LA CONCESSIÓ DE LA SÈQUIA VINYALS  

Des de que el 15 d’abril de 1750, el Reial patrimoni atorgava a Mateu Viñals dues concessions per a l’aprofitament de l’aigua del Ter. La primera concessió atorgava a Viñals la concessió per fer un canal per regar terres de Celrà, Bordils, i també per moure els molins de Campdorà i Bordils. L’objectiu de la sèquia, doncs, consistia en usos agrícoles –regar els conreus d0’aquesta planúria- com industrials, ja que pretenia també moure els molins.

Per tant, la sèquia havia estat sol·licitada per un particular i des de llavors el privilegi d’explotació del canal sempre havia estat per a la família Viñals de Flaçà. Desconeixem el que havien de pagar els regants en aquelles dates per a l’aprofitament de l’aigua de la sèquia, però si tenim coneixement d’un “Aviso Público”, amb data de 20 de maig de 1875, en el qual Bonaventura Viñals, descendent de la família Viñals de Flaçà i propietari de la sèquia, feia saber a la comunitat de regants lo següent:

“1º Los regantes de las aguas de la acéquia de mi propiedad que atraviesa el termino de Bordils tendrán la obligación de cerrar el ojo ó curso de las aguas, tan luego como hayan concluido el riego en los dias que la verifiquen; 2º Quedan por lo mismo responsables de los perjuicios que por negligència o descuido ocasionen las aguas en los terrenos de sus convecinos; 3º En el día quince de Agosto próximo deberán pagar al Sr. Viñals, en la casa de su encargado en este mismo pueblo, por vía de retribución, un cuartan de trigo limpio por cada vessana de tierra campa que regaren, y si fuese huerto dos pessetes por cada cuarto de vessana; 4º Ningún regante podrá reclamar  del Sr. Viñals abono ni descuento ó rebaja alguna de dicha retribución por falta de aguas en la acéquia, ya provenga esta de sequía, é ya reparación en la misma, ni por otras causas; 5º Todo regante tendrá obligación de dar paso a las aguas por sus tierras para el riego de los demás regantes, sin derecho á indemnización alguna por este concepto. Cualquier perjuicio que los mismos regantes ocasionen al facilitarles dicho paso, serà de su exclusiva cuenta y riesgo; 6º La duración del riego á que se refiere este aviso, empezará a contarse des de primero Junio de este año, y finirá en treinta Mayo de mil ochocientos setenta y seis”

Rebut per tenir dret a l’aigua de rec de la séquia Vinyals. 1948

 

El 1933 Bonaventura Viñals i Font passava a ser propietari del canal, però arran de la mort d’aquest sense descendència, la sèquia fou heretada pel seu germà Luís Viñals Font, que havia estat cònsol general d’Espanya.

A la mort d’aquest, la propietat de la sèquia fou heretada pel seu fill José Luis Viñals Gomes i per Irene Gomes Barbosa. Aquests havien de ser els darrers descendents de la família Viñals amb la propietat sobre la sèquia.

El 20 d’agost de 1981 la Comunitat de Regants de la Sèquia Vinyals va comprar-los els drets d’aprofitament de l’aigua. La Comunitat de Regants estava constituïda per una sèrie de propietaris de terres dels pobles tradicionalment beneficiats per les aigües de la sèquia.