Categoria: Documents

1932_03_17_Plànol_003532

Banc de Memòria Digital Bordils

Plànol de l’any 1932 on podem veure, en vermell, el trajecte que feia el Tren  Petit que es desviava de la Carretera de Palamós passat el pont de la riera de Sant Martí per evitar la pujada de Mollet, anava a voltar el bosquet de Pedres Negres que hi ha  tocar el camí del Pla de Mollet amb la Palanca i , voltava el poble pel costat nord, i tornava a la carretera pel Camí Reial

1931_09_29_Document_002956

Banc de Memòria Digital Bordils

Document(setembre 1931)en que un veí de Bordils dirigeix a l’Ajuntament per mirar d’entrar a la subasta per realitzar unes obres al poble. Una d’elles, era enderrocar el que s’anomenava “El Portalet”, que era un arc que hi havia a l’entrada del nucli antic(la cellera);  l’últim vestigi de l’entrada amurallada. Estava a l’entrada del carreró que va a l’església, a la confluència del carrer de la Creu i del carrer Ample. Setembre

RECURS DE MARÇ (001670)

Banc de Memòria Digital Bordils

INAUGURACIÓ del CENTRE REPUBLICÀ

repu 001

 

En aquest document i poden veure  que fou un acte  d’inauguració del Local Republicà de Bordils, quan feia escassament un mes que s’havia proclamat la Segona República Espanyola(14 d’abril del 1931). Que la seva seu estava situada a la Carretera nº 28, i que més tard rebria el nom de Avinguda de La República i amb la dictadura fou l’ Avenida del Generalísimo. Ves per on!

Hi hagué sardanes a la Plaça a càrrec d’una orquestra de casa:La Principal de Bordils. Seguit d’un míting en la mateixa Plaça on van parlar: N’Albert Quintana i de León, que a part de governador civil de Girona, fou el primer president del Girona F.C., fundat el 25 de juliol del 1930. En Laureà Dalmau Pla que, sa part de polític, fou metge i escriptor i a més  fou un dels diputats  ponents de l’Estatut de Núria(1932). En Pere Cerezo Hernáez, fou alcalde de Girona del 1937 al 1939, quan es veié obligat a exiliar-se. Morí a Buenos Aires. En Llorenç Busquets Ventura també morí a l’exili, concretament a Mèxic.

A destacar que en els actes polítics d’aleshores, no es cantava l’himne oficial actual “Els Segadors”, ja que aquest fou establert per llei del 25 de febrer del 1993, sinó que s’interpretava “la Marsellesa” himne nacional de la República francesa i en acabar “La Santa Espina”(1907) sardana d’Enric Morera( considerada un himne patriòtic pels catalans.