EL RETAULE BARROC DE L’ESGLÉSA DE BORDILS (2ª PART)

(Seguint amb el treball de Dora Santamaria i Colomer)

1. C) CARACTERÍSTIQUES GENERALS.

C.1) DESCRIPCIÓ DE LA FORMA

Com veiem a la fotografia cedida pel senyor Gaspar Jou, l’estructura del retaule respon a l’esquema de cinc carrers verticals separats per columnes i dividits horitzontalment per entaulaments.

El llenguatge arquitectònic que s’hi aplica fou d’ascendència clàssica: ordre jònic al primer cos; corinti al central i compost al superior; cornises, frisos i motllures d’acord amb cadascun dels ordres arquitectònics, en complementen l’estructura.

En els carrers extrems i central, els  intercolumnis els ocupen les fornícules amb coberta de canó que allotgen les imatges de diferents sants, mentre que els carrers interiors, es resolgueren amb teulons narratius treballats en relleu.

Tota aquesta estructura es recolza sobre el basament o peu del retaule elaborat en pedra.

Coronant tot el conjunt, a la part de l’àtic, hi  ha un gran frontó corbat i trencat, en el centre i vèrtex del qual s’hi representa l’escena del Calvari.

Unes polseres, la traça de les quals fou feta per Pere Perdigó amb acusat treball de talla, emmarquen el retaule.

Quant a les columnes, observem que en tots els ordres els fusts són seguits i reberen ornamentació en relleu, no podem afirmar si vegetal o floral de caràcter naturalista o més tipus grotesc.

Malauradament la qualitat de la fotografia (potser única que hi ha del retaule) no ens permet d’identificar convenientment molts elements tant ornamentals com iconogràfics que no es descriuen  en els contractes, entre ells la decoració de les columnes.

C.2) ICONOGRAFIA

De les representacions en relleu que ocuparen els teulons res no podem dir-ne. Cal pensar que s’hi representaren escenes al·lusives a la vida i martiri del sant patró, Sant Esteve, que ocupa la fornícula principal del retaule.

Sobre aquesta imatge, la motllura o frontó mixtilini que remata la fornícula on s’allotja, i el sagrari, podem observar la notable diferència que existeix entre la resta d’imatges del retaule i la de Sant Esteve, representat quasi apoteòsicament, comparable a les glorificacions del ple barroc, amb una gran mobilitat ben diferent de l’estaticisme i contenció que advertim en les altres imatges. Semblantment el frontó és molt mogut per l’època en què s’executà. Pel que fa al sagrari, és segur que correspon a una etapa molt posterior. Per tot això podríem creure en la possibilitat que, per raons ara per ara ignorades, podrien correspondre a una reconstrucció o afegit posterior.

Com tants retaules coetanis, el Misteri de la Redempció es representa a la part superior o coronament. Crist crucificat amb Maria i Sant Joan al peu de la creu, a la part central. A ambdós costats les figures dels dos lladres, representant així de manera fidel el drama del Calvari.

Pràcticament inapreciable a la fotografia, encalafornat entre els nervis de la volta de l’absis, la figura de Déu Pare en relleu, presideix de manera simbòlica i iconogràficament tot el conjunt.

 

Per acabar dir que, tenim constància que pel setembre de 1608, el basament ja estava llest i assentat. Antoni Moret i Baldiri Roca foren contractats per fer-ne la judicació.

Una àpoca*** de 1610 confirma que el retaule s’anava duent a terme. Un cop llesta la part escultòrica es procedí a la policromia i daurat del retaule. No es coneix el nom del mestre o mestres que realitzaren la part pictòrica. Segons la data que hi ha al basament, degué acabar-se l’any 1618.

BMD

 

 

 

EL RETAULE BARROC DE L’ESGLÉSIA DE BORDILS (1a. part)

L’escrit d’aquest mes l’hem manllevat del treball de Dora Santamaria i  Colomer, amb el nom “Pere Perdigó escultor de Vulpellac(1559-1639)”va publicar  a Estudis del Baix Empordà, 1990 i que fa referència al magnífic retaule que va presidir l’altar major de l’església de Bordils, des de  principis del segle XVII fins el 1936, començament de la Guerra Civil espanyola que fou condemnat a la foguera.

Per l’extensió de la temàtica, hem decidit fer-ho en dos parts, la 1ª part aquest mes, amb les següents apartats: A) Notes biogràfiques  de l’autor, el mestre fuster i imaginaire Pere perdigó. B) Alguns detalls del contracte i C) característiques generals del retaule.

El mes següent, completarem  amb una D) una descripció detallada del retaule i de la seva iconografia.

 

A)L’AUTOR: Pere Perdigó fou batejat el 4 d’octubre de 1559 a l’església de Vulpellac; fill  de Montserrat*, d’ofici abaixador**  i Caterina. El 1608 va formar part del Consell General de la Vila de la Bisbal. Casat amb Esperança, filla d’Antoni Pla, pagès  de les Penelles, bisbat d’Urgell. Va tenir quatre fills: Marianna(1591), Caterina(1594), M. Àngela(1596) i Onofre(1600). Com a cloenda d’aquest esbós biogràfic, citarem textualment l’anotació feta al registre de defuncions de Vulpellac : “ 15 de gener de 1639, morí el mestre Pere perdigó, escultor. No ha fet testament”. Tenia doncs, vuitanta anys, i el més sorprenent-diu l’autora de l’estudi-, és que només se li hagi documentat una obra. Tampoc cap àpoca***  o altre document que ens doni alguna pista del treball com a escultor .

B)EL CONTRACTE :  En el nostre cas hem de parlar de tres contractes, o millor dit tres capitulacions que foren signades en l’interval d’un any i mig, totes a la  notaria de Pere Canals de Girona. En la  capitulació 1ª estableixen clarament les condicions de sou, feina, temps, garanties, materials,…, però deixa oberta la possibilitat de poder modificar millorar o ampliar el retaule, respectant-ne això si, les clàusules fonamentals i, incrementant-ne el preu si es considera necessari.

En la 2ª i 3ª s’introdueixen algunes modificacions i es van donant les pautes a seguir per l’escultor. També s’augmenta el preu en relació a l’augment del treball i retocs que es convenen.

El comitent**** va ser la universitat o municipi de Bordils. Es nomenà una comissió constituïda per set persones: set síndics de la parròquia amb facultat de decidir sobre la realització del retaule i l’elecció del programa iconogràfic.

El preu previst en un principi fou de 940 lliures. A la 2ª concòrdia s’incrementà amb 360 lliures, donat que s’havia modificat i ampliat part del retaule. De nou, a la 3ªtercera capitulació, s’afegeixen altres 90 lliures, essent el preu total del retaule de 1.390 lliures barceloneses.

El temps acordat per a la seva execució fou de tres anys, advertint que, de no acabar-se en aquest termini, el comitent es reserva el dret de fer-lo acabar per un altre mestre, a compte de Pere Perdigó.

De la traça  que s’havia de seguir per a l’execució del retaule, no s’indica qui va ser-ne l’autor.

Els materials emprats en la realització del retaule foren: pedra de la pedrera de Celrà per la part inferior o basament, picada i brunyida semblantment com el portal de la façana de l’església de Sant Feliu de Girona. La resta o cos principal, en fusta d’arbre blanc, bona i seca.

Altres acords que es recullen a les capitulacions fan referència a les clàusules de garantia. Terminis de pagament: sis en total, el darrer dels quals-300 lliures- no es faria efectiu fins que el retaule fos acabat, assentat i judicat per mestres experts. També formava part del pacte que, mentre durés l’execució del retaule, el mestre Perdigó es traslladaria a Bordils, amb tot la seva família, per tal de poder millor treballar i encaminar l’obra´.

C)CARACTERÍSTIQUES GENERALS : L’únic testimoni que d’ell en tenim és una fotografia, el record d’algunes persones i, des d’ara la descripció que recullen els contractes.

Historiadors de casa nostra que conegueren el retaule, el descriuen com una obra del renaixement, de força bon gust i de ser un retaule ambiciós –ho demostra el preu: 1.390 lliures- i  important en el seu context, comparable a altres retaules catalans de l’anomenat pre-barroc o també, com proposa l’estudiós Cèsar Martinell, com dins de la “segona fase” dins del procés evolutiu dels retaules barrocs, caracteritzats fonamentalment per:

a).- Les seves dimensions considerables –grans retaules-

b).- per sustentar-se, sovint, sobre un basament petri.

c).- Per la seva adaptació a l’absis poligonal del temple, aconseguida  mitjançant l’obliqüitat convenient del cossos extrems, que li confereix una més gran mobilitat.

d).- Per conservar l’esquema reticular de carrers verticals dividits horitzontalment per entaulaments continus, acusant algunes parts que es volen destacar amb frontons, balustrades o altre elements complementaris de caràcter classicista.

Una darrera característica d’aquest retaule era la seva organització, resolta totalment amb escultura: imatges exemptes a les fornícules i plafons en relleu, substituint les grans taules pictòriques habituals en retaules de la segona meitat del segle XVI i principis del XVII.

BMD de Bordils

 

*Montserrat: aquest nom actaulment usat com a nom propi femení, però, fins al segle XIX era emprat també com a nom propi masculí.

**abaixador: era un menestral que tenia coma a ofici abaixar el pèl dels draps de llana tot tallant i igualant el pèl sobresortint amb unes estisores d’abaixar.

***àpoca: carta de pagament o rebut o qualsevol altre document en el qual el creditor declara que el deutor ha pagat la quantitat deguda.

****comitent: pot ser una o diverses persones, o una organització o comunitat, que paga i encarrega a una altra persona (mestres d’obra, artistes,etc.) la realització d’una obra d’art.