
Frontis, bastit amb carreuada, presenta una porta decorada i coronat per una galeria d’arcades i , en els extrems, per dues altes garites ornamentals de forma cilíndrica acabades en uns prominents i punxeguts pinacles cònics.

Frontis, bastit amb carreuada, presenta una porta decorada i coronat per una galeria d’arcades i , en els extrems, per dues altes garites ornamentals de forma cilíndrica acabades en uns prominents i punxeguts pinacles cònics.

Campana de les hores. Actualment n’hi ha dues. Durant la Guerra Civil es van treure dues d’altres per fondre-les i fer-ne armament.

Catifa de flors de la festa de Corpus. Any 1980
Les enramades o catifes de flors és el costum de guarnir els carrers amb catifes efímeres per a celebrar el Corpus i el floriment de la primavera. Tradicionalment s’elaboraven amb pètals de flors, flors senceres i herba. S’hi representen motius diversos, que poden anar lligats a la religiositat pròpia de Corpus, a temes locals, a efemèrides, etc. Tants com la imaginació i la tècnica dels catifaires permetin.
Tenen orígens molt remots, des de les decoracions amb flors i herbes que es feien a les llars romanes a la primavera, com les enramades, per bé que les decoracions florals són comunes a totes les cultures.
Vista de l’església mirada de la part nord. El Casal és l’edifici de l’esquerra. La casa blanca d’enfront, és a can Sipi (carrer Ample) on durant un temps fou l’estanc del poble.
Carta de Mn. Melcior Jou(novembre 1979) on demana als feligresos aportació econòmica per pagar les obres de l’església parroquial de Bordils

1979. Vista de l’interior de la nau amb la porta d’entrada; a l’esquerra, l’antic emplaçament de la pila baptismal on s’observa la pintura mural, obra del pintor Josep Mª Prim. A dalt, el cor amb el rosetó.

1979. Vista de l’altar major . Els tres sants eren : al centre Sant Esteve, a la dreta Sant Antoni, i a l’esquerra , Sant Isidor.

Pintura mural obra de Josep Mª Prim i Guytó* a la pila baptismal que estava a l’entrada de la nau, a mà dreta. Avui està tapada.
*Josep Maria Prim i Guytó Pintor.(Barcelona, 1907 — Barcelona, 1973)
Fill d’un advocat. Originari familiarment de Bordils (Gironès), hi sojornà sovint. Dibuixant vocacional, el 1924 publicà il·lustracions a El Autonomista de Girona i l’any següent il·lustrà amb linòleums el llibre L’estàtua de la dansarina de J. Rodríguez Grahit. Estudià xilografia i pintura a Barcelona, a l’Ateneu Polytechnicum que dirigia Francesc d’A. Galí, al FAD i al Cercle Artístic. Dins el grup Merli el 1929 exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona i els anys trenta participà als salons de Primavera. Féu des d’aleshores diverses exposicions individuals a Barcelona i el 1932 exposà col·lectivament als EUA. Relacionat amb el grup de Destino, col·laborà en aquesta revista des de la immediata postguerra, il·lustrà l’|lbum de habaneras de N. Luján i X. Montsalvatge i col·laborà amb J. Janés en la col·lecció bibliogràfica “La Rosa Vera”, entre altres col·leccions editorials. Afermà la seva reputació com a pintor i es caracteritzà per una visió fugaç i lleugera del paisatge i més sovint de la marina; hom ha relacionat el seu estil amb el fauvisme d’un Dufy. Conreà també el muralisme (parròquia de Camallera —Saus, Alt Empordà— pica baptismal de l’església parroquial de Bordils).
*
Església de Bordils. 1979
Altar major de l’església de Sant Esteve que, degut a les noves normatives que sortiren del Concili Vaticà II, havia d’estar de cara als filigresos. Foto Mitjans any 70 (s,XX)