Categoria: Documents

1945_10_21_Fons personal_001483

Banc de Memòria Digital Bordils

1945_10_21_Fons personal_001483

1945_10_21_Fons personal_001484

Targeta d’Abastiment .El 14 de maig de 1939, quaranta-quatre dies després del final de la guerra civil, el govern del general Franco implantava la cartilla de racionament, un document que afectaria a tota la població i que donaria dret a rebre una sèrie de productes racionats proporcionats setmanalment per la Comissaria de Proveïments ( cridada amb major precisió “Comisaría General de Abastecimientos y Transportes” ). Entràvem en els anys quaranta i amb ells arribaven les cartilles de racionament i de gana. Es va dir llavors que calia racionar els aliments i que calia desenvolupar una política econòmica autàrquica destinada a aconseguir el l’autonomia  de productes alimentaris. Teòricament, les cartilles de racionament tindrien caràcter provisional, només per assegurar el proveïment a la població mentre arribaven temps millors. La mesura provisional va acabar sent una espècie de llarga condemna que va durar tretze anys, un mes i un dia.

1943_07_27_Carta postal_003533

Banc de Memòria Digital Bordils

Aquesta postal enviada per  el Sr. Jaume Bosch a la seva sogra Teresa Capdeferro Mascarós, de Can Grau Músic de Bordils, el 1943.  Porta el segell conforme haver passat el control de la censura franquista. Sabem que després de la Guerra Civil, 1936-39, la censura en tots els àmbits va ser brutal. La correspondència privada, no se’n va pas escapar, primerament va ser assignada a les autoritats militars i després es va instaurar la “Dirección General del Orden Público”.

Aquest control no feia més que agreujar les dificultats comunicatives entre els que havien hagut d’exiliar-se per fugir de les represàlies franquistes i les seves famílies residents a Catalunya.

Bé, en Jaume Bosch va haver de exiliar-se a França perquè era l’ alcalde de Sant Daniel per ERC. Després d’un periple per França, l’empresa conservera, on havia trobat feina d’administratiu, el va enviar a una fàbrica que tenien a Algèria, concretament a Boufarik. Allà hi va estar uns anys, fins que cap a finals del anys 40 va poder tornar a Sant Daniel a reunir-se amb la seva família.