2017_12_20_Séquia Vinyals_ 001047

2017_12_20_Sèquia Vinyals_ 001047

Plànol de situació de la xarxa de regs de la Séquia Vinyals

La construcció de la Sèquia Vinyals va ser ideada per recollir les aigües del Ter i canalitzar-les per a usos industrials, concretament per moure dos molins fariners: la farinera de Campdorà i el molí de Bordils, així com per regar part de les terres dels termes municipals de Celrà i Bordils, primer i  Sant Joan de Mollet, Flaçà i Juià, mes tard.

La Sèquia Vinyals té els seus orígens en les concessions atorgades pel Reial Patrimoni a Mateu Viñals de Flaçà, per a l’aprofitament de les aigües del riu Ter, una el 21 de maig de 1748 per a usos industrials i regs propis  i l’altre el 15 d’abril de 1750 per reg d’altres terres. Aquestes concessions i aprofitaments sempre van formar part del patrimoni de la família Viñals de Flaçà. El 17 de gener de 1933 va passar a ser propietat de Buenaventura Viñals i Font.

Actualment, aquest aprofitament, pertany a la Comunitat de Regants de la Sèquia Vinyals, que la van adquirir al senyor José Luis Viñals i Gomes i a la senyora Irene Gomes Barbosa, el 20 d’agost de 1981.

Dita Comunitat es va formar per formalitzar l’operació de compravenda i gestionar al mateix temps les diferents funcions, tan administratives com de manteniment i conservació del canal.

Els elements principals d’aquesta autèntica obra mestre d’enginyeria, si tenim en compte l’època en que va ser construïda, els podríem resumir de la següent manera: Aprofitament hidràulic d’aigües publiques del riu Ter a Campdorà, amb la seva presa de derivació, canal principal, canals secundaris o regs mestres, derivacions amb les seves obres de fàbrica, comportes canonades, grups d’elevació i demés accessoris.

La sèquia principal, es pot dividir en tres trams: El primer va de la presa d’aigües a la Farinera de Campdorà i la seva major part del seu recorregut és una canalització subterrània feta amb volta de pedra, per evitar que amb els al·luvions i la brossa que arrosseguen les crescudes del riu Ter s’inundés el tram. El segon va de la Farinera fins el Molí de Bordils i cal diferenciar el tram que passa pel Congost , una canalització totalment subterrània que creua per sota la línia fèrria que va de Barcelona a França i la carretera C – 66, i de sortida pel pla de Celrà a cel obert. El tercer va del Moli de Bordils a la riera de sant Martí Vell, a l’indret del mas de Cal Peix, on les aigües sobrants desaigüen al riu Ter.

Un altre element a tenir en compte de l’aprofitament és la derivació de la sèquia cap a la zona del Pla de Mollet, Sant Joan de Mollet i Flaçà. Aquesta derivació, la concessió data del 17 de març de 1932. Comença a prop de la resclosa del Mas de Can Riera de Bordils. Una bona part del seu trajecte és subterrani , ja que ha de travessar la riera de Sant Martí Vell amb sifó, i la resta, fins arribar a Flaçà, és a cel obert.

Una altre derivació del canal principal, aquesta per elevació, es troba a Juià i la seva concessió data de 28 de gener de 1959. Al costat del Molí de Bordils hi ha la central elevadora de les aigües que, per conducció subterrània, travessa el pont de Riar fins arribar al dipòsit regulador i distribuïdor, situat al costat de la Masia de Can Taberner de Juià, des de aquell punt amb diferents regs es rega el pla de Juià.

Regs mestres

Els regs mestres són canals laterals que parteixen del canal principal i que s’utilitzen per regar les diferents zones del conjunt de pobles beneficiats per la Sèquia Vinyals.

En el terme de Celrà amb un total de més de 20 km. Els mes coneguts són: reg del Molins, Orriols, d’en Banyes, de les Coromines, del Cargol, d’Aumet.

En el terme de Bordils amb més de 22 km. de regs mestres, els mes coneguts són: reg d’en Medinyà, d’en Paraire, de les Arenes, de les Hortes, del Pavelló,  d’en Torra, del Safareig, d’en Maurici, del Pla Suardell, d’en Saline, del Pla de Mollet núm 1, del Pla de Mollet núm 2.

Font de riquesa

La zona de regadiu de la Sèquia Vinyals està formada per mes de 800 ha.. Gràcies a la Sèquia Vinyals, aquesta zona de regadiu es una planúria plena de vida, amb extensions d’arbres fruiters, cereals, horta, vivers, pollancres i plataners. Aquets vivers de plantes de jardineria i ornamentació són reconeguts internacionalment.