REPOBLAMENT i COLONITZACIÓ de SIERRA MORENA

Aquest mes hem triat un tema que sembla que no ve al cas de Bordils, però és que el Sr. Miquel Pou ens ha cedit una carta del 1768 i que, segons ens explica, ell sempre l’ha vista per casa seva. L’autor ens parla sempre en primera persona sobre com va el repoblament de Sierra Morena. No hi ha signatura, no sabem qui l’ha escrita(en castellà, però amb reminiscències catalanes) però ens fa sospitar que havia de ser d’algú que d’alguna manera era, havia estat o tenia parentela o coneixences…o ves a saber que, a Bordils.

Abans de transcriure las carta, anem a fer una mica d’introducció del tema.

Fou el rei Carles III que va proposar-se construir una carretera general per anar de Madrid a Andalusia per Despeñaperros. Per fer això, calia netejar de bandolers aquelles terres que estaven pràcticament despoblades, i per això calia repoblar aquelles contrades i fomentar l’agricultura i la indústria. Va fer venir colons centreeuropeus catòlics, principalment alemanys, flamencs i suïssos. També s’intentava implantar una nova organització social més igualitària. La capitalitat s’establí a La Carolina, on tenia la seva seu l’intendent i una subdelegació a La Carlota. D’aquí naixerien els nous pobles.

Cada poble que es fundés, hauria de tenir de quinze a trenta cases com a màxim; cadascuna d’elles amb una extensió de terreny de cinquanta fenegas(1) que haurien de conrear en la seva totalitat. A més, cada poble hauria d’estar separat de l’altra per un quart de llegua(2), i cada dos o tres pobles s’agruparien formant una feligresía(3) amb un mateix capellà i un mateix alcalde. Al centre de la feligresía s’establiria una església, una sala pel Consell i una presó.

A mitjans del 1768 ja hi havia uns 2.300 colons a Sierra Morena. A aquestes famílies se’ls va concedir cinquanta fanegas de terra, la Corona els pagava a cadascun 326 reales de vellón(4), dues vaques, cinc ovelles, cinc cabres, cinc gallines, un gall i una truja, a més de les eines. Per altra banda se’ls eximia de pagar tributs durant deu anys. També se’ls hi donava cereals i llegums per garantir la seva subsistència durant el primer any d’establiment. Els colons eren, en la seva majoria, artesans, pagesos i vagabunds que van aprendre ràpidament el castellà, tot i que no es va aconseguir que tots fossin catòlics.

SIERRA MORENA  <<<  Clicar Document

Resum de la carta :  Fa una relació i estat que tenen els nous pobles de Sierra Morena el 2 de maig del 1768.

Des de Bailén a Magaña (8 lleguas) hi ha els nous pobles. A cada costat del camí hi ha les barraques que, més tard, esdevindran cases; aquestes estan a una distància de 150 passes unes de les altres. Qua ja fa temps que s’hi poden veure bonics horts que engalanen el camí i que són l’admiració de la gent que passa per allà. Diu que li sembla que està a França o al centre d’Itàlia (deduïm  que era un home viatjat).

Després fa una relació dels nous poblats que han aparegut, per aquest ordre: Garramán, Carboneros, La Pañuela, Venta de Linares, Santa Elena, Venta de Miranda, Magaña, Arguillos, Tapiadilla, Acebúchar, Vilches, sempre amb el nombre de cases de cadascun. A  La Pañuela, com a capitral de la zona, tenia 50 cases, dos hostals, un ple de gent decent i l’altra plena de “arrieros” i pobres .

Ens diu que ja s’ha començat a sembrar 1050 fanegos de terra a compte del Rei. Que cada casa dels colons tenen una vàlua de 3300 reales de vellón. Continua donant el nombre de colons que hi ha en la zona, 404 persones; que tenen molta aigua; que l’intendent donava un peso duro a cada colon que es fes un pou. Per això, n’hi ha molts pocs que no en tinguin.

Afegeix que els nois i noies van fent progressos amb l’idioma ja que els mestres no els deixen parlar cap més llengua que no sigui l’español. I acaba fent esment que aquestes muntanyes, abans tan aspres i abandonades, avui són una delicia i són l’admiració de tothom.

Xevi Jou(BMD)

• (1)Fanegas: La fanega era una unitat de mesura històrica, anterior a l’establiment i la implantació del sistema mètric. Com a mesura de superfície a Castella una faneca de terra equival a 6.439,6 metres quadrats.
• (2)La llegua és una antiga unitat de longitud que expressa la distància que una persona o un cavall poden caminar en una hora, és a dir, és una mesura itinerari.Equival a 4.828m.
• (3)Filigresía: Organització territorial d’una diòcesis.
• (4)Reales de vellón : monedes d’aliatge de coure i d’argent.

 

 

 

BORDILENC MORT A MAUTHAUSEN

En Josep Perich Oliveras va néixer a Bordils el 28 de juliol de 1900. Amb l’aixecament militar feixista  del juliol del 1936, ell va prendre partit per defensar la República, cosa que li va valer haver de marxar cap a l’exili . Ho feu acompanyat d’un altre bordilenc amic seu, en Tomàs Batet. Van marxar de Bordils cap a Puigcerdà, el 29 de gener del 1939. Allà es van trobar que només deixaven entrar a França les dones i les criatures. En Josep  i en Tomàs van dirigir-se cap a La Jonquerta ja que  s’assebentaren que allà, la frontera era oberta. Entren a l’estat francès, però queden internats als esgarrifosos camps de concentració i, junts, van patir  la inhumanitat del camp de les platges d’Argelers.  Al cap de pocs mesos, van ser escollits entre els “voluntaris obligats” dels Batallons  de Treballadors Internacionals per anar a reforçar la Linea Maginot*, ja que s’estava coent l’esclat de la 2ª Guerra Mundial per part de l’Alemanya nazi. Allà, pocs dies d’esclatar esclatada la II Guerra Mundial, cauen presoners dels alemanys i serà l’última vegada que aquests amics es veuran. Això era el juny del 1940. En Josep fou deportat i internat al camp  de Mauthausen-Gusen

Mauthausen-Gusen fou un complex de dos camps de concentració i posteriorment també d’extermini prop de les localitats de Mauthausen i Gusen a l’Alta Àustria durant l’etapa d’ocupació d’Àustria durant el Tercer Reich alemany. En aquest camp es concentraren i s’exterminaren militants polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, detingudes femenines, persones d’altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, espanyols,…), gitanos i, sobretot, jueus dins del pla de la Solució Final. També a partir de 1941 començaren a arribar al camp grans quantitats de catalans junt amb republicans d’altres punts de l’Estat Espanyol, en el grup amb el triangle blau dels apàtrides i membres de la resistència francesa.

Probablement fou el primer camp de concentració dels nazis que funcionà com a camp d’extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.

Tanmateix, les condicions higièniques i de treball de Mauthausen i dels Comandos annexos eren suficients per morir. En Josep Oliveras morí afusellat, suposadament perquè ja no els servia per a treballar, el desembre de 1941.

Teniu davant vostre la relació de persones que han ocupat l’alcaldia de Bordils,  des de principis dels anys 30 del segle  passat  fins avui.  Quins períodes hi podem diferenciar? 1)Primer període democràtic, abans del juliol del 1936 (època republicana)  2) Del juliol del 1936, al febrer del 1939 (Guerra Civil) 3)  Del  febrer del 1939 fins la mort del dictador novembre 1975 (règim franquista) 4)  del gener del 1976,  fins l’abril del 1979 (període de transició o pre-constitucional) i 5) de l’abril del 1979, fins avui (període democràtic).

Que podem comentar? Que l’alcalde JOSEP OLIVÉ MARTÍ, va ser executat pel Comitè Revolucionari, el 6 de novembre del 1936 a Foixà. Que en PERE GIBERT PRIM i en PERE ESTRAGÓ MELESI, van haver d’exiliar-se i no van tornar més a Catalunya. El primer va morir a l’Argentina el 1993 i el segon a Perpinyà. Que l’ALBERT SERRATS LLACH –alcalde actual-, és l’alcalde que ha estat elegit  més vegades (7) i el més efímer fou en JOSEP TORREMILANS MASSÓ (12 dies). Per acabar, dir que fins el  moment, només dues dones han ocupat l’alcaldia de Bordils, la MANELA BLÁZQUEZ BOYA i l’actual MONTSERRAT POU COSTA.