
Comunicat del PSUC(Partit Socialista Unificat de Catalunya) per les rodalies de Bordils. Octubre 1937

Comunicat del PSUC(Partit Socialista Unificat de Catalunya) per les rodalies de Bordils. Octubre 1937
Explicació del camp d’Aviació de Celrà i Bordils

Grup escolar de nenes curs 1937-38 de l’escola de Bordils
De dalt a baix, d’esquerra a dreta : Fila 1 : 1- “de Can Xapa” 2-Estragó “Can Gasau” 3-Julià “Can Rossinyol” 4-“Can Felip del poble” 5-Dolors Sau “Cinto” 6- Adelina Ferran Fila 2 : 1- Lolita Coll “Can Barrera” 2- “Can Nenci” 3- “Cal Baio” 4-Carme Mallorquí 5- Quimeta Batet 6-Lolita Julià “Mora” 7-Marcè Samsó 8- “Can Gallard” 9-Conxita Vérez 10-Conxita Solés “Paiet” Fila3: 1-Srta. Llibertat(mestra) 2-“Can Canova” 3-Agnés 4- Maria Joher 5- Quimeta Sau “Cinto” 6-Paquita Faura 7-“Can Patllari” 8-Conxita Escura 9-Srta. Pilar Canós(mestra) Fila 4: 1-Maria Besalú 2- Elionor Escura 3- Parés 4- Trias “Peixet” 5- ? 6- ? 7- Ribas 8-R.Maria Vilà 9-Vidal “Can Batoies” 10- Montserrat Casademont “Cal Peix” Fila 5: 1-Marcel.la Serra 2-Angelina Julià 3-Joana Amagat 4-Lola Amagat 5-Isabel “Can Bancells” 6- “Faura” 7- Estragó ”Petita Can Gasau” 8-Catalina Casademont “Cal Peix” 9-Llibertat Serra 10-Conxita “Barca”

Val de 50 cèntims emès pel Consell Municipal de Bordils. 1937.
Durant la Guerra Civil, l’economia en general i el sistema monetari, en particular, sofriren canvis importants. Així varen començar a ser escadusseres les monedes d’argent, les quals eren guardades pels qui en tenien i retirades de la circulació pel Govern Republicà. També anà desapareixent la moneda de coure, perquè era utilitzada per les indústries de guerra.
Davant de tota aquesta problemàtica, el Govern de la Generalitat creà el Paper Moneda Nacional Català garantit per les reserves d’aquesta institució. Ambo tot, els valors emesos, de 10 ptes., 5ptes., i 2’50 ptes., eren poc fraccionats per l’època, i, sobretot els comerciants, varen crear vals, bons i tiquets, per suplir aquesta mancança de xavalla.
Per tal de posar una mica d’ordre en tota aquesta situació, els Ajuntaments crearen la seva moneda, molt fraccionària, que esdevingué de curs legal a cada municipi.

Bitllet emès pel Consell Municipal de Bordils. 1937
Durant la Guerra Civil, l’economia en general i el sistema monetari, en particular, sofriren canvis importants. Així varen començar a ser escadusseres les monedes d’argent, les quals eren guardades pels qui en tenien i retirades de la circulació pel Govern Republicà. També anà desapareixent la moneda de coure, perquè era utilitzada per les indústries de guerra.
Davant de tota aquesta problemàtica, el Govern de la Generalitat creà el Paper Moneda Nacional Català garantit per les reserves d’aquesta institució. Ambo tot, els valors emesos, de 10 ptes., 5ptes., i 2’50 ptes., eren poc fraccionats per l’època, i, sobretot els comerciants, varen crear vals, bons i tiquets, per suplir aquesta mancança de xavalla.
Per tal de posar una mica d’ordre en tota aquesta situació, els Ajuntaments crearen la seva moneda, molt fraccionària, que esdevingué de curs legal a cada municipi.

Dones de la familia Sau, davant la façana de la Fonda-bar de Can Cinto. Any 1936

Programa teatre de la cia. “Aires del Ban”. Gener 1936

Jacint Sau amb la bicicleta, davant la seva Fonda-bar de Can Cinto. 1936
Grup escolar de nens de l’escola de Bordils. Segona meitat dels anys 30 (s.XX)
De dalt a baix i d’esquerra a dreta:
1) 1- Miquel Almar 2- Lluís Serrats 3- Abelardo Ribas 4- Josep Comas 5- Samuel Feliu 6- Josep Trias 7- Esteve Santanach 8- Octavi Hospital
2) 1- Miquel Pou Oliveras 2- Narcís Combis 3- Modest Comas 4- Joan Ribas 5- Joaquim Font 6- Ernest Capdeferro 7- Juan Haro
3) 1- Josep Carbó 2- Miquel Combis 3- Josep Ribas 4- Joan Costa 5- Manolo 6- Pere Ribas 7- Joaquim Carbó 8- Narcís Ribas
4) 1- Josep Oliver 2- Robert Font 3- Xavier Pujol 4- Jordi Trias 5- Vulpiano Perich 6- Àngel Arderiu
mestre: Sr. J. Valls

Plànol projecte per a desviar el torrent de Palagret, abans que passes pel nucli del poble de Bordils. Hem de tenir en compte que el riu Ter, en aquella època, passava més a prop, feia un meandre que va desaparèixer amb la riuada de l’octubre de l’any 1940. Cal observar que la llera del torrent, no arribava al riu, sinó que a l’alçada de Can Cua, s’escampava per les feixes.