Obres carrer Almeda. Abril 1983.
Categoria: Obres públiques
1983_01_01_Obres públiques_001149
Obres carrer Almeda. 1983
1981_04_01_Pavelló BiV_ 000952
Conjunt de fotografies que mostren la seqüència de la construcció dels fonaments del pavelló Blanc i Verd. Abril del 1981
1970_01_01_Obres públiques_001146
Safareig públic del carrer Almeda. Dècada dels anys 70
Antigament, als pobles, les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Al no tenir aigua corrent, havien d’anar a fer la bugada a qualsevol corrent d’aigua propera. Era molt pesat , ja que era un medi canviant, estaven a la intempèrie, ho havien de fer agenollades al terra,…La construcció dels safareigs públics va representar certes comoditats a les veïnes : els permetia rentar la roba en un medi domesticat, i podien rentar sota sostre evitant les assolellades a l’estiu i les pluges sobtades, podien recolzar la roba i fregar-la dempeus, podien penjar la roba quan acabaven de fer-la neta.
Els rentadors eren, al mateix temps, lloc de trobada i socialització ja que, tot fent bugada, tothom s’assabentava del que passava al poble. És per això que la paraula “bugader”, a part de fer referència a algú que renta roba, també significa “persona embolicaire i xafardera”. O la de “fer safareig” vol dir intercanviar xafarderies.
Aquest que veiem, va ser construït en temps de la II República(1932) que fou un període progressista i que va mirar de millorar la qualitat de vida de la gent humil , equipant els pobles més petits i les zones rurals amb infraestructures bàsiques com safareigs, biblioteques, escoles, ateneus,…
1970_01_01_Obres públiques_001147
Safareig públic del carrer de la Creu. Dècada dels anys 70.
Antigament, als pobles, les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Al no tenir aigua corrent, havien d’anar a fer la bugada a qualsevol corrent d’aigua propera. Era molt pesat , ja que era un medi canviant, estaven a la intempèrie, ho havien de fer agenollades al terra,…La construcció dels safareigs públics va representar certes comoditats a les veïnes : els permetia rentar la roba en un medi domesticat, i podien rentar sota sostre evitant les assolellades a l’estiu i les pluges sobtades, podien recolzar la roba i fregar-la dempeus, podien penjar la roba quan acabaven de fer-la neta.
Els rentadors eren, al mateix temps, lloc de trobada i socialització ja que, tot fent bugada, tothom s’assabentava del que passava al poble. És per això que la paraula “bugader”, a part de fer referència a algú que renta roba, també significa “persona embolicaire i xafardera”. O la de “fer safareig” vol dir intercanviar xafarderies.
Aquest que veiem, va ser construït en temps de la II República(1932) que fou un període progressista i que va mirar de millorar la qualitat de vida de la gent humil , equipant els pobles més petits i les zones rurals amb infraestructures bàsiques com safareigs, biblioteques, escoles, ateneus,…
1966_01_14_Hemeroteca_002287
Crònica del diari “Los Sitios”que fa referència a les activitats nadalenques 1965-66 de Bordils, i a més cita que s’han inaugurat els serveis de clavagueram .
1950_00_00_Casa pairal_000893
Can Bosch fotografiada en la dècada dels anys 1950. Al davant podem veure-hi una construcció inacabada que corresponia a un projecte social del franquisme que volia construir unes cases de protecció oficial; se les coneixia com les “cases barates” Començades, però que no es van acabar mai. Actualment és la Plaça Onze de Setembre.
1932_08_02_Escola de Bordils_001626
Plànols projecte de l’Escola de Bordils. Agost 1932. Arquitecte: Isidre Bosch
Observem que en el projecte primogènit, hi anava un pis en la zona de la façana principal.