Autor: SuperAdmin Banc de Memòria de Bordils

1945_01_01_cases i carrers_003215

SuperAdmin Banc de Memòria de Bordils

Joves de Bordils amb la seva bicicleta al carrer Ample.1945

D’esquerra a dreta: Gaspar Jou -(                     )-Josep M Pujol

La bicicleta, aquest vehicle de propulsió humana, en que el ciclista fa una força sobre els pedals que es transmet  a la roda posterior i la posa en moviment, mentre la roda anterior és directriu, model que es va  desenvolupar al voltant de l’any 1885.

 

Fins als anys 20 no hi havia bicicletes a Bordils. Tothom anava a peu, fins i tot  a Girona els dissabtes al mercat, hi venien acostumats. La primera bicicleta de Bordils la va tenir (l’avi de Cal Peix).

2003_04_21_Església parroquial_003073

SuperAdmin Banc de Memòria de Bordils
Altar dedicat de la Immaculada Concepció.
(Foto feta el 2003)

Fou patrocinat als anys 40 per l’associació de “Les Filles de Maria de Bordils“(agrupava les noies solteres del poble). L’altar va ser construït amb la fusta d’un perr molt gros que fou cedit per Josep Mateu Solés. La imatge de la verge  va ser comprada  amb donatius de la gent del poble. Aquest altar va ser inaugurat  el 8 de desembre del 1942
A l’esquerra es pot veure el confessionari* i a la dreta, la corda de la campana que s’utilitzava per anunciar les funcions religioses.

* Un confessionari és un petit habitacle aïllat usat per al sagrament de la penitència, modernament rebatejat com sagrament de reconciliació, on el sacerdot hi escolta les confessions dels cristians que s’hi acosten.
Generalment és construït de fusta. Hom hi ha una finestreta amb reixeta per separar completament confessor de penitent. Les esglésies de l’Orient no el tenen i al protestantisme el perdó és una afer directe entre els feligresos i Déu que no necessita cap intermediari.
 



1941_06_12_Festes religioses_003186

SuperAdmin Banc de Memòria de Bordils

Processó de Corpus passant pel c. Ample. Juny  1941.

La processó del Corpus Christi va ser la manifestació religiosa més important que durant segles s’havia fet pels carrers del poble, els quals estaven guarnits i encatifats. Després de la funció religiosa de la tarda, sortia de l’església parroquial amb la participació de tots els organismes religiosos de la parròquia portant el seu estendard, seguien les nenes i els nens d’edat escolar, després les noies i dones, els joves i homes, sempre darrera del tàlem* que aixopluga la custòdia* * i les autoritats locals.

*Tàlem :Tendal sostingut amb quatre o més vares llargues per aixoplugar, en les processons, al sacerdot que porta la custòdia o una imatge sagrada.

** Custòdia : peça d’or o d’ar4gent en què s’exposa el Santíssim sagrament a la veneració pública.