46- ABANS… ES FIAVA

ABANS… es FIAVA !

No s’entén el gran nombre de botigues i comerços que hi havia a Bordils als anys 50 , havent en compte que  la gent (uns 1000 hab. aleshores) no tocava gaire diner, només quan feien alguna venda al mercat o alguna feina puntual, o els més afortunats que tenien una feina fixa, que cobraven per setmanades,…

Antany, les botigues fiaven*, hi havia confiança i la gent quan necessitava algun producte  i no el podia pagar en aquell moment et deia: – Apunta’m!  A les botigues tenien unes llibretes on hi anaven anotant els deutes temporals de la gent. I val a dir que, sempre, sempre, la gent complia amb el pagament tan bon punt podia. La de llavors era una societat molt digne i la paraula donada, gairebé valia més que un contracte signat.

Hermenegilda Viola a la seva botiga de Can Viola de la Carretera.1991

Una anècdota per entendre  de com  es mirava  on es gastaven els pocs diners que tenien. La Carme O.S. explicava que com que a casa seva eren “pobres”, quan s’acabava l’oli, la seva mare li feia anar a la botiga de Can Dansa a comprar oli amb el setrill, no hi havia diners per més!.  Però resulta que després la nena anava a cal veïns, que eren “rics” i, quan l’oli s’acabava,  l’àvia de la casa li deia que anés a la botiga a buscar  un litre d’oli. La nena Carme, al tornar a casa li deia a sa mare: -Altra vegada amb el setrill  a comprar?, A can M…… hi van amb l’ampolla de litre!  La seva mare li responia: – No saben el que fanPer què ? preguntà la nena.– Perquè si s’abaixa el preu, mira que en quedaran de fotuts!” li va respondre la seva mare.

 

La gent anava a comprar amb la bossa o el cabàs.

El petit comerç era el dominant a Bordils en aquells anys 50, sinó veieu la quantitat de petits comerços que ara em venen al cap i que de ben segur encara resten en la memòria d’alguns bordilencs i bordilenques :

ACTIVITAT Número  Al Poble A la Carretera
FLEQUES 4 Can Llinàs (C.Creu- Ample)

Cal Cusí  (C.St.Esteve)

Can Pep Cuní(Ferrer)

Can Panarra(Pou)

QUEVIURES 6 Cal Tet ** (C.Ample)

Can Dansa (P. Església)

Ca la Trini (Enric Carreras).(C.de la Creu 3))

Can Vicens*(Batlle)

Can Costa (C. Almeda)

Can Felip

ESTANCS 2 Can Pep de l’Estanc(C.Ample)

 

Can Vicens*
PERRUQUERIES 2 Ca l’Anita Grau (C.Ample) Ca la Payet (Solés)

Ca la Maria Gassuet(Casanovas)

BARBERIES 5 Can Quel Barber (P.Església)

Ca l’Hortelà (C. Ample-Torrent)

Can Joanet (Pep Cuní)

Can Siset Barber(Mitjà)

Ca l’Espardanyer(Casadevall)

BARS 5 Can Sipi (Plaça)

Cal Tet**(C.Ample)

Can Cinto(Sau)

Can Plata(Follia)

Can Vicens*(Batlle)

FERRERS 3 En Ventura “SIsó”

El Ferrer del Poble           (en Frigola) a la Plaça

Cal Ferrer (en Torras)
CARRETERS 3 El Carreter( en Batlle)

En Collell (C.Torrentó)

El Peixet (a l’altra costat de la via- St. Martivell)

PASTISSERIES 1 Ca l’Evarist Confiter (Plaça)
CARNISSERIES 3 Can Jordi (Plaça)

Can Maureta (C.Ample)

Can Vicens*(Batlle)
FUSTERS 3 En Barris (C.Almeda)

En Mero(C.Aimeric)

En Quim Poch”Barnoixa”(P.Església)

En Pitu  Gassuet(Casanovas)
SABATERS 1 Can Garganta (C. Ample)
MECÀNICS 1 Ca l’Aliu (bicis i motos)
METGES 2 El  Sr. Ramon Bosch(Camí Medinyà) Sr. Corretger
VETERINARIS 1 Sr. Massanes
BASTERS 2 Ca l’Aliu

Can Fidel (Escura)

CISTELLERS 1 Ca l’Espardanyer
ESQUILADORS 1 En Jepa(vivia on podia)
MERCERIES amb una mica de tot 2 Can Viola

Ca l’Espardayer

MODISTES 5 Rosa Busquets  “Barris”    (C. Almeda)

Montserrat Mitjà i les germanes Coll (C. Creu ,8)

Assumpció Moret

Rosa Vilà “Amparo

Rosa Medinyà i

Carolina Homs(jerseis)

SASTRERIES 2 Can Jou

Can Pere Sastre (Samsó)

FONDES 1 Can Cinto
CENTRAL TELÈFONICA  

1

A Can Vicens. La telefonista era : La Margarita Batlle
FARMÀCIA 1 Farmàcia Mateu

(la del

Sr. Jesús)

MOLINS 3 Cal Tet (farinada)

El Molí(barri del Molí) cereals

Molí d’en Llinàs

ADOBS i TRACTAMENTS 2 Cal Tet ** Can Parals
LAMPISTES 2 En Vadó Brugués “Ruset” (C.Sèquia)

L’Amagat

ENTERRAMORTS 1
CARBONS i PETROLI  

2

Ca l’Evarist Confiter (petroli) Can Romaldo Pons (Ctra. Palamós)
SABATERIA 1 Can Deri (Brugués)
ESCLOPETER 1 En Julià”Rossinyol”(Ctra. Palamós)

Al bar de Can Sipi fent el vermut. 1962. A la dreta el parroquians : Lluís Olivé  Jaume Navarro , Xavier Colom. A darrera la barra: Pilar Congost i Joaquim Congost

A comentar que no hi havia cap establiment de Peixateria, fins que en Gabriel Cases i la Trini van obrir una a la Plaça de l’Església;  ara bé algun dia de la setmana, hi havia un servei mòbil de venda de peix(amb carretó). Era la Rossinyola que fent-se sentir amb la seva cantarella, anunciava el que portava. També venia de tant en tant la seva competència, era una dona de Llançà de nom Isabel, que venia amb el tren a vendre el peix. També la Carme Samsó( de cal Sastre de la plaça d l’Església) venia peix que li portaven  per encàrrec. També comentar que de cisteller només n´hi havia un amb botiga(L’Espardayer), però que hi havia gent que sabia fer cistells i coves i se´ls feien ells o també acceptaven encàrrecs.

És abismal el tomb que ha donat allò que es va dir la venda al detall o a la menuda. D’aquella manera de fer no en queda ni rastre.

Aqueles botigues eren el lloc de reunió del veïnat i allà es comentava allò comentable i allò no comentable. La relació del botiguer/a amb el client va arribar a configurar quasi un tracte de família: la falta de productes de primera necessitat, jornals baixos (qui en tenia), l’estraperlo i el racionament del menjar eren el nexe quasi obligat d’una barreja de fets que lligaven a la força client i botiguer.

La Modesta Sais, a l’entrada de Cal Tet, quan la portava la familia Pons Sais 1975

El botiguer d’abans exercia de psicòleg, conseller, fiava i duia a terme una tasca social sense ell saber-ho i sobretot sense cap tipus d’interès. A més amb un horari de “mai tanquis”.

 

Abans també tot era més ecològic, biodegradable i reciclable

A les carnisseries, a més del paper d’estrassa, anaven a buscar fulles de plàtan per embolicar la carn, el peix també ho feien amb fulles de col.

Els envasos de vidre, s’havien de retornar, o tornaves a fer servir el mateix per reomplir-lo. La majoria de productes es venien a granel i te’ls posaven en una paperina de paper. El pa s’hi anava amb una bossa de roba “la coixinera del pa”, o per més quantitat s’utilitzava el “mocador de farcell” Cada dia a buscar la llet acabada de munyir amb la lletera, o bé hi havia el servei a domicili que, durant molts anys, en Xicu Almar de “Cal Cabrit” passava per les cases que li havien encarregat a portar-lis la llet del dia. L’aigua quan la portaves fora de casa, la portaves en un càntir o amb una cantimplona.

TAULA D’EXEMPLE D’ALGUNS PRODUCTES de l’ÈPOCA

( amb l’equivalent amb euros d’ara).

Relació de preus 1958                    avui serien                                 2022 (de mitjana)

1 l d’oli 24 pts.                                                                                  4,50 euros (749 pts.)

0,800 g pa 3,30 pts.                                                                          3,50 euros(582 pts.)

Perruqueria 12 pts.                                                                            30 euros(4.992 pts.)

Barberia 10 pts.                                                                                 18 euros (2.995 pts.)

Cinema 4 pts.                                                                                 7,50 euros (1.248 pts.)

Espardenyes 3 pts. segons les que es compri                              avui serien 2 cèntims d’euro

Sabates 170 pts. segons les que es compri                                 avui serien 1€

 

 

*Fiar: 1. Lliurar alguna cosa a la fe d’algú comptant amb la seva fidelitat, confiar.