1960_00_00_d_Festes religioses_003149
Categoria: Festes Religioses
1960_00_00_d_Festes religioses_001100
Catifa de flors. Festa de Corpus Christi . Anys 60
Les enramades o catifes de flors és el costum de guarnir els carrers amb catifes efímeres per a celebrar el Corpus i el floriment de la primavera. Tradicionalment s’elaboraven amb pètals de flors, flors senceres i herba. S’hi representen motius diversos, que poden anar lligats a la religiositat pròpia de Corpus, a temes locals, a efemèrides, etc. Tants com la imaginació i la tècnica dels catifaires permetin.
Tenen orígens molt remots, des de les decoracions amb flors i herbes que es feien a les llars romanes a la primavera, com les enramades, per bé que les decoracions florals són comunes a totes les cultures.
1960_01_01_Festes populars_002617
Bateig a Bordils família Pons-Sais
1960_00_00_d_Cases i carrers_000793
Bordils. Carretera de Palamós el dia Sant Cristòfol patró dels automobilistes. En primer terme hi podem veure el popular “SEAT600”.*
(*)
SEAT va iniciar la producció en 1957 a la Zona Franca de Barcelona, sobre la base del model italià de FIAT i la venda s’inicià el 27 de juny de 1957. Fins al 3 d’agost de 1973, quan es va deixar de fabricar, es van produir més de 790.000 unitats, amb la qual cosa es va convertir en el primer automòbil produït en massa a l’estat espanyol, sent considerat el cotxe que va motoritzar el país.
Quan va sortir al mercat costava 71.400 pessetes (65.000 més 6.400 d’impostos), uns 430 euros. Inicialment va ser el cotxe al que podia accedir la classe mitjana que no es podia permetre adquirir vehicles de prestacions superiors com el Seat 1400 que costava gairebé el doble, 144.600 pessetes (uns 869€); la renda per persona a Espanya era d’unes 18.472 pessetes (uns 111€).
1960_00_00_d_ Festa religioses_001106
Tractors, al carrer Ample, dirigint-se a la festa de St. Cristòfol. El primer tractorista és en Joan Costa”Patró” i el segon en Joan Solés. Mitjans dels anys 60.
1958_04_01_Festes religioses_001104
Processó de Setmana Santa. 1958
1957_01_05-cavalcada de Reis_000010
Rei blanc: Narcís Combis, Rei ros: Joaquim Font, Rei negre: Josep Perich
1957_01_05_cavalcada de Reis_000009
Mossén :Joan Tarrades, patge: Josep Serrats,
escolà: Josep Ferrer
1955_01_01_Festes religioses_001105
1950_00_00_d_Festes religioses_001700
Nens amb el palmó de Rams. Família Bosch-Torrent. Mitjans anys 50(s.XX)
Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.
Són típics de la festivitat de Rams perquè rememoren l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on segons les escriptures va ser rebut per la multitud amb rams. Al principi de la missa del diumenge de Rams es fa una processó en què es beneeixen les palmes, els palmons i els rams de llorer. En algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort. Abans d’aquesta festa molts pobles i ciutats fan fires especialitzades on es poden trobar palmes, palmons i tota mena de cintes, flocs, figuretes i llaminadures per a ornar-les.