1972_01_01_Oficis_003377

L’Amparo Solés Darder fent de “mocadera”. Any 1972

Les tasques de la mocadera són diverses, entre elles, dirigeix i coordina les persones que intervenen, classifica la carn, controla els temps de cocció…

En el moment de la matança i en coordinació amb el matador o mataporcs, recull la sang amb un gibrell i la remou per evitar-ne la coagulació, després la cola i la reserva per fer la botifarra negra. Quan l’aigua de la caldera està a punt, escalda els peus de porc, la llengua, la careta … Posteriorment fa la mocada: renta els budells amb aigua calenta i un ganivet, i de seguida els esbaldeix amb aigua bullent i treu tot el que hi ha dins, i quan són nets els frega amb aigua, llimona i sal. Després separa i classifica les carns segons el destí final; la carn per fer les botifarres l’amaneix, i seguidament fa el tastet. A continuació emboteix la carn, lliga les botifarres i les cou.

1971_00_00_d_Coral_001640

19701_00_00_d_Coral_001640

Coral infantil  i membres de la Coral Sant Esteve. Principis dels anys 70(s.XX)

D’esquerra a dreta i de dalt a baix : Josep Mitjà, Gaspar Jou, Pitu Cassú, Mn. Jaume Lladó,Xavier de Puig, Josep M. Gestes. Fila 2: Carme de Puig, Concepció Mateu, Margarita Batlle, Mercè Brugués. Fila 3 : Carme Congost, Núria Ribas,  Neus Jaumà, Dolors Batet, Eleonor Matamala, Montse de Puig. Fila 4 a baix : Frederic Mitjà, Maite de Puig, Josep M. de Puig, Isabel Oliver, Margarita Ángel, Maribel Pou, Maria Serra, Maria de Puig.

1968_06_00 Processó Corpus de Bordils Juny del 1968

Processó de Corpus pels carrers del poble de Bordils . Juny del 1968

El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») és una festa de l’església Catòlica destinada a venerar l’eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l’octava de Pentecosta.

Una altra de les expressions característiques del Corpus són les enramades o catifes de flors, elements habituals anys enrere en moltes poblacions catalanes.

Era costum que la gent engalanés els carrers amb flors i els balcons i finestres hi pengessin  vànoves. Es feien catifes amb pètals de flors. A Bordils n’hi havia dues de més rellevància, ja que hi havia un petit altar on la processó hi feia una parada. Una era davant a Can Gasau de la Creu i l’altre a la placeta de davant a Can Grau del Torrent; una al principi del carrer Ample i l’altre al final.

Els homes portaven el pal·li o tàlem* que protegia El Santíssim Sagrament ( la eucaristia) del sol i la pluja. També hi desfilaven les nenes i els nens que aquell any havien fet la Comunió

 

*S’anomena pal·li o tàlem a una espècie de tendal, ricament brodat en les seves bambolines i al sostre, sostingut per vares que s’utilitza en les processons religioses per a protegir al sacerdot que porta el Santíssim Sagrament, alguna relíquia o imatge, o també, pel mateix efecte l’utilitzen reis, el Papa o altres personalitats en certs actes protocol·laris.