Tirant bateig. Cal Sr. Ramon Bosch/Núria Torrent.

Principis dels anys 50

Fa uns anys totes o pràcticament totes les famílies batejaven els nadons. El bateig es convertia en una gran festa familiar i en els pobles petits, tot un esdeveniment que transcendia i que feia sortir a veïns encuriosits que volien veure la gent convidada, els vestits i si era el cas, la litúrgia.

El nadó era el protagonista. Però per a la mainada, els qui tenien importància eren els padrins: el padrí i la padrina. Eren ells els principals encarregats de mantenir la tradició popular de tirar bateig, tot i que podien comptar amb l’ajuda d’altres membres de la família.

Tant si era el dissabte, com si era el diumenge, la mainada estava amatent al dia i l’hora del bateig i del so de les campanes que l’anunciaven. No per religiositat, ja us ho podeu pensar.

Es procuràvem una bossa i s’ esperaven amb expectació a la plaça de davant de l’església esperant que tothom sortís. Aleshores era el moment d’assabentar-se on es tiraria el bateig.

A l’inici era més habitual tirar-lo davant de les cases de la família que batejava, però poc a poc, la tradició es desplaçà a la plaça de l’església. I arribava el moment esperat: era l’hora de tirar i de collir bateig, segons del costat que es mirés.

Els padrins obrien bosses i capses i llençaven a l’aire caramels, monedes, foteses per a jugar,… La mainada fèiem mans i mànigues per ser els més àgils en encalçar i recollir-los, si era possible abans que arribessin a terra i posar-los a la bossa.