Noies adolescents fent un ninot de neu el febrer del 1957. Al fons es pot veure un tram de la Carretera de Palamós (avui números del 93 al 101). Les noies , d’esquerra a dreta són: Angela Escura, Montserrat Capdeferro, Montserrat Jou i Consol Mitjà.
Categoria: Cultura
1957_01_05-cavalcada de Reis_000010
Rei blanc: Narcís Combis, Rei ros: Joaquim Font, Rei negre: Josep Perich
1957_01_05_cavalcada de Reis_000009
Mossén :Joan Tarrades, patge: Josep Serrats, escolà: Josep Ferrer. Reis 1957
1957_01_05_Cavalcada de Reis_003847
Els Reis d’Orient del 1957 al balcó de l’antic Ajuntament de la plaça de l’Església (abans , durant la dictadura: Plaza de la Victoria), presidida per la bandera feixista.
1957_01_01_Orquestra Catalunya_001192
Orquestra Catalunya. 1957 (Arxiu Jaume Nonell)
A dalt, fent el “solo” de trompeta Desideri Brugués. A baix, a l’esquerra, Josep Cassú i al seu costat Antoni Moré.
1950_00_00_d_Festes religioses_001700
Nens amb el palmó de Rams. Família Bosch-Torrent. Mitjans anys 50(s.XX)
Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.
Són típics de la festivitat de Rams perquè rememoren l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on segons les escriptures va ser rebut per la multitud amb rams. Al principi de la missa del diumenge de Rams es fa una processó en què es beneeixen les palmes, els palmons i els rams de llorer. En algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort. Abans d’aquesta festa molts pobles i ciutats fan fires especialitzades on es poden trobar palmes, palmons i tota mena de cintes, flocs, figuretes i llaminadures per a ornar-les.
1950_00_00_d_Festes religioses_001699
Nenes amb la palma el dia de Rams. Mitjans dels anys 50 (s.XX). Família Bosch-Torrent
Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.
Són típics de la festivitat de Rams perquè rememoren l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on segons les escriptures va ser rebut per la multitud amb rams. Al principi de la missa del diumenge de Rams es fa una processó en què es beneeixen les palmes, els palmons i els rams de llorer. En algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort. Abans d’aquesta festa molts pobles i ciutats fan fires especialitzades on es poden trobar palmes, palmons i tota mena de cintes, flocs, figuretes i llaminadures per a ornar-les.
1955_01_01_Orquestra Catalunya_001191
Orquestra Catalunya. 1955. A dalt, a l’esquerra a la bateria, Gregorio Vaquero També a dalt, el trompeta del mig, Desideri Brugués. (Font: Josep Loredo Moner)
L’any 1952 Desideri Brugués”En Deri” fundà la Cobla-Orquestra Catalunya. En Desideri, que ja havia fundat la Cobla-orquestra Casablanca de Girona, va fundar l’orquestra Catalunya degut a problemes de registre del nom de ‘Orquestra Casablanca de Girona(a Barcelona hi havia una Orquestra amb el mateix nom registrat). La primera actuació de l’orquestra tingué lloc a Flassà pel març del 1952. En aquesta primera formació hi havia els músics bordilencs : Joan Garganta, Jacint Sau.
Les dues grans temporades de La Catalunya de Bordils foren les de 1956-58 amb músics joveníssims, entre el qual hi trobem en Josep Cassú , l’Antoni Moré, Narcís Perich i Gregorio Vaquero. I una mica més tard l’Esteve Palet i en Conrad Gou, a part del seu fill gran en Lluís Brugués.
Els membres de l’Orquestra Catalunya assajaven a Can Cinto. L’Orquestra es dissolgué aproximadament el mes de març de 1969 havent estat un viver de notables professionals.
1955_01_01_Orquestra Catalunya_001190
Postal promoció de l’Orquestra Catalunya de Bordils. Temporada 1955-56
Font : Josep Laredo Moner
1954_10_24_programa teatre_000093
Salón Plata era annexe al bar vell de Can Plata(Carretera de Palamós-llavors anomenada Avenida del Generalísimo). De fet era el magatzem que s’habilitava per fer-hi teatre i ball.