coneguda també com La Cobla d’en Bori o Els Boris, fent referència al nom del fundador, Libori Rovira.Any 1923.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné – Javier Gironella).


Full parroquial nº 15. Observem els nombrosos actes religiosos que hi havia per la Setmana Santa. També podem que es feia el salpàs*.
*El salpàs és una tradició cristiana que consistia en una visita anual que realitzava el rector durant la Pasqua a totes les cases d’una parròquia eclesiàstica, especialment a les de pagès, per beneir-les amb aigua i sal. Un costum que troba el seu origen en la tradició jueva en record de la pintada amb sang que van fer els hebreus a les portes de les cases per alliberar-se de les plagues d’Egipte. Adoptada pel ritu cristià, consistia a beneir un recipient amb aigua i un plat amb sal amb una espelma dreta al mig. Llavors es barrejaven aigua i sal i s’aspergia, amb l’ajut de la caldereta i el salpasser, les portes i llindes de la casa, i també dels corrals. Les diferents consuetes – llibres que recullen les pràctiques i cerimònies d’una parròquia – manifesten diverses variants d’aquesta tradició que tenia, a més, un caràcter marcadament territorial i administratiu de reconeixement d’un terme parroquial.


Orquestra Cobla “Moderna ROVIRAS” de Bordils, coneguda també com la Cobla d’en Bori o Els Boris. Any 1922