RECURS JULIOL-AGOST 2020

 El TIJUANA

Logotip del Tijuana, que com diu, era una “boîte”- “discotheque” de Bordils allà finals dels anys 60 i bona part dels 70. Situada en petit edifici annex a l’Hostal Les Gavarres, conegut com a “Cal Milionari”. Era un espai molt apreciat per les parelles que es volien aïllar en la penombra de la sala, només il·luminada per uns llums fluorescents liles, els quals feien ressaltar els teixits blancs o de tonalitats clares i transformaven els ulls dels clients, donant-los un color exòtic. Aquesta ambientació es complementava amb una bola platejada al sostre, que quan voltava, escampava puntets de color per tot arreu. Tot aquesta ambientació l’acabava d’embolicar la música escollida per l’Eduard Capdeferro,  una música de la que s’anomenava “lenta”(en contraposició de la música “ràpida”), la qual permetia, a les parelles, ballar  molt juntets i sense gairebé haver-se de moure.

La paraula “boîte”(literalment capsa) provinent del francès, era una paraula que designava uns espais foscos i misteriosos, on es  practicaven activitats inconcretes. També s’anunciava com a “Discotheque” (literalment capsa de discos), tot i que el Tijuana no complia amb els requisits de les “discos”de l’època, ja que en aquest local, com hem dit, només es posava música lenta, avui en diríem que s’acostaria a la música “Chill out”, en canvi a les discos de l’època, hi havia música “ràpida” per ballar individualment, amb tot un mostrari de llums i flaixos de colors; tot i que també hi havia alguna sessió de música “lenta”. Mentre a les discos dominava la barra, lloc ideal per alternar, amb alguns reservats, al Tijuana era una pista de ball petitona, envoltada de reservats. Per reservats s’entén espais una mica exclosos  de la vista de tothom.