
El “Ferrer del Poble” en Josep M. Frigola amb dos ajudants, el de la dreta en Joaquim Cornellà Serra “de can Quel Barber“,davant el seu taller i envoltats de maquinària agrícola. Principis dels anys 50(segleXX)

El “Ferrer del Poble” en Josep M. Frigola amb dos ajudants, el de la dreta en Joaquim Cornellà Serra “de can Quel Barber“,davant el seu taller i envoltats de maquinària agrícola. Principis dels anys 50(segleXX)

En Josep Batlle“El Carreter” i el seu ajudant, muntant la carrosseria de “La Rubia”. Finals dels anys 40 , principis dels 50.

Màquina de segar amb dos cavalls.

1957. Llaurant (Josep Perich) amb l’euga els camps del Pedró.


Josep Batlle“El Carreter” en plena feina i amb l’ajuda de la seva mare al taller que tenia al carrer de la Creu. Dècada dels anys 40

L’ofici de la costura va ser un assoliment de les dones en pro de la lluita per la igualtat, però actualment s’està perdent.
Com diu el refrany: “A hilar y a coser gana su vida la mujer”. Aquesta no és més
que una frase feta que es refereix a la costura com a un àmbit típicament femení, però el cert és que té més rerefons del que aparentment sexista i discriminador pot semblar. Tot es remunta al segle XIX quan va sorgir el col·lectiu de dones que es dedicaven professionalment a cosir, anomenades ‘cosidores’. La seva aparició es deu a que, degut la crisi de l’època, els diners que guanyava el cap de família no eren suficients i si la dona volia contribuir a l’economia familiar tenia molt poques opcions professionals a escollir. A més, amb la costura com a ofici, les dones podien treballar des de la seva pròpia casa. Mitjans anys 30 (segle XX)

Cistellers. Any 1932. D’esquerra a dreta: Pere Brugués en “Perico Rosset“, en “Pep Piano” i amb el tricicle l’Antoni Perich.



La barca que feia el servei de travessar el riu entre Bordils i Cervià de Ter. Dècada dels anys 30. D’esquerra a dreta: Maria Olivé, Anita Puntí(asseguda) i Conxita Olivé