1959_01_01_Costums_002789

Trobada a Juià de jovent de Bordils i dels pobles del contorn . Finals dels anys 50(s.XX). Aquestes trobadas estaven organitzades per l’Església  per controlar la  moralitat de la gent jove i adoctrinar-los en els principis catòlics-nacionalistes del franquisme.

Recordem que : L’Església és l’encarregada de controlar la moral col·lectiva i també l’educació dels joves. L’assistència als actes litúrgics i la confessió esdevé obligatòria per els infants i el jovent. A més el sistema educatiu passa a estar sota el control de l’Església, els antics docents o estan a presó o no poden exercir com a mestres —són el col·lectiu laboral més reprimit—, els capellans assumiran les seves tasques… però no els seus mètodes.

Un dels pilars bàsics de l’estructura social que l’extrema dreta i l’Església proposen és la família. Però la família tal i com ells la volen. Per sotmetre i controlar a la societat cal instal·lar el procés repressor a l’àmbit domèstic. Els capellans i les monges encarregades de fer de mestres educaran les criatures i els adolescents preparant-les per separat per al rol social que ells consideren adient:

 

  • La dona representa l’amor i la dolçor maternal. Ha d’estar a casa criant als nens, netejant, cosint, cuinant i obeint al seu marit per tota la vida (ni l’Església ni el nou règim accepten el divorci). A les nenes se les ensenya a fer labors domèstiques. Les úniques feines que poden realitzar sense ser mal vistes per la societat és de criades, infermeres, perruqueres, botigueres… Una dona ja no ha de fer “coses d’homes”. És una forma d’allunyar a la dona del mercat laboral reduint l’atur a la meitat.

 

  • L’home representa l’autoritat domèstica i l’aportació econòmica fonamental per a la família. Ha de ser un treballador submís a la patronal i que no presenti problemes. L’únic lloc on pot fer “la seva” és a la llar.

1959_01_01_Escoles_001322

1959_01_01_Escoles_001322

De dreta a esquerra: Srta. Encarnació Mariné, Carme Brugués, Nuri Jou, Dolors Tortellà i Margarita Capdeferro. Observem al centre de la taula la guardiola en forma de cap d’indígena que era per recollir diners pel Domund.  Cada temporada anava canviant la guardiola. També n’ hi havia en forma  de caps de negritos, caps de xinitos…

1958_10_01_Escoles_001372

1960_01_01_Escoles_001372Grup d’alumnes de l’Escola de Bordils .Octubre 1958

D’esquerra a dreta i de dalt a baix :

1) 1-Dolors Carreras 2-Anna Capdeferro 3-Carme Costa 4-Carme Torremilans 5-Concepció Mas 6-Remei Puig

2) 1-Josep Mª Barris 2-Josep Comas 3-Joan Perich 4-Assumpció Planas 5-Roser Massanes 6-Pilar Batlle.

3) 1-F.Xavier Jou(dret) 2-Pere Burgos 3-Miquel Mitjà 4-Montserrat Corominas 5-Dolors Perich 7- Salvador Carreras 8-Francesc Carbó 8-Mercè Julià 9-Pilar Congost

1958_07_13_Festes populars_002531

Balls Tradicionals organitzats per la “Sección Femenina” per celebrar l’aniversari del 18 de Juliol. Acte dut a terme al pati de les escoles.

El mateix franquisme dins la Falange va organitzar la vida cultural i dins d’aquesta hi havia una Secció Femenina on s’instruïa a les noies joves sobre com ser bones espanyoles, bones esposes i bones cristianes.

Ballant d’esquerra a dreta: 1-Catalina Solés 2- Pili Pujol 3- Carme Brigués  4- Nuri Jou

1958_07_13 _Festes Populars_Balls Tradicionals_000615

1958_07_13 _Festes Populars_Balls Tradicionals_000615

Acte de cloenda  de la Cátedra Ambulante de le Sección Femenina *, al pati de les escoles de Bordils

  • Les Cátedras Ambulantes va ser una agrupació de la Falange de la Sección Femenina mòbil encarregada de realitzar la propaganda formativa a les dones, en l’ambient rural en el període de postguerra. El nou règim franquista va utilitzar de manera sistemàtica estratègies de control, adoctrinament i influència sobre la població. La cultura falangista, nacionalsindicalista, catòlica i tradicional seria transmesa a partir del sistema educatiu del nou règim. El franquisme va tenir en la subordinació de la dona a l’home i la seva reclusió en l’àmbit domèstic un dels seus pilars bàsics. En aquest sentit, Sección Femenina va ser l’encarregada d’escometre la tasca de formar a la dona tant en aspectes bàsics com per a poder desenvolupar-se en la nova societat, mostrant a l’esposa i mare la seva autèntica missió femenina. La finalitat i objectiu bàsic de l’educació de la dona durant el període respon directament a les diferents funcions socials que s’assignen a homes i dones. I pel fet que en el cas d’aquestes, la seva tasca se centra en l’àmbit domèstic.