Categoria: Urbanisme i arquitectura

2017_12_30_Camp Aviació_001298

Banc de Memòria Digital Bordils

2017_12_30_Camp Aviació_001298

Plànol del Camp d’Aviació  de Celrà.

El Camp d’aviació de Celrà és un espai visitable construït al final de 1936 i que va ser un dels aeròdroms militar més importants a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola. Hi ha un itinerari senyalitzat al voltant del que va ser el camp d’aviació, on es poden apreciar, encara avui, diversos vestigis, com un búnquer, diversos refugis i la garita de vigilància.

La construcció del camp s’inicia al final de 1936. Situat al pla de Celrà, ocupava una extensió d’1.263.945,78 m2, dels quals 274.184,19 m2 corresponien al municipi veí de Bordils. El camp va ser militarment operatiu pel Govern republicà des del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939. Si bé en un principi tenia com a funció la vigilància de la costa gironina, per defensar-la dels atacs, tant per part de la flota franquista com de l’aviació italiana que tenia les bases a Mallorca, més endavant va arribar a ser la principal base a Catalunya dels bombarders Katiusca, que sortien de Celrà per anar a bombardejar objectius militars del front d’Aragó, l’illa de Mallorca, de manera especial durant la batalla de l’Ebre, i ja més tard objectius a la Catalunya ocupada per les tropes franquistes.

També va servir, a l’inici, com a escola de vols nocturns. Complia també funcions de centre de re entrenament dels pilots que havien obtingut el títol i estaven a l’espera que se’ls donés un destí. Al final de 1937 es va instal·lar a Celrà un taller per al muntatge dels avions russos Polikarpov I-16 (coneguts com a Mosca), i un cop aquests eren engalzats els traslladaven al camp per fer-hi les proves de vol. Com que el camp era un objectiu militar important, durant els anys del funcionament va ser objecte de deu bombardeigs, que a més de les destrosses materials també van tenir un cost en vides humanes

2017_12_20_Séquia Vinyals_ 001048

Banc de Memòria Digital Bordils

2017_12_20_Sèquia Vinyals_ 001048

Plànol de la superfície de regadiu, gràcies a l’aportació d’aigua de reg de la Séquia Vinyals.

La Séquia Vinyals (el reg Gran)

 

  • ¿Quan es va fer?
  • 21 de maig de 1748 / 17 d’abril de 1750
  • ¿Qui el va construir?
  • 1748 Don Mateo Viñals, labrador de Flaçà
  • 1817 Don José de Viñals
  • 1848 Don José de Viñals
  • Don Buaneventura de Viñals i de Rovira
  •    Don José de Viñals i de Font
  • 1933 Don Buaneventura de Viñals i Font
  • 1961 Don Luis de Viñals i Font

consul general d’Espanya a Portugal i Sao Paulo (Brasil)

  • 1965 Don José Luis de Viñals i Gomes i Irene Gomes Barbosa
  • 1981 COMUNITAT DE REGANTS DE LA SÉQUIA VINYALS
  • ¿Per que es va construir principalment?
  • 1748 – 1750 Per usos industrials i regar terres de Celrà i Bordils.
  • 1932 Derivació de Bordils (part) Sant Joan de Mollet i Flaçà.
  • 1959 1er. Regadiu per elevació de la Província de Girona.
  • Elements principals del canal
  • Una resclosa o presa d’aigua al riu Ter a Campdorà.
  • Canal soterrani (4 km) Campdorà fins passat el Congost.
  • La séquia principal a cel obert Celrà i Bordils (TOTAL 7 KM).
  • Derivacions Sant Joan de Mollet i Flaçà i Juià.
  • Séquies secundàries, anomenades “regs mestres” més de 60 km.
  • Accessoris: comportes, canonades, obres de fàbrica, grups d’elevació.
  • ¿Quan es desbrossant i netejant els regs mestres?
  • El mes de maig, aprofitant que es treu l’aigua es fan obres de manteniment.
  • La guerra civil (camp d’aviació de Celrà) 1937 – 1939
  • Es van tapar els regs mestres d’aquella zona, aplanant el terreny i sembrant userda.
  • 1940 es van refer els regs i els camps.
  • Regadiu de Juià
  • Per aconseguir la concessió va ser necessari donar de baixa terres de Celrà, que es regaven amb el reg de la fàbrica Pagans.
  • El jovent es banyava a la séquia
  • Fa uns quants anys, era habitual que el jovent es banyés a la Séquia Vinyals.
  • Pesca, quan es treia l’aigua del reg gran
  • Pesca d’anguiles amb barbols.
  • En diferents zones de Celrà amb gàbies que es col·locaven a la comporta del Congost i Bordils al saltant de Cal Peix.
  • Les carpes, anguiles, etc. les solien posar uns dies amb aigua neta.
  • Safareig públics Bordils i Celrà
  • Bordils: Can Solés, can Tallada.
  • Regs mestres – noms?
  • Km regs mestres: Celrà 20 km, Bordils 22 km, St. Joan de Mollet 7 km, Flaçà 2 km, Juià 11km.
  • Noms regs Bordils: Reg d’en Medinyà, Reg de la Granja, Reg de les Arenes, Reg de les Hortes, Reg del Pavelló, Reg d’en Torra, Reg del Safareig, Reg d’en Maurici, Reg Pla Suardell, Reg d’en Saliné, Reg Pla de Mollet 1, Reg Pla de Mollet 2.
  • Anècdotes i fets destacables
  • 1974 Enfonsament zona del Congost, creuament amb la via del tren.
  • Junta de Govern: President, 2 vicepresidents, Secretari i 14 vocals.
  • Font de riquesa
  • 800 ha de regadiu.
  • Situació idònia per fer-ho, clima temperat, i la fertilitat de les seves terres

han permès consolidar fins a més de 150 espècies diferents.

2017_12_20_Séquia Vinyals_ 001047

Banc de Memòria Digital Bordils

2017_12_20_Sèquia Vinyals_ 001047

Plànol de situació de la xarxa de regs de la Séquia Vinyals

La construcció de la Sèquia Vinyals va ser ideada per recollir les aigües del Ter i canalitzar-les per a usos industrials, concretament per moure dos molins fariners: la farinera de Campdorà i el molí de Bordils, així com per regar part de les terres dels termes municipals de Celrà i Bordils, primer i  Sant Joan de Mollet, Flaçà i Juià, mes tard.

La Sèquia Vinyals té els seus orígens en les concessions atorgades pel Reial Patrimoni a Mateu Viñals de Flaçà, per a l’aprofitament de les aigües del riu Ter, una el 21 de maig de 1748 per a usos industrials i regs propis  i l’altre el 15 d’abril de 1750 per reg d’altres terres. Aquestes concessions i aprofitaments sempre van formar part del patrimoni de la família Viñals de Flaçà. El 17 de gener de 1933 va passar a ser propietat de Buenaventura Viñals i Font.

Actualment, aquest aprofitament, pertany a la Comunitat de Regants de la Sèquia Vinyals, que la van adquirir al senyor José Luis Viñals i Gomes i a la senyora Irene Gomes Barbosa, el 20 d’agost de 1981.

Dita Comunitat es va formar per formalitzar l’operació de compravenda i gestionar al mateix temps les diferents funcions, tan administratives com de manteniment i conservació del canal.

Els elements principals d’aquesta autèntica obra mestre d’enginyeria, si tenim en compte l’època en que va ser construïda, els podríem resumir de la següent manera: Aprofitament hidràulic d’aigües publiques del riu Ter a Campdorà, amb la seva presa de derivació, canal principal, canals secundaris o regs mestres, derivacions amb les seves obres de fàbrica, comportes canonades, grups d’elevació i demés accessoris.

La sèquia principal, es pot dividir en tres trams: El primer va de la presa d’aigües a la Farinera de Campdorà i la seva major part del seu recorregut és una canalització subterrània feta amb volta de pedra, per evitar que amb els al·luvions i la brossa que arrosseguen les crescudes del riu Ter s’inundés el tram. El segon va de la Farinera fins el Molí de Bordils i cal diferenciar el tram que passa pel Congost , una canalització totalment subterrània que creua per sota la línia fèrria que va de Barcelona a França i la carretera C – 66, i de sortida pel pla de Celrà a cel obert. El tercer va del Moli de Bordils a la riera de sant Martí Vell, a l’indret del mas de Cal Peix, on les aigües sobrants desaigüen al riu Ter.

Un altre element a tenir en compte de l’aprofitament és la derivació de la sèquia cap a la zona del Pla de Mollet, Sant Joan de Mollet i Flaçà. Aquesta derivació, la concessió data del 17 de març de 1932. Comença a prop de la resclosa del Mas de Can Riera de Bordils. Una bona part del seu trajecte és subterrani , ja que ha de travessar la riera de Sant Martí Vell amb sifó, i la resta, fins arribar a Flaçà, és a cel obert.

Una altre derivació del canal principal, aquesta per elevació, es troba a Juià i la seva concessió data de 28 de gener de 1959. Al costat del Molí de Bordils hi ha la central elevadora de les aigües que, per conducció subterrània, travessa el pont de Riar fins arribar al dipòsit regulador i distribuïdor, situat al costat de la Masia de Can Taberner de Juià, des de aquell punt amb diferents regs es rega el pla de Juià.

Regs mestres

Els regs mestres són canals laterals que parteixen del canal principal i que s’utilitzen per regar les diferents zones del conjunt de pobles beneficiats per la Sèquia Vinyals.

En el terme de Celrà amb un total de més de 20 km. Els mes coneguts són: reg del Molins, Orriols, d’en Banyes, de les Coromines, del Cargol, d’Aumet.

En el terme de Bordils amb més de 22 km. de regs mestres, els mes coneguts són: reg d’en Medinyà, d’en Paraire, de les Arenes, de les Hortes, del Pavelló,  d’en Torra, del Safareig, d’en Maurici, del Pla Suardell, d’en Saline, del Pla de Mollet núm 1, del Pla de Mollet núm 2.

Font de riquesa

La zona de regadiu de la Sèquia Vinyals està formada per mes de 800 ha.. Gràcies a la Sèquia Vinyals, aquesta zona de regadiu es una planúria plena de vida, amb extensions d’arbres fruiters, cereals, horta, vivers, pollancres i plataners. Aquets vivers de plantes de jardineria i ornamentació són reconeguts internacionalment.