OPERACIÓ URNES

Operació Urnes, és la crònica periodística de l’operatiu clandestí que va permetre que l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya hi hagués urnes als col·legis electorals i es pogués celebrar el referèndum d’autodeterminació. Així, a partir del testimoni dels cervells de l’operació i dels seus principals protagonistes, molts d’ells amb pseudònim, descobrirem una història increïble que supera qualsevol relat de ficció. A partir de milers de voluntaris es va crear una xarxa popular, organitzada de forma secreta i piramidal, que va fer possible que el tresor més preuat arribés al seu destí. Un relat que sens dubte restarà per sempre a la memòria col·lectiva de moltes generacions.

«Totes les urnes que ens han robat són meves». Qui es lamenta amb un ampli somriure és en Lluís, el cervell de l’operatiu que va permetre que el dia 1 d’octubre hi hagués urnes als 2.229 col·legis electorals que es van habilitar per al referèndum d’autodeterminació. Ell és l’escollit com a coordinador logístic de l’Operació Urnes. El tresor més buscat per les forces de seguretat espanyoles i el més esperat per milions de catalans que l’1 d’octubre volen exercir el dret a decidir. Perquè sense urnes no hi ha referèndum. Així de clar.»

Després de l’èxit aclaparador d’Operació Urnes, amb més de 50.000 exemplars, arriba Més Operació Urnes,  la crònica periodística ampliada de l’operatiu clandestí que va permetre que l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya hi hagués urnes als col·legis electorals i es pogués celebrar el referèndum d’autodeterminació, amb noves informacions que evidencien com l’entramat va superar qualsevol relat de ficció.

Així, a partir del testimoni dels cervells de l’operació i dels seus principals protagonistes, molts d’ells amb pseudònims, descobrirem una història absolutament increïble. A partir de milers de voluntaris es va crear una xarxa popular, organitzada de forma secreta i piramidal, que va fer possible que el tresor més preuat arribés al seu destí. Un relat que sens dubte restarà per sempre en la memòria col·lectiva de moltes generacions.

No és fàcil per al Lluís i el Marc guardar les aparences aquell dia. Però són discrets i, tot i la seva implicació cabdal en l’1-O i la repressió posterior, estan tranquils. Sobretot el Marc. “Què he fet d’il·legal, jo? Em poden interrogar, però jo no he fet res d’il·legal en territori francès”, deixa clar. “Estic orgullós d’haver-hi participat, però no he fet més que les altres dues mil o tres mil persones implicades o que el ‘malparit’ que va entrar l’urna al poble on jo era el dia 1”, diu amb un somriure murri. Un somriure que manté perquè està convençut que, tot i els entrebancs, “un dia o altre Catalunya serà independent”.

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura

 

LA REPÚBLICA ESPAÑOLA y la GUERRA CIVIL

Hem escollit aquest llibre com homenatge a Gabriel Jackson, mort recentment, que fou historiador i hispanista estatunidenc, deixeble de Jaume Vicens Vives i de Pierre Vilar. És considerat una autoritat en el període de la II República Espanyola i la Guerra Civil Espanyola.

En aquest llibre ens dóna una visió equilibrada dels aconteixements, fugint dels prejudicis de l’extrema dreta i l’extrema esquerra(que va fer que estigués prohibit a l’estat espanyol fins a la mort del dictador).

CENT DIES DE JULIOL

Cent dies de juliol.

UN TESTIMONI DE LA REVOLUCIÓ LLIBERTÀRIA

Carles Ribera Rustullet

Editorial: Edicions Proa

Temàtica: Actualitat | Biografies i memòries | General biografies i memòries

Col·lecció: PERFILS

Nombre de pàgines: 240

Relat a partir del dietari d’un exiliat català

Sinopsi:

La tardor del 2002, en un poblet de França, van aparèixer una vintena de llibretes manuscrites en la maleta d’un exiliat republicà, mort de feia poc. Eren el dietari i les memòries de Joaquim Aleixandri (1906-2002), militant d’ERC que, l’any 1939, va haver de marxar de Catalunya per no tornar-hi mai més. El seu testimoni, ajuda a comprendre una mica millor què va ser la Guerra Civil i per què va caure el govern legítim de la República. Empresonat pels fets d’octubre de 1934, membre de comitè antifeixista de Caldes de Malavella i alcalde de la mateixa població entre 1937 i 1938, Joaquim Aleixandri va denunciar la barbàrie de les patrulles de control de la FAI, per la qual cosa va entrar en el punt de mira d’alguns ‘incontrolats’ que volien eliminar-lo. Carles Ribera, a Cent dies de juliol, parteix del valuós testimoni d’Aleixandri per explicar aspectes d’una revolució llibertària que va tenir, com a principal efecte secundari, desencaminar una guerra que potser es va perdre a la rereguarda.

 

DIES QUE DURARAN ANYS

Els fets esdevinguts el dia 1 d’octubre de 2017 quedaran gravats per sempre en la memòria col·lectiva de diverses generacions de catalans. L’astúcia popular a l’hora de custodiar urnes i paperetes, les primeres detencions de càrrecs públics, la mobilització general de la societat, la violència policial, la resistència pacífica i el desencadenament dels fets politicojudicials que se’n desprenen acompanyaran per sempre a molts, i perseguiran tota la vida uns altres.

Encara que desconeixem el desenllaç final del Procés, partidaris i detractors coincideixen en afirmar que es tracta d’un dels moments més importants de la recent història de Catalunya. La transcendència i magnitud del procés polític i social que viu el Principat ha provocat rius de tinta. Polítics, periodistes, analistes i activistes han donat la seva visió personal a través d’articles i llibres sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i tots els fets relacionats amb el mateix. Paraules que descriuen com milions de catalans van viure aquells dies carregats de sentiments, emocions, intensitat i incertesa.

Enmig de tanta prosa, òbviament necessària, mancava un llibre que recollís amb imatges “la tardor més bèstia de les nostres vides”. Així és com el fotoperiodista Jordi Borràs descriu el període que transcorre des de l’aprovació al Parlament de la Llei de transitorietat jurídica el setembre de 2017 que va permetre la celebració del referèndum de l’1-O fins a l’exili i empresonament d’alguns polítics catalans després de l’aplicació de l’article 155.

Dies que duraran anys (Ara Llibres) recull les imatges més simbòliques que va deixar aquella tardor amb un sentiments tant a flor de pell i que, sens dubte, quedaran gravades per sempre en la memòria col·lectiva de diverses generacions de catalans. L’ampli treball fotoperiodístic de Jordi Borràs al Parlament, als centres de votació, però sobretot als carrers, és el resultat d’intenses jornades de feina i de l’instint del reporter per estar als escenaris de la notícia. Al gruix de la feina de Borràs s’hi afegeixen instantànies de fotoperiodistes com Sergi Alcázar, Oriol Clavera, Ramón Costa, Sira Esclasans, o Miriam Lázaro, entre d’altres. Aquest fet permet saber com es va viure el referèndum, la violència policial i les posteriors manifestacions de rebuig a diferents punts de la geografia catalana.

El poble, és a dir, la gent, és el principal protagonista de les imatges que recull Dies que duraran anys. Unes instantànies on els sentiments d’il·lusió, frustració, ràbia, incertesa, por, fermesa, valentia, solidaritat, dignitat… queden perfectament recollits a través de l’objectiu dels fotoreporters. Les imatges estan acompanyades per breus textos d’escriptors i periodistes que narren en primera persona com van viure les històriques jornades. L’obra esdevé un recorregut cronològic que arranca al Parlament el 6 i 7 d’octubre amb la votació o i aprovació de la Llei de transitorietat jurídica. La transcendència del moment i les vehements posicions dels diputats i diputades a favor i en contra del plebiscit queden plasmades en les diferents instantànies.

El següent bloc està dedicat a la preparació del referèndum i a la tasca de milers de voluntaris que van fer possible la votació malgrat la negativa del govern de Madrid. Els meetings a favor de la independència, l’encartellament de carrers o l’organització popular per fer arribar les urnes als centres de votació, són alguns dels exemples de les imatges que es poden trobar en aquest llibre. L’eix central de l’obra està dedicat a l’1-O. Les dificultats per exercir el vot, la mobilització popular, la violència policial i les mostres de resistència pacífica a diferents localitats de Catalunya són imatges que mai s’esborraran de la ment de molts catalans. L’obra conclou amb instantànies de la gran manifestació de suport als exiliats i presos polítics que va tenir lloc a Brussel·les el 7 de desembre. Un llibre que, tenint en compte tot el que està succeint en el 2018, comptarà amb una segona part.