1937_10_01_Grup escolar_003527

Grup escolar de nenes curs 1937-38 de l’escola de Bordils

De dalt a baix, d’esquerra a dreta : Fila 1 : 1- “de Can Xapa” 2-Estragó “Can Gasau” 3-Julià “Can Rossinyol” 4-“Can Felip del poble” 5-Dolors Sau “Cinto” 6- Adelina Ferran  Fila 2 : 1- Lolita Coll “Can Barrera” 2- “Can Nenci” 3- “Cal Baio” 4-Carme Mallorquí 5- Quimeta Batet 6-Lolita Julià “Mora” 7-Marcè Samsó 8- “Can Gallard” 9-Conxita Vérez 10-Conxita Solés “Paiet” Fila3: 1-Srta. Llibertat(mestra) 2-“Can Canova” 3-Agnés           4- Maria Joher 5- Quimeta Sau “Cinto” 6-Paquita Faura 7-“Can Patllari” 8-Conxita Escura 9-Srta. Pilar Canós(mestra) Fila 4:  1-Maria Besalú 2- Elionor Escura 3- Parés     4- Trias “Peixet”   5-       ?         6-         ?        7-  Ribas 8-R.Maria Vilà 9-Vidal “Can Batoies” 10- Montserrat Casademont “Cal Peix” Fila 5: 1-Marcel.la Serra 2-Angelina Julià 3-Joana Amagat 4-Lola Amagat 5-Isabel “Can Bancells” 6- “Faura” 7- Estragó ”Petita Can Gasau” 8-Catalina Casademont “Cal Peix” 9-Llibertat Serra 10-Conxita “Barca”

1937_05_20_Fons Administració Local_001022

1937_05_20_Fons Administració Local_001022

Val de 50 cèntims emès pel Consell Municipal de Bordils. 1937.

Durant la Guerra Civil, l’economia en general i el sistema monetari, en particular, sofriren canvis importants. Així varen començar a ser escadusseres les monedes d’argent, les quals eren guardades pels qui en tenien i retirades de la circulació pel Govern Republicà. També anà desapareixent la moneda de coure, perquè era utilitzada per les indústries de guerra.

Davant de tota aquesta problemàtica, el Govern de la Generalitat creà el Paper Moneda Nacional Català garantit per les reserves d’aquesta institució. Ambo tot, els valors emesos, de 10 ptes., 5ptes., i 2’50 ptes., eren poc fraccionats per l’època, i, sobretot els comerciants, varen crear vals, bons i tiquets, per suplir aquesta mancança de xavalla.

Per tal de posar una mica d’ordre en tota aquesta situació, els Ajuntaments crearen la seva moneda, molt fraccionària, que esdevingué de curs legal a cada municipi.

1937_05_20_Fons Administració Local_001021

1937_05_20_Fons Administració Local_001021

Bitllet emès pel Consell Municipal de Bordils. 1937

Durant la Guerra Civil, l’economia en general i el sistema monetari, en particular, sofriren canvis importants. Així varen començar a ser escadusseres les monedes d’argent, les quals eren guardades pels qui en tenien i retirades de la circulació pel Govern Republicà. També anà desapareixent la moneda de coure, perquè era utilitzada per les indústries de guerra.

Davant de tota aquesta problemàtica, el Govern de la Generalitat creà el Paper Moneda Nacional Català garantit per les reserves d’aquesta institució. Ambo tot, els valors emesos, de 10 ptes., 5ptes., i 2’50 ptes., eren poc fraccionats per l’època, i, sobretot els comerciants, varen crear vals, bons i tiquets, per suplir aquesta mancança de xavalla.

Per tal de posar una mica d’ordre en tota aquesta situació, els Ajuntaments crearen la seva moneda, molt fraccionària, que esdevingué de curs legal a cada municipi.

1936_01_01_Ensenyament_001992

Grup escolar de nens de l’escola de Bordils. Segona meitat dels anys 30 (s.XX)

De dalt a baix i d’esquerra a dreta:

1) 1- Miquel Almar 2- Lluís Serrats 3- Abelardo Ribas 4- Josep Comas 5- Samuel Feliu 6- Josep Trias 7- Esteve Santanach 8- Octavi Hospital

2) 1- Miquel Pou Oliveras 2- Narcís Combis 3- Modest Comas 4- Joan Ribas 5- Joaquim Font 6- Ernest Capdeferro 7- Juan Haro

3) 1- Josep Carbó 2- Miquel Combis 3- Josep Ribas 4- Joan Costa 5- Manolo   6- Pere Ribas 7- Joaquim Carbó 8- Narcís Ribas

4) 1- Josep Oliver 2- Robert Font 3- Xavier Pujol 4- Jordi Trias 5- Vulpiano Perich 6- Àngel Arderiu

mestre: Sr. J. Valls

1935_12_14_Projecte Torrent_003515

Plànol projecte per a desviar el torrent de Palagret, abans que passes pel nucli del poble de Bordils. Hem de tenir en compte que el riu Ter, en aquella època, passava més a prop, feia un meandre que va desaparèixer amb la riuada de l’octubre de l’any 1940. Cal observar que la llera del torrent, no arribava al riu, sinó que a l’alçada de Can Cua, s’escampava per les feixes.