JORNADES de PORTES OBERTES. Museu d’HISTÒRIA de Girona

El Museu d’Història de Girona us proposa un recorregut per la trajectòria de la ciutat, des d’una perspectiva que és històrica i cultural, però també social i artística. S’ubica en l’antic convent caputxí de sant Antoni, del segle XVIII, un edifici emblemàtic que conserva espais sorprenents, com el cementiri o la cisterna.

Aquesta activitat no requereix inscripció prèvia. Per assistir a l’activitat dirigiu-vos a la recepció del Museu abans de l’hora d’inici de l’activitat.

 

Visiteu la col·lecció permanent del Museu, CADA PRIMER DIUMENGE DE MES DE FRANC

Consulteu la seva situació degut a la COVID-19

 

 

 

 

 

Pujada de la Catedral, 12
17004 Girona

Telèfon

972 20 38 34

 

Horari

Feiners (maig-setembre): 10 h – 19 h

Feiners (octubre-abril): 10 h – 18 h

Diumenges i festius: 10 h – 14 h

Tancat: Dilluns (excepte festius)

Portes obertes: Primer diumenge de mes, 18 de Maig  (Dia Internacional dels Museus), Dia del Visitant, 25 de juliol (Sant Jaume), 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya), 29 d’octubre (Fires de Sant Narcís)

Consulteu en peróde de la COVID-19

 

 

 

AERÒDROMS REPUBLICANS DE GIRONA(1936-1939)

camp aviació 001

Aquest llibre recull les activitats i la història dels onze aeròdroms que van construir-se en les comarques gironines durant el període de la Guerra Civil espanyola. Mitjançant imatges de l’època i testimonis orals, els autors reconstrueixen els fets i la morfologia d’aquelles instal.lacions, aportant també un recull de les restes que encara sobreviuen, amb una voluntat de difusió patrimonial.

El llibre es complementa amb nombroses fotografies, plànols, mapes, dibuixos… que el fan més didàctic, àgil, rigorós i il·lustratiu.

 

NOTA: El capítol 3 : Aeròdrom 311 Celrà de  l’Artemi Rosell Ferrer, amb el vist i plau de l’autor, esta disponible en aquest enllaç:

El capítol 3 : Aeròdrom 311 Celrà

Els arbres monumentals

Realitzat pels alumnes de cinquè de l’Escola de Bordils (2012-2013), en el marc del programa Comenius Regio ‘Descobrint i construint el patrimoni local i europeu a través de la comunicació audiovisual’.

Un projecte de l’Ajuntament de Bordils, l’Escola de Bordils i l’associació A Bao A Qu en associació amb la Câmara Municipal de Moita, l’Agrupamento de Escolas José Afonso i l’associació Os Filhos de Lumière.

Co-finançat pel Programa d’Aprenentatge Permanent de la Unió Europea.

bordilsmoita.org

2011_08_18_Festa Major_002402

El periodista Ricard Torquemada fent el pregó de la Festa Major de Bordils 2011

Ricard Torquemada i Cid (Barcelona, 27 de maig del 1971)[1] és un periodista esportiu català.

Llicenciat en periodisme, el 1995 inicià la seva carrera a la delegació del diari Marca a Catalunya.[2] Al cap d’un any es va incorporar a la redacció del diari Sport, on va romadre uns mesos.[2] Ricard Torquemada va entrar a Catalunya Ràdio l’any 1996,[1] on va col·laborar en diferents espais del departament d’esports, com el No ho diguis a ningú, bàsicament com a redactor encarregat del FC Barcelona. L’any 2000 es va incorporar a l’equip de Joaquim Maria Puyal en les seves transmissions futbolístiques dels partits del Barça.[1] Quatre anys després, el 2004, va esdevenir el cap d’esports de la ràdio, càrrec que deixà l’any 2008.

És analista de futbol a La transmissió d’en Puyal[3] i als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. També col·laborà al programa de Catalunya Ràdio El club de la mitjanit,[4] i amb articles als diaris El País, Mundo Deportivo i Ara.

El novembre del 2011 va publicar el llibre Fórmula Barça a Cossetània Edicions.

1993_01_01_Masos_001501

1993_01_01_Masos_001501

Can Baldiret, també conegut com La Torre o Can Pau Peres. Datat el 1629, figura en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.

´´És un dels casals més impressionants del municipi de Bordils, ubicat al barri de Rissec. A llarg del temps ha anat configurant diferents nomenclatures, així referint-nos al mateix edifici, podem parlar indistintament de La Torre, can Baldiret o can Pau Peres. Ara bé podem dir que, els primeres propietaris  foren de cognom Carreras, més tard de la nissaga Vilallonga  i el 1838, producte d’un enllaç va entrar-hi la nissaga Peres.

El fet és que mentre els renoms de can Baldiret o can Pau Peres poden ser atribuïts  a persones relacionades d’alguna manera amb la casa, el primer d’aquests noms “La Torre” es deu a l’aspecte de la torre de planta quadrada que s’aixeca per sobre de la resta de la construcció. La torre no té excessius motius ornamentals, si exceptuem la balustrada que corona el conjunt. No obstant la seva silueta imposa d’alguna manera una sensació de forta estabilitat , de poder. Hi ha testimoniatges que van anar passant de boca en boca que aquesta torre, originàriament feia 7 o 8 metres més d’alçada, però durant la retirada de les tropes napoleòniques, la van fer enderrocar perquè no servis de torre de comunicació.(?)

 

Fotografiat el 1993