
1931_01_01_Festes religioses_003159

Festa de Sant Antoni. Benedicció dels animals. Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d’obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. Es tracta de la festa per excel·lència de l’hivern, preludi del carnaval, formant part del patrimoni cultural o etnològic.
Aguantant el cavall, Frederic Joher; genet Hermenegild”Quildo” Olivé.
Full parroquial nº 33. Agost 1924
Advertiment a les dones que segueixen la moda(I)
Advertiment a les dones que segueixen la moda (II)
Full parroquial nº18. Maig 1924.
Cal llegir els Advertiments Diocesans per veure el que cal controlar per no fer pecats.
Aspecte de la gran multitud que es va concentrar a la plaça del Poble(llavors Plaza de la Constitución) de Bordils, el 16 de març del 1924 amb motiu de la cloenda de la Santa missió. Hi va estar present el bisbe Sr. Llopart
La Santa Missió era una “sèrie continuada de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que són fets durant alguns dies en una parròquia o localitat per un o uns quants sacerdots, anomenats missioners”.
Els actes de la “Santa Missió” (el rosari de l’aurora, la catequesi, les confessions i comunions, les novenes, les concentracions multitudinàries, les benediccions públiques de malalts, les processons….) estaven plens de sermons abrandats gairebé monotemàtics: la por a la fi del món i l’amenaça de l’infern.
Exemple de consells de comportaments del bon cristià. Extret d’uns fulletons publicats durant la Missió de Bordils de l’any 1924
Reproducció de unes pàgines aparegudes en una fulletó publicat amb motiu de la Santa Missió que va tenir lloc a Bordils el març del 1924 i on podem veure l’adoctrinament que pretenien els estaments religiosos d’aquella època. En aquest cas ambo la manera de divertir-se, sobre les supersticions,…
Full parroquial nº 30. Contraportada . Agost 1923
La tradició litúrgica de temps enrere aconsellava, en data del 2 d’agost –festivitat de la Mare de Déu dels Àngels-, guanyar-se el Jubileu de la Porciúncula. Era una de tantes ocasions que tenien els fidels per assegurar-se un tros de cel i deixar de banda els pecats comesos durant l’atzarosa vida quotidiana.
La Gran Enciclopèdia Catalana explica que es tracta d’una “indulgencia que hom guanya en la visita a la capella de la Porciúncula, prop d’Assís, on sant Francesc d’Assís establí el primer centre de l’ordre franciscà” i afegeix que “testimoniada ja al segle XIII, la indulgencia –atribuïda a Honori III- s’estengué a d’altres esglésies, franciscanes sobretot, que amb aquesta finalitat hom freqüenta del 2 d’agost al diumenge següent”. La tradició, d’acord amb la referència esmentada, diu que va ser una petició del mateix sant Francesc, feta el 1216, per tal que, com es feia en d’altres casos, es guanyessin la indulgència plenària els qui assistissin a l’església on va néixer l’orde franciscana. Aquest costum, en el decurs dels temps, es devia estendre per molts llocs de la cristiandat. Dins l’església calia fer les oracions oportunes, confessar els pecats i participar de l’eucaristia.