L’ENVELAT
Quan arribava la Festa Major, i Festa Major volia dir envelat, en aquells ja llunyans anys 50s.-60s. la mainada estàvem esperant amb afany el dia que arribàvem els “enveladors”, és a dir els operaris que muntaven l’ENVELAT.
L’envelat era aquella construcció temporal de lona que cobria una pista d’empostissat amb peces de parquet de fusta, encadellades entre si, on es pogués ballar amb comoditat i sense aixecar polseguera, amb un escenari on s’instal·laven els músics o els artistes que venien a fer algun espectacle. Al voltant de la pista, es muntaven les llotges ”palcos» en dos nivells esglaonats, i que cadascun, incloïa unes cadires de fusta plegables que la gent ja havia reservat amb antelació i la seva situació era definida per un sorteig.
La decoració interior presentava una magnificència exuberant, alimentada per la imaginació romàntica dels decorats, ja que constava de garlandes i penjolls de tota mena i colors, parets folrades de vellut, aplics de llum i penjant del sostre, llums “aranyes”, aquelles llampares amb diversos braços i penjolls de vidre tallat, d’aquelles que només veiem en els palaus les pel·lícules.
Sens dubte, aquelles sales de ball creaven un espai màgic i plasent, que per pocs dies proporcionaven a la gent un parèntesi laic d’aquells anys grisos i de poques franges de diversió. La gent de certa edat, segurament encara recorda els envelats amb nostàlgia.
Les festes majors eren els esdeveniments anuals més importants en tots els nostres pobles.
Des d’un punt de vista sociològic, ja que s’hi manifestaven aspectes fonamentals de la vida social com la festa, el ball, el festeig, l’estratificació social i econòmica, l’autoafirmació respecte als pobles veïns, etcètera. Vaja, que per les festes majors els nostres avantpassats tiraven la casa per la finestra per tal de guanyar-se el respecteni la consideració dels pobles veïns.
Fotografia, on es pot observar un exemple dels magnífics decorats dels envelat
De gran, alguna vegada comentant amb algun amic músic d’aquells d’abans, m’han confessat que allà sí que era un plaer toca, ja que hi havia una sonoritat perfecta, no com ara tenen els pavellons i poliesportius que són nefastos per l’acústica.
Tornant en aquells “enveladors” que s’encarregaven a instal·lar l’envelat, i que ens tenien bocabadats per la seva destresa a muntar aquella estructura. Em sembla recordar que sempre solien venir els de l’empresa Crous de Salt, i també em sonen els d’en Fàbregues o d’en Barris. Eren artesans experts: Eren mestres velers i fusters que cosien, mantenien i muntaven estructures complexes sense utilitzar claus. Cada envelat requeria tensar lones monumentals fent servir pals mestres centrals i estaques, una feina que exigia gran destresa tècnica. El temps total per a un envelat de mida mitjana o gran oscil·lava entre els 3 i els 5 dies de feina intensa per a una colla d’uns 10 o 12 enveladors experts, dividits clarament en fases on el moment crític era el de tibar les politges i enlairar el sostre. Es necessitava tota la colla sincronitzada per pujar la lona de manera uniforme. Un cop la lona era segura, es trigaven pràcticament dos dies més a col·locar els taulons del terra de fusta, muntar les llotges (els palcos per a les famílies), l’escenari de l’orquestra i tota la decoració. El desmuntatge, en canvi, era molt més ràpid: en un sol dia la plaça tornava a quedar completament buida i neta.
A Bordils, s’havien celebrat partits de bàsquet en el seu interior
A Bordils, a causa de la rivalitat entre el barri de la Carretera i el del Poble, hi havia hagut anys que per la Festa Major havien hagut dos envelats, un a cada veïnat, a la Carretera se solia muntar a l’antiga Pista Sau, al Poble, hi havia hagut diferents emplaçaments, com al pati de la Murga(al Passeig Aimeric), a la mateixa plaça del Poble o també en un solar que correspondria a una part del solar que avui és un pàrquing al carrer Ample, que per cert un any en què estava muntat en aquest indret i a causa del fet que el terreny estava estovat per les pluges, es va enfonsar una part dels “palcos” (llotges) en plena sessió de ball, amb el resultat d’una dona es va trencar un braç i altres van passar més fluix amb alguns patacs. Per altra banda, la rivalitat, abans citada, portava a fer-se sabotatges en l’envelat contrari. Així, per exemple, els de la Carretera, com a resposta a una mala jugada feta en el seu envelat, van venjar-se, desviant un rec de regadiu que passava al costat de l’envelat dels del Poble i quan va ser l’hora de començar el ball de nit, el van trobar negat d’aigua. Coses que passaven. L’últim envelat del Poble que en tenim noticia, fou per la Festa major del 1968.
Un dels aspectes més populars de les festes majors, sobretot als pobles era el ball. Se’n solien fer dos; l’un a mitja tarda, que s’allargava fins al vespre, i l’altre, el ball de nit, havent sopat. La gent hi acudia amb la muda millor a fer gresca, cantar i ballar al ritme que dictaven. El punt culminant era el ball de Rams, en què és tradicional que el ballador faci un present a la balladora d’un ram de flors. Més tard s’implantà el ball del Fanalet. M’entres durava aquest ball, els llums de l’envelat resten apagats, cosa que feia cert efecte, i les parelles ballen fins que la candela del fanalet se’ls apaga.
Ball a l’envelat
Acabarem amb aquesta descripció, d’en Josep Pla i Casadevall, on evoca la transformació de les places de poble en espais de luxe visual i fantàstics mitjançant l’ús de la seva ironia i la metàfora:
Els ENVELATS són una cosa única del nostre país. Semblen de pel·lícula, fan l’efecte d’un país de fades, i a vegades, sí la decoració orientaleja una mica, un harem. Els llums hi són obsessionants, els miralls enlluernadors, les aranyes fascinadores i els fullatges, reals o pintats, d’un considerable efecte. De fastuositat impressionant. Allò és el paradís”.
(Josep Pla)
Aquesta imatge és la que la IA(Intel.ligència Artificial) ha elaborat a partir d’algunes dades de com podia ser un envelat dels anys seixanta. XEVI JOU VIOLA(BMD)