1979_00_00_ església_pintura JosepMª Prim_000408

1979_00_00_ església_pintura JosepMª Prim_000408

Pintura mural obra de Josep Mª Prim i Guytó* a la pila baptismal que estava a l’entrada de la nau, a mà dreta. Avui està tapada.

*Josep Maria Prim i Guytó Pintor.(Barcelona, 1907 — Barcelona, 1973)

Fill d’un advocat. Originari familiarment de Bordils (Gironès), hi sojornà sovint. Dibuixant vocacional, el 1924 publicà il·lustracions a El Autonomista de Girona i l’any següent il·lustrà amb linòleums el llibre L’estàtua de la dansarina de J. Rodríguez Grahit. Estudià xilografia i pintura a Barcelona, a l’Ateneu Polytechnicum que dirigia Francesc d’A. Galí, al FAD i al Cercle Artístic. Dins el grup Merli el 1929 exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona i els anys trenta participà als salons de Primavera. Féu des d’aleshores diverses exposicions individuals a Barcelona i el 1932 exposà col·lectivament als EUA. Relacionat amb el grup de Destino, col·laborà en aquesta revista des de la immediata postguerra, il·lustrà l’|lbum de habaneras de N. Luján i X. Montsalvatge i col·laborà amb J. Janés en la col·lecció bibliogràfica “La Rosa Vera”, entre altres col·leccions editorials. Afermà la seva reputació com a pintor i es caracteritzà per una visió fugaç i lleugera del paisatge i més sovint de la marina; hom ha relacionat el seu estil amb el fauvisme d’un Dufy. Conreà també el muralisme (parròquia de Camallera —Saus, Alt Empordà— pica baptismal  de l’església parroquial de Bordils).

*

1972_01_01_Església_002865

Cara devantera

Cara posterior

Una creu processional és un tipus de creu cristiana que es fa servir per encapçalar les processons religioses i altres rituals de l’església catòlica. Mentre no s’utilitza en les processons s’acostuma a mostrar al costat o a sobre de l’altar de les esglésies per presidir les celebracions litúrgiques

La creu processional es compon d’un pal o asta al capdamunt del qual va fixada la creu pròpiament dita.[2] Aquesta consta de dues cares. La davantera està presidida per la imatge del Crist crucificat i la posterior acostuma a presentar, al centre, la Mare de Déu o bé algun sant. Als extrems dels braços pot haver-hi els símbols dels evangelistes (tetramorf) o bé la Mare de Déu i Sant Joan (sintetitzant el Calvari) o bé Adam aixecant-de de la tomba, un pelicà (símbols de Jesucrist ressuscitat), etc, El punt d’unió de la creu amb l’asta constitueix el nus o magolla i acostuma a estar delicadament treballat.

La persona que porta la creu alçada durant les cerimònies religioses s’anomena cruciferari.

Les creus processionals acostumen a ser fetes amb metalls nobles i per tant acostumen a ser notables obres d’orfebreria i constitueixen una de les tipologies més freqüents en l’art religiós.

Aquesta de Bordils, no coneixem la data de la seva creació. Fou restaurada el 1996 (foto del 1972)