Categoria: Cultura

1968_06_00 Processó Corpus de Bordils Juny del 1968

Banc de Memòria Digital Bordils

Processó de Corpus pels carrers del poble de Bordils . Juny del 1968

El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») és una festa de l’església Catòlica destinada a venerar l’eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l’octava de Pentecosta.

Una altra de les expressions característiques del Corpus són les enramades o catifes de flors, elements habituals anys enrere en moltes poblacions catalanes.

Era costum que la gent engalanés els carrers amb flors i els balcons i finestres hi pengessin  vànoves. Es feien catifes amb pètals de flors. A Bordils n’hi havia dues de més rellevància, ja que hi havia un petit altar on la processó hi feia una parada. Una era davant a Can Gasau de la Creu i l’altre a la placeta de davant a Can Grau del Torrent; una al principi del carrer Ample i l’altre al final.

Els homes portaven el pal·li o tàlem* que protegia El Santíssim Sagrament ( la eucaristia) del sol i la pluja. També hi desfilaven les nenes i els nens que aquell any havien fet la Comunió

 

*S’anomena pal·li o tàlem a una espècie de tendal, ricament brodat en les seves bambolines i al sostre, sostingut per vares que s’utilitza en les processons religioses per a protegir al sacerdot que porta el Santíssim Sagrament, alguna relíquia o imatge, o també, pel mateix efecte l’utilitzen reis, el Papa o altres personalitats en certs actes protocol·laris.

1966_01_01_Orquestra Catalunya_001197

Banc de Memòria Digital Bordils

1966_01_01_Orquestra Catalunya_001197

                                                                     Orquestra Catalunya amb l’autocar d’en Xiberta 1966.
Treient el cap per les finestres: Jacint Xiberta, el xofer [de Celrà], Joan Pujol i Fonalleda i Salvador Guardiola i Bonifasi
A baix: Esteve Palet i Ribas [de Bordils], Enric Dorca Call (“Quique”) [de Vidreres], Josep Mª Barretina i Carbó [de Viladamat], Conrad Gou i Mulà (“Ra”) [de Juià-Bordils], Francesc (“Paco”) Camarasa i Fuster, Francesc Galindo i Navarro ), Antoni Marco i Palazón , Lluís Brugués i Agustí [de Bordils] i Desideri Brugués i Gou (“Dèri”) [de Bordils].

(Arxiu familia Dorca)

1965_01_01_Costums populars_002621

Banc de Memòria Digital Bordils

Un gronxador, una gronxadora, és un seient penjat utilitzat pels nens per a la seva diversió. Consisteix en un seti que penja amb unes cadenes o un llibant d’una estructura metàl·lica o de fusta, a vegades es penjava a una branca gruixuda d’algun arbre.. L’entreteniment es produeix quan la persona agafada als laterals s’impulsa o és empès balancejant-se endavant i enrere. També el coneixiem com un “trepeziu“, fruit del castellanisme.

Dreta, la Rosa M. Frigola i gronxant-se l’Amàlia Martí

1964_01-27_Costums populars_002546

Banc de Memòria Digital Bordils

Una colla de jovent de Bordils a l’Aplec de Sant Mer*. Fins no fa pas gaire , era costum que la gent d’aquest costat del Ter anessin a l’altra banda i seguint el camí que surt de Medinyà, es trobessin a St. Mer. Any 1964.

D’esquerra a dreta : Narcís Combis, Carme Brugués, M-Rosa Costa,      Ferrer, Dolors Joher, Roser Balló, Lluís Oliver i Carles Samsó.

*Aplec de Sant Mer
Recordant l’home que va vèncer el monstre
Primer diumenge després del 27 de gener

Cada any moltes persones s’apleguen a Vilademuls per celebrar l’Aplec de Sant Mer, un esdeveniment que ret homenatge al sant fundador i heroi llegendari de la comarca, artífex, entre d’altres miracles, de la derrota del famós drac que vivia a l’estany de Banyoles.

Com passa amb el mite de Sant Jordi, la història de Sant Mer i la devoció que li professen al Pla de l’Estany és un bon exemple. Segons expliquen els erudits locals, Mer (o Emeri), era un jove tímid i de veu profunda, fill de Narbona (França), que va arribar a Catalunya amb les tropes de Carlemany per combatre l’exèrcit àrab. Diuen, que durant els ferotges combats de Girona, el jove va començar a ser conegut per que sempre duia un petit càntir amb uns quants peixos que repartia entre els soldats més necessitats. Amb el pas dels dies, les provisions i les forces minvaven, però els peixets del càntir d’en Mer mai s’acabaven.

Un dia, uns homes vinguts de Banyoles van explicar als soldats de Carlemany que al seu poble lliuraven una particular batalla contra una bèstia fantàstica que menjava nens i nenes per esmorzar. Mer va demanar permís per desplaçar-se fins a Banyoles. Quan va arribar va veure un drac blavós de mida colossal amb el cos cobert de pues i llargues ales, passejant tranquil·lament pels carrers de la vila. L’animal tenia un alè pestilent que enverinava les fonts, i els camps. Però sobretot era molt voraç. El bestiar desapareixia dins de la seva gola i cada dia els banyolins havien de sacrificar una criatura per tenir el monstre satisfet.

Segons explica la llegenda, Mer va apropar-se al drac i va demanar poder parlar amb ell una estona a prop del llac. Allà va llegir diversos passatges de la Bíblia i el va beneir. Immediatament la fera es va amansir i Mer va portar-lo de nou al poble i va passejar-lo pels carrers com si fos un gosset. Des d’aquell dia el drac es va amagar al fons de l’estany de Banyoles i mai més ningú no l’ha tornat a veure, tot i que molts creuen que encara viu allà. Els més escèptics, però, afirmen que l’autèntic monstre de Banyoles és la “Ramona”, una famosa carpa, de més de 60 quilos de pes que té una edat aproximada de cent deu anys.

El dia de l’Aplec

La comarca sencera celebra el dia de Sant Mer cada 27 de gener. L’Aplec congrega una gentada al voltant de l’ermita. De bon matí els boscos de la zona s’omplen de gent amb taules i cadires plegables esperant la solemne eucaristia que es fa a l’aire lliure. Després de la missa, es munta una fira amb paradetes que venen tot tipus de productes d’artesania i delícies de la gastronomia local(els torrons de St.Mer). També es realitzen actuacions de colles castelleres, sardanes i un curiós concurs anomenat «L’home més fort del món» on un seguit de proves estrambòtiques mesuren l’habilitat i la força dels participants.