Plànol del Camp d’Aviació  de Celrà.

El Camp d’aviació de Celrà és un espai visitable construït al final de 1936 i que va ser un dels aeròdroms militar més importants a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola. Hi ha un itinerari senyalitzat al voltant del que va ser el camp d’aviació, on es poden apreciar, encara avui, diversos vestigis, com un búnquer, diversos refugis i la garita de vigilància.

La construcció del camp s’inicia al final de 1936. Situat al pla de Celrà, ocupava una extensió d’1.263.945,78 m2, dels quals 274.184,19 m2 corresponien al municipi veí de Bordils. El camp va ser militarment operatiu pel Govern republicà des del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939. Si bé en un principi tenia com a funció la vigilància de la costa gironina, per defensar-la dels atacs, tant per part de la flota franquista com de l’aviació italiana que tenia les bases a Mallorca, més endavant va arribar a ser la principal base a Catalunya dels bombarders Katiusca, que sortien de Celrà per anar a bombardejar objectius militars del front d’Aragó, l’illa de Mallorca, de manera especial durant la batalla de l’Ebre, i ja més tard objectius a la Catalunya ocupada per les tropes franquistes.

També va servir, a l’inici, com a escola de vols nocturns. Complia també funcions de centre de re entrenament dels pilots que havien obtingut el títol i estaven a l’espera que se’ls donés un destí. Al final de 1937 es va instal·lar a Celrà un taller per al muntatge dels avions russos Polikarpov I-16 (coneguts com a Mosca), i un cop aquests eren engalzats els traslladaven al camp per fer-hi les proves de vol. Com que el camp era un objectiu militar important, durant els anys del funcionament va ser objecte de deu bombardeigs, que a més de les destrosses materials també van tenir un cost en vides humanes