
Salón Martí era a Cal Tet(Carrer Ample)

Salón Martí era a Cal Tet(Carrer Ample)

Salon Martí era a Cal Tet(carrer Ample)

Aspecte de la sala del cinema Ateneu durant una conferència de la Cambra Sindical Agrària. Febrer del 1952

Programa teatre al Saló Martí(Cal Tet).1951

Programa de teatre al Saló Martí(Cal Tet) dia de Sant Jaume 1950



D’esquerra a dreta a dalt :1- Montserrat Jou 2-Margarita Batlle 3-Carme Jou 5-Assumpció Capdeferro 6- Montserrat Coll 7-Teresa Grau. A baix: 1- 2- Núria Jou 3- Montserrat Capdeferro 4- 5-

Bateig sortint de l’església

Tirant bateig. Cal Sr. Ramon Bosch/Núria Torrent.
Principis dels anys 50
Fa uns anys totes o pràcticament totes les famílies batejaven els nadons. El bateig es convertia en una gran festa familiar i en els pobles petits, tot un esdeveniment que transcendia i que feia sortir a veïns encuriosits que volien veure la gent convidada, els vestits i si era el cas, la litúrgia.
El nadó era el protagonista. Però per a la mainada, els qui tenien importància eren els padrins: el padrí i la padrina. Eren ells els principals encarregats de mantenir la tradició popular de tirar bateig, tot i que podien comptar amb l’ajuda d’altres membres de la família.
Tant si era el dissabte, com si era el diumenge, la mainada estava amatent al dia i l’hora del bateig i del so de les campanes que l’anunciaven. No per religiositat, ja us ho podeu pensar.
Es procuràvem una bossa i s’ esperaven amb expectació a la plaça de davant de l’església esperant que tothom sortís. Aleshores era el moment d’assabentar-se on es tiraria el bateig.
A l’inici era més habitual tirar-lo davant de les cases de la família que batejava, però poc a poc, la tradició es desplaçà a la plaça de l’església. I arribava el moment esperat: era l’hora de tirar i de collir bateig, segons del costat que es mirés.
Els padrins obrien bosses i capses i llençaven a l’aire caramels, monedes, foteses per a jugar,… La mainada fèiem mans i mànigues per ser els més àgils en encalçar i recollir-los, si era possible abans que arribessin a terra i posar-los a la bossa.

Jesús Garganta, interpretant “La Violetera“